En principi teníem pensat anar a fer una ferrata a Sant Feliu de Guíxols amb el J.Antoni i el seu fill, però aquesta continuava tancada al públic. Va ser llavors quan vem decidir de fer una clàssica, per què no? Feia molts anys que el J.Antoni no trepitjava una paret en terme d’escalada. Penseu que en aquells temps enlloc de friens s’empotrava a la paret des dels vigents claus fins a tacos de fusta!, i que s’escalava més en botes que amb peus de gat! Així doncs que quedem per emprendre la marxa a les 8.30 cap a Montserrat, sector Can Jorva, via Sol-Solet; via de 5 llargs de IV+ sostingut.
Tot feia predir que seria un bon dia, predicció bona en quant a visibilitat, temperatura i vent. Però ja se sap que mai surten les coses com un vol… Per començar un servidor venia de la nit anterior de descansar només 3 horetes, per celebrar un aniverari (no sigueu mal pensats). Ja vem sortir mitja tard, però bé, vem arribar els primers a la via. El temps tapadet, i jo que pensava que faria bo!
Comença l’aventura. Li explico al meu company de cordada algunes cosetes que ja sap però cal recordar: comunicació a la paret, ordres i senyals per deixar corda, recuperar-la, avisar quant un està a la reunió… Començo jo de primer i així el J.Antoni veu per on van les coses. Arriba ell a la primera reunió i treient el material… CAU EL REVERSO! Va ser en aquell precís instant que vaig agraïr el curset d’escalada, quant el meu professor em va dir: “ara us ensenyarem tot allò que podeu fer en cas de pèrdua de material...” i quina lliçó més ven apresa! Així que vaig fer servir el Shunt/pato com a aparell asegurador (moltes gràcies Zaida i Isi per aquest magnífic i útil regal!!!)
Continuem cap amunt. El J.A encare no es veu prou segur d’anar de primer i continuo jo la via. Jo com sempre poc a poc, mooooolta calma, i ell va tirant, sense preses però amb continuïtat. Comencen apareixer diferents cordades darrera nostre, buf, quanta gent! Anem pel tercer llarg i les coses, com sempre surten torçades… La guia ens diu que amb 8 cintes express en tenim prou, doncs no!, en necessitem unes 10 o més! Així que ja em veieu saltant un parell de xapes de tant en tant i recuperant algunes que tinc per sota per poder arribar a la següent reunió.
Anem ja en direcció a la última reunió abans del sostre. La via va fent zig-zag i la corda té bastant roçament, així que decideixo montar una R en un arbust i una xapa de l’últim llarg, les cordades ens segueixen de ben aprop. Arribem a dalt, descansem uns minutets, fotos i avall que fa baixada. No podem llençar les cordes encare per perill de caure les cordes sobre els escaladors que tenim sota nostre. Fa vent, el dia es recupera, el sol és molt agraït.
Comencem el ràpel, tot bé, no tenim gaires problemes excepte que el J.A. es passa de llarg algunes reunions. Quan arribem a baix em comenta que la manera com tenia col.locat el nus maxard per asegurar el ràpel li era incòmode. No passa res, la próxima ho tindré en compte!
Vem acabar doncs, un pelet més tard del que ens pensavem, però molt satisfets. Espero que no sigui la primera J.Antoni i que la pròxima, les botes van força bé, però els peus de gat també!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada