Dues hores i mitja i tocava aixecar-se del llit, agafar motxilles i cap al Pic del Bastiments s'ha dit. Esperavem fins l'últim moment les prediccions metereològiques,riscs d'allaus: 3 sobre 5; no està malament si a sobre considerem que el pic que anem a fer no té un relleu massa agosarat per donar-nos maldecaps.
En Marc, Xavi, Jordi i jo col.loquem els trastos dins d'un sol cotxe tan bé com podem (intentem ser el màxim respectuosos amb el medi i n'evitem agafar dos...) Ens enfilem carreter amunt i parem a fer l'esmorzar a Setcases. He dit esmorzar? A quina hora es lleven els habitants d'aquell poble? Cap dels primers dos restaurants ens poden atendre amb un senzill entrepà. Ara ja sé perquè el païs està en crisis...
Un cop esmorzats mirem d'enfilar-nos cap a les pistes de Vallter 2000cper començar la ruta fins al pic. Fa molt de vent. Mirem les possibles allaus, però el vent ha escombrat molta neu. Alguns pics estaven quasi pelats! I segons les prediccions la resta del Pirineu està escala de risc 5 sobre 5??? No s'entén! Aparquem el cotxe i carreguem motxilles a les esquenes; dos surferos i dos esquiadors de muntanya. Com sempre deixo anar la cançoneta escolar adaptada: "són els surferos qui guanyen qui guanyen, són els surferos qui guanyen als esquiadors..." Ai..., quan aprendran que amb les taules i unes raquetes també es pot descobrir mig món.
Comencem l'asenció a peu de pistes i ens fiquem pel bosc, de moment no sembla que bufi, però si fem una ullada en el relleu de fons unes estel.les blanques surten disparades de les crestes. Ui, ui, ui..., fa molt de vent... Doncs si, ens abriquem, encare que no fa pas gaire fred; és només l'aire que fa que notem un pel de fresqueta; res que no es pugui arreglar amb una mica de moviment.
Sortim del bosc i atravessem les pistes, comencem el tram cap al Coll de la Marrana. Allà el vent es fa notar i de debó, sinó mireu bé les fotos! Just arribem a dalt que se m'acaba la bateria i en Xavi em deixa gentiment la bateria de la seva càmara però descobreixo que la meva càmara té algun altre trastorn en les seves entranyes que no em permet tirar més fotos.
Tot i que el vent és fort, veiem les pales que estan al sotavent estan plenes de neu nova. Excepte alguns trams que la neu té el tacte acrostonat la resta té molt bona pinta! Arribem a dalt, primers els esquiadors..., després el Xavi i, per últim, jo... La taula mal posada a la motxilla i les fortes ràfegues de vent, em fan parar més d'una vegada, començo a estar cansadet de tanta bufera!
Arribem al cim, ens fem les fotos oportunes i... a gaudir de la baixada!!! 3 pales enormes plenes de neu ens fan salivar com mai; estirant tots els músculs de la cara per mostrar el nostre millor somriure. Estem adrenalínics!!! I això que no pintava gaire bé la sortida quan hem vists els cims pelats. Ho reconec, no es pot dir res fins que no hi estiguem in situ.
Acabats de tanta neu, passem al segon plat. Ens dirigim a uns dels restaurants que en Xavi té referències. A primera vista normal però amb molt bon grat no deixem ni una engruna del que mengem. Acabat de dinar enfilem per la carretera avall i tornem cap a les respectives cases, cansats però satisfets! oi nois?
Propera cita: Pic de la Fontblanca o Casamanyà! Aquesta vegada si. Només el temps ens hi impedirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada