Vistes de Font Soleia, a Sant Llorenç
Sant Llorenç és sinònim de tibar fort. Si no plovia anàvem algun dels seus sectors i si plou anem al rocòdrom de la Panxa del Bou de Sabadell. Finalment, després d'un esmorzar com Déu mana ens acostem a la Font Soleia, un sector de Sant Llorenç.
Uau! El paisatge és preciós: una barreja entre les parets de Montserrat i Siurana. Parets desplomades se'ns obren a la vista després d'un camí verd i humit tret de les millors pel.lícules d'aventures d'Indiana Jones (bé, és un símil una mica cutre però és perquè us feu l'idea...) Així que el Mister, en Josep, deixa la motxilla i diu: "provem aquest 6c encare que sigui agafant-se de cinta en cinta i almenys fem algo..." Ja! mentider! Un 6c de 20 metres, almenys? desplomat (fixeu-vos en alguna de les fotos i veureu que la corda que l'assegura no està tirada cap enrera, és totalment vertical! imagineu-vos com és la paret...), a més la via és sostinguda i s'ha de passar per una fissura on has d'empotrar mans, braços, genolls i tot el que es pugui empotrar. En fi, que el crack se la treu de primer, jo, naturalment de 2n i pillant-me per tot arreu...; això sí, els braços inflats a més no poder.
El Mr pujant el 6c de primer. Quan m'hi he posat jo no em passava pel cap com s'ho havia pogut manegar el tros de bou.
Abans parlava de deplomats oi? Ja sé que les fotos enganyen pero la corda blava que assegura al josep està totalment vertical. No creieu que desploma una mica...?
Després del 6c, com el mister no estava prou cremat, prova un 7a. Buf! buf! buf! Eps, el Josep també bufa, però se l'acaba treient. Joseeeeep, estàs molt fort bou!!!! Acaba la via i anem a fer un mos per dinar amb la seva dona i el seu fill, en Pau; que si se li dóna per escalar, no vull imaginar-me el que podrà arribar a fer si el seu pare, sense entrenar... es fa un 6c de primer i un 7a per, res... acabar de cremar la pila. ;) La propera, provaré el 7a, de segon, és clar!!!! Abans però en Josep i jo ens haurem endrapat un bon esmorzar. Arreveure i BON ANY!!!
7a del Josep, bufa bou , bufa!!!
Per acabar el dia una trobada amistosa amb exemplars de burros catalans; pregunta fàcil: quí és el més burro de la foto?
2 comentaris:
Qui diria que acabariem escalant en sec... Han quedat força bé les fotos...ja em passaras la resta, que jo també he fet el burru!
Una bona apretada per acabar l'any! Que poguem apretar més encara al 2010! Bon any!
I tant! les penjaré en el Picassa, d'acord? I gràcies per tot company,bona entrada d'any a tu i a la resta de la familia!
Publica un comentari a l'entrada