Sona el despertador, l'apago, em desperto i... faig tard! Li envio un sms al Josep que quedarem un altre dia però ell insisteix que mentres fan el cafè a Aiguafreda vagi fent camí. Sort que li he fet cas!
Ens trobem a Aiguafreda i ens dirigim a St Llorenç del Munt, sector Placa Siberit. Sóm 3 així que sembla que l'escalada d'avui serà tranquila, però tot al contrari ha estat força completa (no pas per la quantitat sinó la qualitat); 4 vies pels més forts: 5+/6a, 6a+, 6b+ i 7a; bé, jo el 7a l'he deixat per un altre dia... perquè estava molt cansat (excusa 356 del llibre dels grans escaladors).
Comencem escalfant amb un 5+ via anomenada "l'insuportable pes del cul". El primer a trepar és el Josep: "ui, estic rovellat, no entreno gaire últimament..." (doncs sort que no entrena... sinó quin grau estaria fent...) Se la treu i pujo jo, com sempre tranquilitat no ens estressèssim! (el Raúl té ganes de pujar, se li nota a la cara; ho sento noi!, sóc molt cargol jo). Torn del Raúl, que com últimament s'ha tirat al Bloc està més fort que un roure.
Segona via 6a+ "El vuelo de la Dória" anem fent, escalfant, posant a to els tendons... Sort d'una presa en forma de triangle que ens ha tret d'algun ensurt... Jo, particularment, li he tret molt de suc, eh, Josep! :)
Tercera via 6b+ "Mono pestoso"; apa fot-li! No en teníem prou que en Josep, com està tant fluix..., s'ha decidit a obrir-la (sort en teníem d'ell que ens posava les cintes) Aquesta via té una sortida molt "bloquera" (explosiva) i la primera xapa està a prendre pel..., sort que el Raúl se les ha enpescat i amb una branca ha posat la primera cinta. Comencem i ja surts agafan-te de preses de "romo", pocs peus; a sobre has de fer un parell de moviments que ràpidament se't treu el fred de sobre fins agafar una petita presa on t'hi caven les falanges dels 3 dits; d'aquí segueix cap a munt amb un parell més de moviments agafan-te a petites preses més semblants a petits cigronets que preses d'escalada. La resta de la via es transforma, a partir de la 3 químic, en un 5+; en principi fàcil, però portes molta guerra a sobre i has d'anar fent tranquilament.
Per acabar el matí les 2 màquines, Josep i Raúl, volen acabar de cremar els últims "cartuxos". Com que la R del 6b+ es comparteix amb la del 7a proven a la via "El síndrome de Woltan". Sembla que la dificultat de la via està entre la 1ª i la 2ª xapa, ho sembla... La resta també exigeix i té passos inhumans. A tots 2 els ha costat fer-la, ei! però de 2n... així qualsevol, jeje! Vaja, que jo me la guardo pel proper dia que hi tornem.
Hem acabat el matí força contents; el temps ens ha respectat força, ha fet sol (ja tocava!!!), el fred?, sort que estavem arracerats i el vent no ens tocava. Pel que fa a les vies: 4 vies, poques? bé, proveu-les, i ens expliqueu el què. Apa siau!
2 comentaris:
Ei crack, això és rapidesa! I ja veig que has trigat poc a trobar la ressenya...el pròxim dia anem a un altre sector de Sant Llorenç que hi ha vies que valen molt la pena.
Salut bou!
Hola, tot just aquest estiu vui iniciarme en l'escalada. Tinc tot el material necessari. ¿saps si existeis un recull de vies de dificultat sencilla per apendre?
Fa anys havia fet algun 5 grau.
chapolini@hotmail.com
Publica un comentari a l'entrada