Vista des del refugi Victory de les agulles de Galayos.
Aquest estiu s'omple de sortides a la muntanya: Picos, Andorra, Alps i, com no Galayos, terra d'escalades desequipades. L'Albert Royo amb tota la troupe: Edi, Berni, Pep i un servidor ens disposem a trepar per les agulles clàssiques d'aquesta Serra situada en el Parc Natural de Gredos (Ávila).
El Torreón, una de les agulles més importants escalada per la cordada E.R.I. (República Independient de l'Escorial)
La troupe sobre l'agulla del Pequeño Galayo.
El Petit i el Gran Galayo, el Torreón per la via Lucas, Punta Maria Luisa i la Punta Tonino són les agulles conquistades per les cordades catalanes. No ens podem deixar però, les excursions a peu per la Mira, la Peña del Mediodía amb les seves remullades a les lagunas de la Covacha...
Nits d'increïbles vistes i de pau interior, perfecte per reflexionar sobre el per què de la nostra existència.
Edi tibant fort en una dels diedres.
Albert en el Gran Diedre del Gran Galayo.
Sobre l'agulla del Torreón, preparant el ràpel de 60 metres verticals.
Baixant de l'excursió de la Mira.
Patejades a la Peña del Mediodia.
Respirant la pau i tranquilitat de les gorges més cristalines de la serra.
Be... tranquiles fins que vem arribar nosaltres...
De camí al refugi, després de la bona remullada.
Pep escalant Punta Maria Luisa, una via excel.lent: bona combinació de fisures, diedres i qualsevol exquisidesa que un bon escalador pot demanar.
Rapel.lant de la Punta Tonino. Molt bé Edi!
Per acabar, recordo un comentari que vaig fer al grup "no crec que torni aquest indret, no està malament, però de seguida ja ho tens tot fet". Si us dic la veritat, com més dies passes en el refugi davant de les agulles, te n'adones que aquest petit reducte de la serra Central acaba sent un gran refugi pels amants en l'escalada clàssica. Així que, mai diràs un mai! Tornaré a Galayos!
3 comentaris:
Quines agulles més guapes!!! però ja saps que jo sinó està cosit a parabolts em fa por. Posa data pel Cavall Bernat nanu, que ens em d'estrenar!
Per cert, la creu que has fet per tapar-te les parts és molt petita no??
El cavall Bernat caurà de seguida. Deixe'm tornar dels Alps i posem data. La creu, no pas. El contrallum m'ha estalviat molta tinta vermella perquè sinó no donava l'avast... ;)
HEy!
Què tal la foto de Galayos en bolas and high res? Me la podràs enviar?
Segurament només et comuniques pel feisbu...?
Albert
Publica un comentari a l'entrada