SI ALGÚ TÉ GANES DE BALLAR... MIREU EL VÍDEO!

El grup de Black Eye Peas

El grup de Black Eye Peas va toca a Chicago amb una gran assistència de públic. Fins aquí tot molt normal. El que comença a sorprendre és l'evolució que va prenent el concert: una noia que balla, un salt per aquí, un per allà... Mireu, mireu el vídeo, i que aixequi el dit qui no ha sentit res després de veure tot el vídeo... Quina passada!

ANNY B SWEET A LES FESTES DE LA MERCÈ

Annie B Sweet

L'altre dia veia per la TV de Barcelona un concert que van fer per les festes de la Mercè. Em va enganxar el to de la seva veu i el ritme pausat de la cançó; es diu Annie B Sweet. Espero no perdre'm el seu pròxim concert. Ja em direu si us agrada!

I pels que us hagi agradat Annie doneu una ullada al següent vídeo Far Far de Yael Naim, també tot un prodigi de veu (mireu també New Soul, una canço molt... singular?)

Yael Naim

TROBADA D'AMICS PER LA MERCÈ

Dinant en el parc de la Ciutadella

La colla de Badalona ens tornem a trobar per les festes de la Mercè. I què millor que passar el dia al parc de la Ciutadella on fan les actes per infants i podem provar diferents plats de la cuina asiàtica. Els petitons cada cop més grans, alguna panxa cada cop més grossa!, els pares i mares cada cop més relaxats amb aquesta nova etapa de família. En fi, un dia molt relaxant i molt adient per retrobar-se amb antics companys. Per cert, com coi podien aguantar-se tota aquella colla de músics sobre una mateixa bicicleta?

Increïble la destresa d'aquests músics

I la comparsa de les mosques? Molt divertides i amb molt de ritme!

REMEIS CONTRA ELS ENCOSTIPATS

Just ahir vaig agafar el meu primer refredat. Ja suposava que aquests canvis de temperatura m'acabarien afectant d'una manera o altre; que si aires acondicionats en el tren, corrents d'aire en el porxo de l'escola; és el que toca ara entrada la tardor...

Caminant pel carrer del Carme de Barcelona vaig parar-me en una herbolisteria per comprar algun reforçant per aquest hivern. Dit i fet, entro i demano Equinacia. El venedor em fa diferents propostes: en comprimits o en extracte hidroalcohòlic (en gotes, vaja). Al final, agafo la segona.

Arribo a casa i, recordant el que em va dir un antic company, em faig un còctel de: té verd amb llimona i mel i, unes gotetes d'equinàcia i de pròpolis; una bomba per reactivar el sistema inmunològic! La veritat és que funciona, i de moment millor això que altres medicines que publiciten en la tele, que només treuen els símptomes dels encostipats però que no els ataquen de sotarrel.

ON ÉS EL SENTIT COMÚ DELS FERROCARRILS CATALANS?

Avui sortim part de la colla del BDN BIKES en direcció a Collserola. Agafem la Renfe fins plaça Catalunya on agafarem els Ferrocarrils de la Generalitat fins al peu del Tibidabo. Fins aquí cap problema. Ens posem a la cua per agafar el cremallera que ens pujarà fins a dalt de tot. Passen els minuts i la cua es va fent més llarga. El responsable de torn ens avisa que només podem pujar 2 bicicletes per vagó, encare que hi càpiguen moltes més i no hi havia ningú que pugés a peu...

L'estació del cremallera on hem tingut els contratemps per falta de places...? ja!

Aquí ens informa que les bicis també hi poden pujar, però on diu que només hi poden pujar 2...?

Al final, vist que trigaríem més del compte decidim pujar sobre la bici enlloc de pujar al cremallera que ja havíem pagat. No sentén com, amb els vagons buits, només s'hi pugui pujar 2 bicicletes; cada cop més penso que em perdut el sentit més gran dels sentits: EL SENTIT COMÚ.

Deixant de costat aquest "petit" problema continuem amb la nostra ruta. Arribem a dalt de tot del Tibidabo i anem baixant fins a l'alçada de Sant Cugat, on continuarem la ruta fins arribar un altre cop a mar al costat del Besòs. Una passejada força completa: baixades, pujades i POC SENTIT COMÚ DELS FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA!!! Sort que aquest petit contratemps no ha esat cap problema per poder gaudir d'una tarda de Guitar Hero molt divertida.

Part de la colla BDN BIKES enmig de la ruta

Ferran, hauràs de comprar ulleres noves!

De tornada pel passeig direcció a Sant Adrià

En Jaume escalfant motors

Les meves primeres notes

BALLAR A RITME DE CLAQUÉ

Aquest any he decidit tornar al ball. Feia temps que volia provar el claqué i portava 2 anys al darrera que si que no... Res, al final m'he decidit a provar-ho i fer un primer intent. A veure si això de ballar seguint el ritme amb els peus em va i potser, més endavant, em fa reenganxar amb el lindy hop ja oblidat; ja es veurà...

Us deixo uns vídeos per anar fent boca.

A ritme de funky i bodypercusion

Claquejant i seguint el ritme amb pilotes de bàsquet (una unitat didàctica per Educació Física???)

UNA DE PEDRES AL SECTOR CANGUR DE MONTSERRAT

Si hagués de dir una sola paraula d'aquest dia a Montserrat seria: PEDRES!!! Si continueu llegint entendreu el per què.

Ens trobem al bar Anna del Bruc en Josep, Pep, Laura i jo. Anem a descobrir un nou sector d'esportiva davant del sector de Vinya Nova, el Cangur. Les meves mans estan cada cop millor i avui serà un dia de prova després de casi un mes de no escalar.

croquis de la Placa Cangur

Pels més despistats, foto del croquis!

El camí d'accés es una mica perdedor. Des del pàrquing de la Vinya Nova s'ha d'agafar el camí que va al pou de glaç, entrem a la riera i el primer trencall marcat amb fites a la dreta; hem de seguir el camí marcat amb una línia blanca. Seguim el camí i més endavant agafem el següent trencall a mà esquerra. Anem pujant i estiguem al lloro, perquè hi ha un últim trencall però de camí força estret a l'esquerra (està marcat per una nova fita). Aquest puja dret cap a peu del sector (5 min); està força desbroçat però puja força dret!

Arribem a peu de vies i ens trobem uns amics del Josep. En total som 5 cordades en una placa de 10 vies! Tothom es va col.locant on pot i anem fent vies un darrera l'altre. En si el sector està força bé si no fos per un petit inconvenient... No sé si és perquè és nou, no sé si és per la poca compactació de la roca però cada dos per tres estaven caient pedres. Algunes s'arrencaven de les pròpies mans, altres queien amb un petit cop de genoll; i algunes fins i tot en el meu propi cap (sort que portava casc, perquè no sé que hagués passat sense ell...) En fi, no és un sector que torni a repetir d'aquí a un temps; almenys fins que poc a poc les vies es vagin purgant.

En Josep pujant la primera via del dia: la nº3 del croquis, 6a (via de nyapetes força exigent)

Un servidor fent la nº4, 6a+

Això és el que pot passar mentres es puja una via i abans no es revisa la corda. Sempre s'ha de revisar la corda i posar-se el casc!!!

La Laura fent un 6b+. Queda pendent, quan els dits estiguin millor (sona a excusa, ja ho sé... :))

En Josep posant tota la carn a un 6c+. La sortida molt descomposta, no Josep...?

Què us haig de dir de la Gemma, una crack fent el 6c+ sense despentinar-se. Enhorabona!

NOTES QUE DONEN COLOR

Ja vaig escriure en el seu moment que a vegades sents una música i quan veus el vídeo no és el que t'esperaves. No obstant, la música transmet i aquests dos vídeos m'han donat alguna cosa més, deixant de banda les imatges. A vegades estem més receptius per segons quines melodies i ens venen de gust sentir un tipus de música. Ara, em ve de gust sentir aquestes. Us fan?

Todo ira bien (Chenoa)

Hot'n Cold (Katy Perry)

ANDORRA, ÚLTIMA ESCAPADA ABANS DEL CURS ESCOLAR

Llarg cap de setmana, amb Diada Nacional de Catalunya inclosa. En J.Antoni i jo decidim escapar-nos a Andorra per fer un poti-poti d'excursionisme i escalada suau... (els meus dits encare no estan del tot fins, però tocar roca amb quarts crec que puc). En Xavi i l'Eli també pujen però ens trobem després de la nostra excursió al circ del Tristaina.

Pic de Tristaina

En principi només anàvem a fer el pic i baixar però la volta al circ ens va fer més pes. Havíem d'aprofitar el divendres perquè la meto ens deia que dissabte seria mig-mig. L'excursioneta ens va durar unes 6h i mitja. Començant per una volta pels tres llacs, pujant al coll del pic de l'Arbella, iniciant l'ascenció al Tristaina (2.878m) i, continuar el circ pels diferents pics: Forcat (en veritat aquest el vem fer per la falda) i Punta de Peiraguills fins al cotxe. En fi, un dia rodó: ni fred ni calor, gens de vent i un cel blau imponent.

Vistes del llac superior i del circ

Baixant del pic per la cresta direcció al pic del Forcat

vistes des d'un dia meterològicament perfecte!

Com no, els animals no poden faltar (observeu la postura... molt fotogènica no?)

A la muntanya mai pot faltar un toc d'humor (i quines fites!)

de tornada al cotxe

L'endemà decidim anar a escalar a un sector anomenat les Agulles d'Engolasters. Aquest sector està al costat d'Escaldes, just a 15' caminant del llac d'Engolasters. Tot aparcant ens vem trobar a una parella d'escaladors: l'Ivan i la Marta, de Barcelona. El camí d'accés ja marcava una zona tranquila i de bosc frondós plens de bolets!

Agulles d'Engolasters, petites i acollidores

Arribem a les agulles i ens decidim a fer la via 8 i 9, suposadaments 4rts... Comencem en placa per després combinar la via amb la del costat que forma un diedre fins arribar a la R. Després de molt mirar les ressenyes me n'adono que res de 4rts, sinó més, un 6è! Ja deia que tibava massa...

Després sí que ens posem a fer un 4t, la via nº10: la fissura Rajolí; una via perfecte per empotrar tot el joc de friends! Preciosa! Mentres nosaltres feiem la 2ª via en Xavi i l'Eli anaven en busca d'un raig de sol per escalfar-se i, mentrestant, una cortina de pluja s'anava acostant poc a poc. En mitja hora teníem la pluja a sobre; per sort, nosaltres ja havíem recollit tot just fent una volta buscant enormes bolets.

camí d'accés: sotabosc ple de molsa i bolets!



els primers intents per posar-se uns peus de gats (no teníem el seu número ;) )




Combi de via 8 i 9 (4b-6a)





J.Antoni a la Fissura Rajolí (4+)

En Xavi també s'apunta al combinat de vies

Lluita bolet verus pedra. Qui guanyarà...?

Dinem al costat del llac, una zona freqüentada per les famílies i motos de trial (zona a tenir en compte per venir amb la bici, la de trial, és clar!) fins que la pluja ens obliga a eixoplugar-nos al bar-restaurant on gaudim de la companyia de'n bobò? un magnífic exemplar del que hauria de ser un gos ben ensinistrat.

bolets i més bolets


Amanites al.lucinògenes!


La molsa, per tot arreu

Bolets per tot arreu, a sota i a sobre!

No me'n vaig poder estar, és que són molt fotogènics!

No va dir ni piu, i això que estàvem dinant davant dels seus morros (mai més ben dit!)

Tornem al pis a fer el cafè, descansem una micona, arrepleguem trastos i cap avall que fa baixada direcció a caseta. Un cap de setmana tranquil i ple d'activitat. La propera anem a BUSCAR BOLETS !!!! Ei Xavi! i aquesta vegada sí, eh?

REORIENTAR-SE A CANET DE MAR

Passen els dies i els dits de les mans van millorant, tot i que encare no estan fins. Necessiten més temps de descans. Necessito moure'm però sense tibar dels dits: l'escalada i fer l'animal amb la bici hauran d'esperar...

Tot dinant l'altre dia per Mollet em trobo un antic company de carrera, amb qui vem compartir la iniciació a les curses d'orientació, el Ruben. Em va comentar que ell encare estava en actiu i que el diumenge en feien una a Canet. Doncs un servidor no s'ho va pensar 2 vegades i telèfon en mà truca a l'organitzador per la reserva d'una sortida per un no iniciat, ja tenia la solució al descans de les meves mans!


Continuo pensant que les curses d'orientació és una activitat que m'ajuda a desconectar molt de la resta de coses i que em permet estar en contacte amb la nattura amb aquell punt de competivitat molt sana veient la gent corrent amunt i avall per fer el menys temps possible.

M'agrada i m'estimula correr amb un mapa i una brúixula a la ma, així que Calendari en ma de les curses d'orientació. La propera...

COMENCEM UNA ALTRE VEGADA

L'equip que ha pogut fer realitat aquest petit pas per la benvinguda del nou curs escolar

"Aquest curs, més verd". Aquest és la benvinguda que l'escola Pau Casals farà als nens i nenes que entraran en aquest proper curs. Un curs amb nous ojectius com a escola verda: la implantació d'un hort escolar. Esperem que amb l'esforç de tothom poguem dur amb èxit aquesta nova fita i, si més no, començar a treballar-la per poder-li treure suc els anys propers.