En Pau acabant de calibrar el telescopi...
Un bon esmorzar després de contemplar la sortida del solAquest divendres vem anar al Plà de la Calma a fer un vivac. Havia de ser un vivac per observar el planeta Mart en unes condicions molt especials que, al final, van ser desmentides. L'observació era l'excusa perquè no hi ha res més gratificant que dormir sota el cel de les estrelles.
El pas del temps perd la seva importància en veure com el sol, lentament, es deixa veure darrera la silueta del Montseny. L'aire fresc de la nit i de la primera hora de l'alba passen a ser tant necessaris com l'aire que respirem. En fi, tot plegat una experiència que et fa sentir viu.
Espero amb ganes la propera sortida on intentarem veure la lluna plena! Segur que serà tot un espectacle pels nostres sentits. Qui s'apunta?
3 comentaris:
Al final com ja saps no vaig poder venir però vaig fer una ullada per internet per saber de què anava l'especial succés.
No sé pas si hi vau anar seguint els rumors que vaig veure per internet dient que mart es veuria tant gran com la lluna.
Sembla ser que es repeteix aquesta mentida cada cop que hi ha un succés amb mart que no es tornarà a repetir fins d'aquí molts cents d'anys.
Va començar el 2003 quan mart va arribar a estar en el moment més pròxim a la terra, i s'ha seguit dient cada cop que hi ha hagut un aconteixement amb ell.
Evidentment no podria ser tant gran com la lluna doncs la llògica ens diria sense pensar que llavors tindriem un greu problema! ;-)
El que si que una part era veritat. Mart es veuria 10 cops més gran del que es veu normalment, però no deixaria de ser un punt en el cel.
Bé, no m'extendré més.
Aviam si m'apunto el pròxim cop!
Dormir a la muntanya sempre és algo especial.
ciao!
Sí senyor, quina bona excusa l'observació de Mart, per aprofitar una càlida nit d'estiu dormint sota les estrelles.
M'entusiasma veure el firmament ple de punts il.luminats, alguns d'ells estratègicament col.locats.
També m'entusiasma enxampar de tant en tant algun estel fugaç i jugar a formular desitjos.
I si tot això és en bona companyia, m'entusiasma encara més.
Evidentment, sóc la primera en apuntar-me al proper vivac per mirar la lluna plena.
Per cert, anònim, ets en Marçal?
Si!
Per escriure, com que et fa posar algún compte de google o altres, i no els tinc ni necessito, faig servir l'opció anònim. Després, no sé perquè però em fa mandra escriure el meu nom al final del comentari.
Però... sempre deixo un "ciao!" i l'Oriol ja sap que sóc jo.
Apa, aviam si ens veiem en el proper vivac!
ciao!
Publica un comentari a l'entrada