31/8/09

EL MÓN SOBRE RODES

"...El món sobre rodes és la història de l'Albert Casals, un noi que tot i haver patit una leucèmia, amb tan sols catorze anys va començar a viatjar, sol i en cadira de rodes, per mig món. El seu esperit inconformista i lluitador, la seva curiositat i l'afany per superar els contratemps i ser feliç l'han convertit en un aventurer escepcional i ha decidit explicar les seves experiències en aquest relat. Un testimoni vital i impressionant, sincer i directe que desprèn autenticitat per tots els cantons."

Així és com la contraportada resumeix aquest llibre. Si busqueu un llibre entretingut i amè, aquest és un bon llibre. De lectura ràpida i basada en un fet real. La veritat, qui després de llegir aquest llibre no té la necessitat vital de viatjar?

Llegint-lo arribo a una conclusió molt clara. Molts fets i successos ens posaran a prova al llarg dels nostres dies. Si una cosa la volem, que dimonis fem parats pensant en com seria si... Res de si, provem a buscar els nostres desitjos. Que els aconseguim o no serà una altre qüestió. Almenys ens queda la tranquilitat que ho hem provat.

Tant bon punt com vaig acabar la lectura vaig tenir la necessitat d'escriure a Albert Casals un missatge en el seu correu, i resumint deia així: gràcies per fer arribar noves il.lusions i ganes per viure. Espero que amb aquest article a vosaltres també s'us encomani.

1 comentari:

Mònica López ha dit...

Completament d'acord en què, si una cosa la volem, hem de perseverar per aconseguir-la.

No diré que "tant és" si l'aconseguim o no... però almenys que no quedi per nosaltres.

Si ho aconseguim, genial; i si no..., senyal que no convenia!

Quan les coses no surten com volem, resignar-se és un primer pas, però acceptar-ho és la opció més assenyada i que ens fa sentir més feliços.

Ei, però malgrat tot... ningú no ens priva de continuar perseverant!

Diuen que fins i tot el bloc de gel més fred, s'acaba fonent amb la flama més petita.

Un petó!