FERRATA DE CENTELLES (LES BAUMES CORCADES)

Dimarts 8 de juliol, a les 8h del matí marxem en Xavi, en Raúl i jo cap a la ferrata de Centelles. En Raúl és l'únic que no l'ha fet, en Xavi un parell o tres, i jo... unes quantes.

Arribem i, pensant que estaríem sols, trobem dos noies més. Sembla que van per feina; un pel més tard una parella més que també van ràpids i abans de que ens posem l'arnés ja han sortit... (quina pressa!)

Sortim a fer l'aproximació a la via i esperem que acabin de sortir la parella. En Xavi, amb molta mala sort, trepitja les restes d'uns excrements de cabra... i deixa les primeres preses plenes d'alegria per l'olfacte i... pel TACTE!

Anem pujant per alguns trams molt aeris i extraplomats que fan tibar els braços de valent! Després però la ferrata fa moltes travesies que ens deixen relaxar i gaudir del paisatge. Però no ens relaxem gaire que arriba el pont de mico amb més de 40 m de longitud. Passo jo primer, després en Raúl que sembla que s'ho pensa però segueix; i finalment en Xavi, que ja sap el que hi ha i sembla més relaxat.

Seguim i anem cap al tram més atlètic de la via. És força vertical i tira de braços. La vista però, mereix la pena. Seguim i arribem a l'últim tram. Ens trobem amb l'última sorpresa: un extraplom amb una escala en plè sostre! La passem i arribem al final de la via on oneja una bandera catalana. Allà ens trobem la parelleta que ens havia passat a la sortida. Xerrem una miqueta i casualitats de la vida, són de la Garriga i conèixen amics d'en Xavi i del Raúl; el món és un mocador!

Finalment baixem pel camí de tornada indicat amb un cartell curiós que posa: CAMÍ... Arribem al cotxe; hem trigat el temps estimat per la ferrata: 2h i 45 minuts i hem baixat en mitja hora. Força bé! Estem força satisfets, tornem cap a casa que el Xavi i el Raúl els espera

la dona amb el plat calent a taula (o no...)