Pau i un servidor en la part més alta de la ferrata.
El món de la muntanya enganxa. Que el sol t'escalfi la pell, que el vent suau et refresqui la cara, en fi, notar com t'integres en la natura, no té preu. La ferrata és una excusa més però un camí més fàcil per notar les alçades i les parets. Cada vegada que visito la ferrata de les Baumes Corcades nous somriures es dibuixen en les seves cares, i esperem que es repeteixi! Són aquestes aventures que fan que la gent s'eganxi a la natura, creant una addicció molt forta que després no se'n pot prescindir. Quina serà la propera?
Vistes impresionants de les terres d'Osona i el Pre-pirineu al fons.
Trams verticals i atlètics tan característics de les Baumes Corcades.
Per què serà que es diuen corcades...?
1 comentari:
Doncs ja saps la propera! goma, magnesi i el desafiament de la paret i tu! per flipar!
Si mai necessites un dissipador, només m'ho has de demanar, el meu s'està fotent de fàstic a l'armari, hehe!
Publica un comentari a l'entrada