TRES CATALANS ENTRE LA MÀQUIA CÒRSEGA

Per mi, la imatge més representativa de Córsega, la sarganta. Estan per tot arreu!

No estava molt clar quin tipus de viatge anava a ser. Tres catalans: en Jordi, la Gemma i un servidor anàvem a explorar terres còrsegues amb l'ajuda de la guia de Lonely Planet i un mapa de carreteres. Teníem clar que el cotxe era el nostre mitjà de transport a l'illa, per això vem anar fins a Nice on agafàrem la línia Corsica Ferries fins a l'illa. Sis hores de cotxe fins al port i sis més de ferry.

Vistes del port de Nice

Viatge per mar, però amb el cotxe!

Per opinions de familiars i amics que ja van estar a l'illa valia la pena visitar l'interior muntanyós, per on transcórre el GR-20 i la costa oest, la més salvatge de l'illa. El sud i costa est es caracteritza més pel seu turisme de platja, no per això menys interessant.

Arribem a Bàstia, el poble més important del cap de Còrsega. Fem nit en un càmping proper per dirigir-nos, el dia següent cap a les gorges d'Ascó, on farem una ruta ascendent del riu per les divertides gorges d'aigua cristalina. Cap a la tarda ens dirigim a la vall de la Restònica, una de les valls més visitades del turisme de muntanya. Fem una petita excursió i ens dirigim cap a Corte, poble cèntric del massis còrsega.

Primeres remullades a les gorges d'Ascó

I primeres caminades a la Vall de la Restonica.

Vistes de postal de Corte, poble situat al mig del massis muntanyós de l'illa.

El segon dia a l'illa fem una visita a la costa oest, tot caminant pel sentier de Girjrulatu, camí de mules que comunicava petits pobles de la costa. Arribem a Girolata on fem un mos i ens remullem amb l'aigua de les seves platges rocoses per després dirigir-nos a Porto, poble turístic on pugem a un de les desenes de torres genoveses de l'illa, que ens permet veure part de la costa a vista d'ocell.

De camí cap a Girolatta pel camí de mules.

Foto des d'una de les torres genoveses de Porto

El tercer dia fem un cop d'ull a les Calanques, indret de costa molt peculiar per les seves formacions rocoses que donen qualsevol forma overta a l'imaginació. Realment molt interessant de veure. Acabada l'excursioneta ens dirigim a Piana, poblet molt petit i molt ben cuidat pel turisme de l'illa, vaja, una cucada. Acabada la visita anem cap a la platja d'Arone, situada entre turons suaus i verds, on trobarem un lloc de repòs sobre una de les sorres més fines de córsega.

Calanques, zona de roques amb formes curioses i singulars

Sense paraules, vistes impresionants.

Platja d'Arone on es barreja costa salvatge amb fina sorra de platja del Carib

Una de les imatges típiques dels pobles de la costa, les seves esglèsies.

Quart dia, deixem la costa i pugem a un dels ports de les muntanyes centrals, direcció cap a Bastelica, tot parant i visitant petitíssims poblets de tres cases, molt tranquils i acollidors. Més tard baixarem per les gorges de Prunelli, fent parada al mateix llac que porta el nom de les mateixes gorges per, més endavant, visitar Ajaccio, capital de l'illa. Allà farem una visita pel centre antic i ens aproparem a un dels caps on gaudirem de les millors vistes de les Illes Sanguinaries. I ja que hi estem posats, la mateixa nit ens deleitarem amb un sopar típc de Córsega en un dels restaurants del centre.

Esglèsia de Bastellica

Fent de les meves amb vistes de les iles Sanguinaries al fons

Sota la torre genovesa amb vistes de la costa d'Ajaccio

Nit tranquila a la ciutat d'Ajaccio, després d'un bon sopar

Cinquè dia, fem una visita al cim de Punta di Vaca Morta, des d'on visualitzarem tota la costa sud i la ciutat de Porto-Vecchio. Cap a la tarda fem una altre caminadeta a una cascada impresionant, la Piscia de Ghjaddu, sobretot per la baixada a peu amb un desnivell força marcat. Com arribem d'hora preparem motxilles i menjar pel exigent sisè dia...

Excursió a la Punta di Vacca Morta on tindrem vistes espectaculars de la costa de Porto-Vecchio

Cim a la Punta di Vacca Morta

De camí a la cascada entre moltes de les roques singulars

Piscia di Ghjaddu, fi de ruta

Sisè dia, ataquem les Aiguilles de Bavella, formació rocosa semblant a la nostra muntanya de Montserrat. Començarem des del coll per atravessar les agulles pel mig i baixarem fins al riu, on posarem rumb al refugi d'Asinau per acabar tornant al punt d'inici pel GR-20. Una senyora excursió que ens combina grimpades, pas de ferrata i passos tranquils entre boscos frondosos. Vaja, que ens va ocupar tot el dia.

Des del Col de Bavella vistes de les agulles

Les formacions rocoses tan semblants a les de Montserrat

De camí al refugi d'Asinau

Setè dia, marxem del massís central per les gorges del riu Soleranza, on ens refresquem els peus, per acabar al platja del mateix poble Soleranza. La platja en si és molt tranquila, no hi ha ningú perquè tothom està més cap al sud. Si li afegim la peculiaritat que en aquest mateix lloc desemboca el riu tenim la combinació d'aigua salada i dolça ideal per banyar-se! Després de la tranquila remullada ens dirigim un altre cop cap al nord per visitar Bàstia i el cap de còrsega més singular.

Aigües de les gorges de Soleranza

Platja de Soleranza, on es barregen l'aigua dolça del riu i la sal del mar

Caminant pel centre de Bàstia

Vuitè i últim dia. Visitem al cap de Córsega. Començant per la punta del nord, Macinaggio, tot fent el sentier des douaniers. Amb aquesta ruta veiem les Iles Finocchiarola i Sta Maria di Chjapella, una ermita construïda al capdemunt d'una torre genovesa. Aquesta és una regió protegida per la seva fauna, per això el seu encant és encara més gran. La seva bellesa es fa notar des del primers passos del camí. Una zona molt i molt recomanable. Cap a la tarda deixem el cap del nord i anem baixant pels pobles pescadors Herbalunga i Miomo, poblets que encara tenen el seu encant de poble pescador.

Caminant el camí dels douaniers

Estampa típica de la zona, els velers

De visita per Herbalunga

Els dies de visita se'ns han acabat i l'últim dia el fem de camí de tornada. Ens llevem a les 5 del matí per estar a les 7h al port de Bàstia, rumb Nice on farem el camí invers cap a casa. Si hagués de fer un petit resum, Córsega és una illa per a tot tipus de viatgers, des del viatger de muntanya com el de platja. Segur que no deixa a ningú indiferent. Una cosa tinc clara, hi tornaré! I sobretot, per empapar-me de muntanya, escalades, engorjats i estades a la platja, per què no?