El nostre amic inesperat
Estava entrenant amb la bici, fent quilòmetres per la Serralada Marina quan, de sobte, un petit i simpàtic cuc es deixava caure muntanya avall. Us ho podeu imaginar, oi? Ràpid, la càmara!!! He gaudit com un nen fent-li les fotos, però m'he enfadat al final quan me n'he adonat que les feia al principi sense la macro activada i amb 2 Megas de qualitat, tenint-ne 1o!!!! aghhhh! M'ha agafat de tot. Bé, us deixo les més descents, tot i que n'hi havien amb angles molt xulos... Llàstima que me n'hagi adonat tant tard, el pobre cuc devia estar fins als cataplins de que li fes un book. ;)
La veritat, les macros amb flaix m'agraden molt. Inconvenient, quin estress pel pobre cuc...
Jo crec que em demanava a crits que parés d'il.luminar-lo. En el fons em sap greu, però és que és tant fotogènic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada