I després d'un bon dinar, la foto de família.
Tot comença i tot s'acaba. Aquest any acabem el curs escolar 2009-2010 amb un bon dinar amb els companys de l'escola i, amb molta pena, la trajectòria d'una gran educadora.
Corretgiu-me si m'equivoco, però els que coneixem una mica la Rosa trobarem a faltar la seva opinió sempre equilibrada de les coses. Un punt de vista sa i proper on les necessitats dels nens passen per davant de les lleis, moltes vegades carregades de punyetes. Exigent, calmada i propera, la Rosa és un model a seguir pels més joves i pels que ja porten uns quants anys a l'esquena. Poques vegades haurem vist aquesta mestra fora de les seves caselles, i és que parlar de la Rosa és parlar d'una gran educadora amb les idees sempre molt clares.
Sempre al costat de qui més ho necessita, la Rosa, una gran mestra.
Espero empapar-me de les seves actituds i aptituds docents. Portarà feina, ja ho sé. Gràcies Rosa per compartir tots aquests anys al nostre costat. Esperem veure't per l'escola, i si més no, de tant en tant fent un cafè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada