Cap de setmana entre crestes i cims al voltant de Biadós
Un cap de setmana abans de dirigir-nos al Cervino ens reunim les cordades catalano-aragoneses per acabar de tancar el viatge. Zona de pràctiques, crestes i pics al costat del refugi de Biadós. Ens plantegem fer la cresta del Bachimala (3.177m) i el que el temps ens permeti fer.
Així vem arribar al refugi de Biadós, plovent...
Tota la tropa, agafant forces per l'excursió de l'endemà
Posem el despertador a les 5.45 per esmorzar a les 6.15; finalment ens posem a caminar a les 7h, potser un pèl tard per la llum que ja teníem una hora abans. Les dos cordades del Cervino ens dirigim directament cap a les crestes del Bachimala, mentres la resta dels companys de CIMAS es posen a caminar en una altre direcció.
Caminant entre prats de verd infinit
Pas a pas anem deixant els prats verds enrera per acostar-nos a la roca
I entre prats, un bon grapat de cabres!
Aquí les tenim, les reines de la muntanya
Parades obligades per veure les vistes impresionants que ens ofereix la naturalesa
Primeres vistes del Bachimala i la seva cresta amb tots els ets i uts
Tenim sort i el matí es lleva sense núvols ni pluja a la vista. Aprofitem i sense gaire parades ens posem a peu de la primera cresta, mirant al primer pic, Punta del Sabre. Comencem a enfilar-nos, el cor batega més fort i l'aire costa d'entrar als pulmons. Mica en mica ens anem posant a to, les cames deixen de sentir el cansament típics dels primers passos en alçada i entren en la rutina de fer el pas a pas.
Les plaques estan a la vista, arnesos i cordes fora de la motxilla, hem de practicar!
Ens trobem els primers trams tècnics, una primera placa on les preses costen de veure a primera vista. El lloc ideal per començar a practicar la progressió en ensamble (moure's amb la teva parella de corda mentres el primer posa els seguros i el segon els va treient sense haver de parar-se). Els primers moviments fan entreveure que l'objectiu Cervino no podrà ser per aquest estiu... Les cordades anem massa lentes i ens costa entendre'ns, falta molt més rodatge. Seguim la cresta i arribem al Pic del Sabre per continuar per la cresta fins al Bachimala, cresta molt més aèrea però sense tanta dificultat, realment maca.
Crestejant entre passos de II i altres de més aèris
I quines vistes!
Foto de rigor al pic de Bachimala
Els núvuls ens avisen de que no trigaran molt a descarregar, i mal temps en una cresta implica llamps i riscs que no s'haurien d'assumir. Deixem la resta de la cresta i posem fil i agulla de baixada.
De baixada amb la mirada atenta als grisosos núvols de fons
La pluja ens respecte i ens agafa a mig descens. Aquesta és suau i més aviat agradable per la calorada que agafem baixant depressa. Arribem al refugi amb algún que altre cep! Ens dutxem, dinem i relaxem les cames mentres esperem a la resta d'alpinistes de CIMAS. Aquests arriben bastant més tard per culpa de la pedregada que els agafa a mitja excursió. Per sort, tothom està bé, cansats però a bon port. El sopar es fa esperar, tothom té ganes de menjar i anar a dormir. Aixó sí, sense abans prendre un bon Pacharan i comentar les jugades del dia.
Me n'havia oblidat, un amic del refugi, sempre amb ganes de jugar ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada