CALÇOTADA-BLOCADA FANÀTICA

El grupet de "xalats", protagonista d'aquesta trobada.

Feia mesos que per les orelles del Marc anàven passant algunes frases: "Marc, per quan una calçotada per les teves terres?" Doncs avui el Marc ha pogut realitzar aquest somni i molts d'altres de tota aquesta gent, a més de reunir tota una colla d'amics que, alguns d'ells, feia temps que no es veien les cares.

Impresionant els calçots d'orígen de Duesaigües, producte nacional de primera!

Un dels moments més divertits de la calçotada, "l'esbarjo". Si, si, veieu bé! Un grup d'homes i dones de més de 30 anys jugant a Matar en un camp de futbol (com nens petits) i que duri!

L'extra a tota aquesta festa ha estat, com no, l'afegitó d'una sortida blocaire per les terres de Prades. Reslutat, calçotada-blocada fanàtica amb molt bon rollo. Repetirem, segur!

Marc Siurana, el que ha fet possible aquesta trobada, apretant fort en el sector d'Albarca. Mil gràcies Marc!

Raul en "Au va, 7a". Amunt!

Isidre Juvé, recordant als més joves que l'experiència és un grau!

Servidor provant el meu projecte de 7a...

Pep, donant-ho tot el el 6c+, i finalment ha caigut! Ara digues, Pep, no estàs fort? ;)

PER FI, HA CAIGUT!!!

Raúl vigilant Bea escalfant en el 1r bloc del dia.

Aquest cap de setmana, després de 2 anys provant i provant, ha caigut!!! el primer cop, mentres els companys estaven darrera del blog. Proves? El crit d'eufòria que em va sortir en arribar al top. Però és que després vaig estar fent intentones a un 7a a punt de caramel i després tornem a provar l'ENEMIC de Savassona i per fi, ha caigut!!!

Raúl encadenant el 7b (just darrera l'Enemic...)

Aquest bloc ha estat la clau, un bon escalfament i cap al projecte!

Realment un cap de setmana que va començar divendres amb un corredor i gel, seguit d'un dissabte de bloc a Can Boquet, una compe nocturna de bloc a la mateixa nit i l'endemà... cau l'Enemic. Buffff! No tinc paraules. Molt content! Si això li afegim el 7b a la butxaca del Raúl, la cosa surt de mare.

Maria donant gas amb febre i tot!

Blocar amb la companyia del can, difícil però divertit!

Apretant fort després de l'Open. Qui dóna més?

2n OPEN NOCTURN D'ESCALADA EN BLOC

Un dels plafons retràctils de l'Open Nocturn.

El matí del dissabte, mentres blocàvem per Can Boquet, estàvem discutint de si anar a l'Open Nocturn de Lliça de Vall. Que si estarem cansats, que si anem a passar una estona i veiem l'ambient... Al final, no ens ho rumiem més i Raúl, Bea i un servidor decidim posar fil a l'agulla i cap a l'Open s'ha dit!

Bea apretant en el primer sector.

Raúl en la nova i original prova de l'Open.

Noves estructures, noves preses nocturnes.

A diferència de l'any anterior aquest Open ha canviat substancialment. Han desaparegut disciplines que puntuaven com l'slackline (tot i que estaven en exhibició) i la remuntada de caixes de cervesa (molt divertida, però); a canvi han introduït alguna disciplina més com la passejada penjats com a orangutans (molt encertada, però ja em feien mal els dits...) i la resta blocs dividits en tres zones, entre els quals hi havien llançaments i vies per donar i per vendre.

Bea en un dels llançaments.

Com sempre hi havia un sorteig de material. Pregunta del "millón"...: perquè donen material d'escalada esportiva en una compe de bloc... ? (tic, tac, tic, tac...) En fi, que la prova no va anar gens malament, sobretot si el Raúl es queda en 3a posició i tots tres sortim amb un o altre record prou bo per recordar. Eps, i no ens deixem la 3ª posició en el concurs de disfresses. Endevineu qui va guanyar? Felicitats Bea!

3a posició en la millor disfressa (Bea) envoltats de mosques i borinots!

Raúl en les finals d'homes...

Resultats... 3a posició! Felicitats crack!

VALLTER, CORREDOR I GEL

Divendres complet: neu i gel a Vallter.

L'última sortida amb el J.Antoni va ser a la mateixa zona, però per pujar al Pic de l'Infern. Aquest cop els objectius eren una mica més alts, fer un corredor. La poca neu ens plantejava arribar a la zona i decidir en funció del que veiéssim. Les prediccions eren però fer el Corredor Occidental del Petit Gra de Fajol, i axí va ser. Potser era l'única via amb neu contínua des de baix fins dalt.

J.Antoni fent una primera mirada al corredor Occidental.

Corredor senzill però perfecte per tornar a agafar desinvoltura amb el material.

Realment va ser una passejada, no vem treure ni tan sols les cordes perquè el gel era tan compacte que donava molta seguretat clavar el grampons. Anàvem però a fer la Central del Gran de Fajol, però un contratemps ens va fer decidir per practicar gel.

J.Antoni provant els futurs piolets!

Com sempre, foto amb el compi de cordada.

Molt a prop nostre, baixant unes quantes corbes de l'estació trobaríem un sectoret molt bo per iniciar-se al gel. Bé, va ser el mateix on vaig aprendre a fer les primeres picades a la paret. Així que una horeta de pujada i teníem un riu gelat fins la mateixa zona. Mentres el compi practicava les seves primeres picades jo anava passant la corda per la reunió.

De camí a les primeres ascencions amb gel!

Un parell de vies, no més, però suficients per fer-nos marxar cap a casa amb el cap ben alt d'haver aprofitat un divendres on no vem trobar a ningú, neu i gel perfectes per corredors i escalada en gel.

Gens malament per ser el primer cop.

Un dia complet i sense passar ni una gota de fred.

GEL I MÉS GEL A BIELSA

Xavier, company de cordada.

Encara no havia tret la pols dels piolets i dels grampons quan el Xavi em va proposar de marxar un cap de setmana aprop del túnel de Bielsa a fer gel. Genial! Un parell de llimadetes a les puntes dels piolos i a picar fort.

Assegurant en el primer llarg.

La primera intenció era fer una mica d'esportiva el primer dia i el segon fer algun corredor. Sort que vem canviar els plans i vem adjudicar pel primer dia un barranc a la cara Sud del túnel, picant gel durant 7h! Com sempre, vem haver de matinar força per no trobar-nos cordades per sobre i haver d'esquivar la pluja de gel.

Els 2 figures després de 7h del barranc de Salcors. Impresionant!

La via, molt maca. Trams verticals que et fan posar les piles i altres de més lights però no per això menys divertits. El gel, de tot, però en general força bo. La via està acotada amb un 3/4. La veritat es que un parell de resalts em van semblar més, però val la pena dir que l'experiència va valer, sobretot pel compi de cordada. Gràcies Xavi!

I és que amb aquestes vistes gèlides, a quí no se li cau la baba?

El segon dia, una mica més cansats que el primer. Ens dirigim a la boca nord del túnel, cap a la Dorada. Algunes cordades ocupaven les vies de més a la dreta, així que ens vem posar per les centrals... No ho teníem massa clar, perquè havia de muntar alguna reunió en el gel, però per això vaig fer el 2n nivell d'escalada en gel, no? Així que cap amunt! Amunt, amunt i un parell de cargols avall, avall... Si, si... Se'm van caure un parell de cargols que em van obligar a fer una última tirada inacavable a pèl. Sort que el nivell de la paret havia baixat força i un parell de parabolts m'il.luminaven el camí, que sinó...

La Dorada pel sector central. Com puja...

Una bona idea del nostre company Raúl: el te, sempre a sobre! Que bo!

Xavi en l'últim llarg.

Sense paraules, gel per donar i per vendre.

En fi, un cap de setmana impresionant. El fet de no nevar ens va donar la garantia que tot el que picavem era gel al descobert, net, ben net. Potser aquesta ha estat la primera vegada que he suat força en un parell de situacions, però és el que té la muntanya, s'ha de guanyar a pols!

Xavi en un pas de 5è grau... ;)

Un dels corredors a la llista. Per la propera!

ESCALANT ENTRE FLOCS DE NEU

Escalant a Gelida sota els flocs de neu caient sobre els nostres caps, genial!

Després d'un dissabte a Savassona pedalejant, avui diumenge, amb la son a les orelles, hem quedat amb en Pep i uns amics a Gelida. Feia temps que no hi anava i no recordava quin tipus de roca es trepitjava.

Encigalada a l'entrada de la via. Ara per l'esquerra, ara per la dreta...

No està gens malament el nou plumes, oi Pep!

El Jordi ha vingut després i el Sergi ha hagut de quedar-se a casa per problemes "tècnics". El fred ha estat intens però no prou com per no escalar fins que... ha començat a nevar! Jo diria que és la primera vegada que he escalat amb els flocs de neu caient per sobre nostre. 3 vies, poques però ben aprofitades, el que més, l'entrepà de truita de patates i el té calentó al bar. Això, no té preu!

Tibant moments abans de la nevada. Gelida, per què aquest nom? Quin fred que hem passat, brrrrr!

ESCALADA ARTIFICIAL A... SAVASSONA???

Fa dos dies tornava a l'orientació, avui, a l'escalada artificial i a Savassona!

Temporal de neu, fred Siberià. Aquesta setmana les temperatures màximes ronden als 5 graus i les mínimes ni us explico... Dijous a la tarda escoles tancades i dissabte matí... Savassona!

Amb l'exclusiva d'un paisatge nevat!

Myriam, la companya d'artifo. Un altre cul inquiet...

La gran majoria pensareu: més bloc, bloc i bloc. Doncs no! Els meus dits estan un pel castigadets i cal donar-los un temps de repòs. I que millor que practicar l'escalada artificial, on la gran majoria dels esforços es centren en les extremitats inferiors. I a on? A savassona???? Terra mítica pels blocaires, doncs sí! Aquí em teniu, de pràctiques en artificial amb la Myriam que també té els dits tocadets mentres la resta de la colla no para de blocar. El dia, genial (amb el plumes , però) I demà... una mica de Gelida o Font de l'Ametlló.

Raúl en línia ascendent, provant el projecte Morpheus. La propera caurà segur!

Sort del Xavi que està en tot! Fort Xavi, fort!

Paisatge nevat de Savassona a punt amb l'últim raig de llum. Sense paraules.