La petita llagosta provant el seu turmell en els quintos de la Desdentegada
Diumenge 21 de març quedem per anar a escalar amb el grupet de Badalona i el bou de Sabadell. Algun indret on els que comencen tinguin vies per tibar i, com no, on el bou es pugui realitzar... ;), és a dir, la Desdentegada; sector caracteritzar per buscar-lo i perdre's pel camí...
Ja per començar ens deixem l'arnès de l'Anna i per postres en Sergi i jo agafem una ruta "alternativa" per anar a Collbató, vaja, un començament de dia que Déu ni do! Esmorzem a Ca l'Anna on la petita llagosta li tira els trastos a la cambrera... (Sergi, que ja ets gran per fer aquestes miradetes, eh?) Agafem el cotxe i cap al sector s'ha dit. Pel camí tenim dubtes, com sempre..., del camí correcte. Ja se sap, els camins del Senyor mai són clars! Fins que, al final, l'encertem i ens trobem a peu de vies.
Ens separem en dos grupets: els de Badalona escalfen motors a les vies dels IV on tenim problemes amb les reunions; i si a sobre cada 20 minuts apareix un grup de gent que vol fer el mateix... No estavem pas gaire tranquils, que digem. Eps, bona gent però! El Josep i jo comencem a tibar amb els quintos que, quin carai de cinquens, eh! Pulits i que no et deixaven progressar amb desimboltura. Quina diferència amb les vies del costat que la roca s'enganxava a tot arreu (no m'extranya de 6c cap amunt...)
Josep escalfant motors en un cinquè pulit, pulidot, pulidíssim!
I de segon plat... un 6c!!!!
L'excusa perquè vaig de segon... mama, tinc pooooor!
El Josep m'anima i comença a provar la segona via del dia, un 6c (és el que té anar amb el bou, està fort com un roure i vinga a tibar fort! Josep et recordo que em vaig quedar tocat d'un dit per seguir els teus passos, i ja veurem com acabaré... ;)) Doncs, a part d'alguna bufada, el senyor es treu la via amb prou dignitat, sort que l'animava des de baix, que sinó... I després, un servidor, de segon. Llàstima d'un dels passos intermitjos perquè era un 6c força bo, crec que hi tornaré, però de primer (aix, em sembla que he parlat massa!)
Marc acabant la via amb tota relaxació (és el que té després d'escalar amb gel...)
I l'Eli... com sempre, feliç!
2 comentaris:
el dia que tingui nassos de mirar cap abaix, vindré a fer fotos!!!! que segur que poden sortir molt xules, però buffffff
És molt alt això?
Aiii Montserrat!!! quina finura de vies cagundena!
Ànims amb el 6c que vas sobrat bou!
Salut
Publica un comentari a l'entrada