Les tres princeses del Cicle Mitjà prenent una dutxa de neu
Feia molt de temps que no havia vist una nevada com aquesta. Mica en mica els flocs de neu queien al terra fins formar una capa consistent. Les cares dels nens anaven canviant, somiant amb córrer per tocar la desitjada neu. Passaven els minuts i les hores, i la neu anava avisant que la tarda seria molt llarga. Entre cafes, comprant mitjons secs, xocolates i altres extres per passar les hores, la Renfe no donava senyals de vida. Carreteres tallades, pobles incomunicats. Es feien realitat els nostres dubtes, la neu havia agafat prou com per no moure ni cotxes ni trens, estàvem incomunicats per la gran nevada.
Us imagineu el pati de l'escola ple de neu i cap nen sense jugar-hi? Impossible!
Un grup de mestres intentant tornar a casa sense caure de cul a terra!
I de quina millor manera es pode passar les hores quan no es pot tornar cap a casa? Menjant una bona tassa de xocolata!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada