Els participants i el fotògraf oficial de la cursa. Gràcies!
Quan van aparèixer les rogaines no hi vaig veure el què: curses de llarga distància (de 3 a 6h) i tècnicament més "fàcils". Pel meu taranà m'agraden més curtes, però la cursa d'aquest dissabte m'ha trencat els esquemes.
J.Antoni i la parelleta surten en grup i jo, la provo en format individual, com a excusa per fer cames.
Viscuda la meva primera rogaine a Torroella de Montgrí he pogut veure l'oportunitat per poder exprimir al màxim les meves condicions físiques, 3 hores corrent per muntanya, déu n'hi do! I l'apartat de la tècnica em sembla que de moment retiro les meves paraules. Més fàcils...? em sembla que no. Potser, tampoc era el meu dia, és veritat. Però al canviar les dimensions de la cursa has de readaptar els teus sentits i això tampoc es fàcils. Les distàncies les fas més llargues pensant que és una rogainne i al final et passes de llarg algunes fites.
El paisatge encantador. Com m'agraden els contrasts entre els conreus i el relleu dels turons.
Mapa de la cursa, s'ha de mirar molt bé. No per ser rogaine no has de deixar de mirar-lo amb freqüència. Sinó passa el que passa...
Moment de mirar el mapa. Consell del nostre company Enric, en les rogaines tingueu clar quines fites marcareu abans de començar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada