Les cares parlen per si soles, no?
Un altre cop la ferrata de Centelles ha posat al descobert noves sensacions, Cristina i Mireia han estat les escollides. Feia temps que la proposta estava en el aire i finalment aquest dissabte hem pogut fer-la realitat.
Els primers passos de la Mireia, lents però segurs.
Cristina en els últims passos abans del pont de mico.
Somriures i molts nervis acompanyaven a les dues aventureres al llarg de la ferrata, però sempre amb el cap ben alt. Ja n'hi ha ganes de més, però cal tocar de peus a terra. Ara potser toca canviar d'escenari i aquest dissabte proper les curses d'orientació posaran a prova a la Cristina. Mireia, t'esperem veure a la propera!
Nervis...?
Com sempre, aquesta ferrata m'ha donat unes fotos on els jocs de llums son divins. M'encanta!
Trams fàcils i altres no tan fàcils fan accelerar el cor a qualsevol expert en muntanya.
1 comentari:
No comments. Fotos guapes guapes. Ara ho entenc! Si pots anar amb aquestes xicototes guapotes. Normal que a mi em toquin quan van els lletjos.
Jajaja...
Molt be cosinet, tu si que sabes. Cap problema. Molta sort a la CO i a veure si podem arreglar aviat una altra visita a Centelles.
Publica un comentari a l'entrada