A quants de nosaltres no ens han dit alguna vegada: "eps, que estàs a la lluna! Deperta!" I és que la lluna per A o per B, sempre ens acompanya. De dia o de nit i amb les seves fases tan característiques, la lluna em desperta tranquilitat i pau interior. Avui al matí, quan he fet la foto, m'he quedat contemplant-la amb la finestra oberta. L'aire fresc ha inundat el menjador mentre un calfred corria per tot el meu cos. El cel nítid m'ha permés observar cada un dels cràters de la mateixa. I és que quan me la poso a mirar és com si estigués a la lluna. M'encanta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada