PARETS DE SIURANA, TOTA UNA FESTA

Els intrèpits escaladors apunt de grimpar per les partets de Siurana

Siurana, indret idílic per escalar i conviure amb els amics 24 hores nonstop. Temps assoleiat amb una micona de vent.El dia promet, gent amb ganes d'escalar i passar-s'ho bé. Comencem pel sector al costat del pàrquing del castell, Can Melafots. El grau pica, els quintos són escassos i en Xavi comença a obrir 6a-6a+ que ens fan suar de valent!

Vistes impresionants amb en Xavi de fons acabant d'encadenar un 6a?

Caty que puja de valent, sempre amb un somriure a la boca

Més tard seguim el camí cap als Cingles de la Trona on fem un sectoret no ressenyat però força maco on acabem el dia. Vies de IV-V-VI i VII. Aprofitem per relaxar una mica els braços després de l'exigència al sector anterior on totes les vies són força atlètiques: molt de canto però a tibar de braços! Aquest nou sector és més del meu estil, cantells petits de roca adherent on tots els petits i grans forats deixen marca a la teva pell! Els bidits i monodits són la tònica de les vies, però fan gaudir de valent. Anem cremant metres i arriben els 6a+, una passada de vies! Per acabar la jornada, a l'estil Josep Claramunt... ;), a tibar de 7a! (de segon, eh!) Quin tros de via, en Xavi va veure dos cracks encadenant-la amb una soltura que feia ganes de provar-la i, com no, s'hi va posar. Se la va treure, i de quina manera!, perquè pel que fa a mi, de segon i enxoriçat quasi tota l'estona (val a dir que cada cop m'hi penjo menys de la corda! :D).

Segon sector del dia, vies de IV i V grau. Encare fa falta passar el raspall en algunes preses...

Laura menjant-se metres i més metres de paret

Xavi reposant d'un braç en un 6c... Però que guapo, el 6c!

Dos 6a+ molt potents amb en Xavi en el de més a l'esquerra

Mmmm... 6a o un quartillo?

El 7a que el Xavi es va treure de sota la màniga... buf! Sort que aquesta vegada no havia de fer l'últim llarg com el de Malanyeu..., perquè tibava de valent!

Bé, que us haig d'explicar, escalar amb el Martí sempre és garantia de... passar-s'ho bé? ;)

El 7a del Xavi, què fort que està el bou! A què sembla que el faci en lliure? On està la corda?

El dia va a acabant pel que fa a les grimpades. Aquestes deixen pas a les estones de bar entre cervesa i cervesa acompanyades d'unes patates braves vi i formatge (sempre he pensat que aquesta segona part són les millors postres d'un àpat!) De camí al poble ens trobem, per fi, amb en Sergi i un col.lega, amb els que, per raons tècniques, ens trobem al final del dia (sort que es quedaven a dormir a la furgo) La tarda al bar es fa molt amena, tots els comentaris del dia semblen no tenir fi sinó fos que haviem de preparar el sopar. Decidim ajuntar totes les furgonetes i fer-nos un corralito on asseguts a l'aire lliure acabaríem de compartir les experiències alpines! jeje! "És tard, Pep, que fem?" Aquesta va ser la frase final que, amb molta mandra, vaig haver de repetir perquè l'endemà m'esperava una cursa d'orientació a Sils. Però aquesta és una altre conte que ja us explicaré més endavant.

El col.lega del Sergi en vies de Vè grau. Aprofitant el dia fins l'últim raig de llum!

E cuando arriba a casa... un capuchino, vull dir, una cervesa!

Què monos!

I després del bar... corralito a l'aire lliure!