A peu de via, després del ràpel per trobar el camí d'accés...
Per fi podem quedar amb en J.Antoni per tibar a la roca. Decidim anar a Herboristes, una via clàssica del Pic del Martell situada al Garraf. Comencem bé el dia perquè ens perdem en l'accés a la via. Sense voler agafem el camí que puja a Penya Ginesta, i no!!!! s'ha d'agafar el camí que puja de més a la dreta i seguir les fites!!!! Quin desastre... Total, que ens plantem a la part alta de la via on iniciem un ràpel ves a saber on... Per sort, uns companys de paret ens comenten que la tenim al costat.
Últim llarg de la via, on en J.Antoni decideix transformar-se amb home ocell...
Després de la caiguda passo jo de pimer i ell es treu la via com si res, és que... ;)
Ens posem arnès, caxarritos i cap amunt! Ens anem alternant els llargs, un jo, un el J.Antoni fins que arribem al llarg xungo; bé, no tant per la dificultat sinó pel marrón en què ens hem trobat. En J. Antoni tira de primer, col.loca una cinta a un clau, un pont de roca, i un friend del 4... Superat aquest punt tira cap amunt i és quan "passó lo que passó": "Uri, que els braços no m'aguanten!". Cau, però no em preocupa, té el friend no gaire lluny dels peus, li tibo i ja està... I ja està? No, no està! CLACK!!! El friend salta i em trobo el meu col.lega baixant directe cap a mi! I què fa que l'acabi aguantant? el miraculós TASCONET!!!!! I jo que em feien més gràcia els FRIENDS, però no!, a partir d'ara incondicional dels tascons, jeje! Sort que la caiguda no ha anat més lluny que una contusió al dit gros del peu; i sort que el J.Antoni escalava en botes i no amb peus de gat!!! Esperem que la propera tot vagi molt millor, segur! ;)
Herboristes, 71, rebatejada com a via de l'home ocell per les qualitats del col.lega J.Antoni
2 comentaris:
Hola Ori!
Tinc unes agulletes de cavall. El dit no em molesta, però està una mica inflat.
Rumiant la caiguda he aribat a la conclusió de que se'm van esgotar els flexors dels dits i simplement es van obrir incapaços d'aguantar el mínim pes. No culpis el friend, la fisura era més ampla del que corresponia al seu tamany i les leves estaven massa obertes.
He après que si treballes amb bolígrafs has d'entrenar la pinça de dits i que te va la pell en cada seguro.
Bé està el que acaba!
Joan Antoni
EI!!!!!!!!!!!!!!
Vull els més nois d'EF sencers. Si us plau poca broma, eh?
Ens veiem demà. U petó als dos
Mari
Publica un comentari a l'entrada