NOU SECTOR D'ESPORTIVA: EL CASTELL MARRÓ (MONTSERRAT)

Aquest és un nou sector que el Martí ens va ensenyar el dissabte després d'escalar a la Panxa del Bisbe (Montserrat).

La zona s'anomena el CASTELL MARRÓ, sector ZONA PROHIBITIVA. És un sector on la via més fàcil és un 6a i la rest ja us podeu imaginar. Vem començar amb un 6a de ximeneia, una passada!, per després provar un 6b+. El Ramón la va obrir de primer, i suant la tinta xina!!! El perdonarem però perquè no és un grau que li hagi de costar excessivament, però ja se sap, un dia dolent el pot tenir tothom. Jo la vaig provar de 2n. Feia ja temps que no escalava aquest nivell i de primer... buf, després de veure patir el Ramón no estava del tot segur.

A continuació ens vem passar a un 6b i aquesta vegada sí, de primer. Alguna que altre penjada..., i amb cintes...., però me'l vaig treure! El dia no va donar per més. Entre les 5 o 6 vies que vem obrir amb en Josep a la Panxa del Bisbe i després la rematada de la Zona Prohibida..., ja no hem quedava pila per res més.

Espero que sigui un sector que amb el temps pugui encadenar-me alguna de les vies que apareixen en el mapa. La veritat és que estan impecables, noves i està a l'ombra!!!!

CLASSICA A LES AGULLES AMB JOVES PROMESES

Aquest diumenge vem quedar per fer clàssica a les agulles de Montserrat. Una cordada entre el Martí i la Kati i, una segona de tres: en Ramón, el seu fill Pau i jo.

La veritat és que no m'havia acostat mai per la cara Nord de Montserrat i em va semblar molt maca. Deixant el cotxe al pàrking la Massana vem enfilar pel camí fins a les mateixes agulles, fent un tros del camí dels Frares; per cert, molt entretingut i força atractiu (queda pendent per la propera Martí!). Allà ens vem separar les 2 cordades per fer cada unes agulles d'iniciació (entre III i IV)

.

Qui diria que amb 9 anys en Pau escalés tant bé. A sobre era la primera clàssica! Res, ja li he dit al seu pare que me'l reservava com a compi de cordada per quan les cames em facin figa! jeje. Dos llargs entretinguts ens van portar al cap de l'agulla, en Martí i la Kati van tenir algun que altre despiste, però. Sinó pregunteu-li al Martí que be que s'ho va passar fent el segon llarg d'uns 20 m amb només una xapa!!!

De tornada amb una mica de presses perquè el Pau i el Ramón tenien compromisos familiars, vem arribar al pàrking. Ens vem despedir fins la propera, però l'aventura no va acabar aquí... Tot just posar la primera marxa, un parell de maniobres per sortir d'aquell raconet on havia aparcat el cotxe i... cotxe travat! Les dues rodes davanteres se'm van caure en un forat i havien quedat colgades. Com el cotxe té tracció davantera no havia forma de treuere'l. Sort d'una gent que havia al costat que amb una corda i un gat el vem poder treure. Buf! quina manera de suar.

Quan semblava que tot ja havia passat surto del pàrquing i una dona em demana ajuda. El cotxe se li havia aturat perquè s'havien deixat les llums enceses... Així que res, acabava de sortir d'un petit problema tècnic que me'n vaig cap un altre (sort que no era el meu). Vem intentar carregar la bateria i res! Vaig arrossegar el cotxe fins al punt més alt de la carretera per deixar-lo caure a la baixada i res! Al final acompanyo a la família al poble d'on eren (Igualada) i cap a casa. Arribo a les 6h i sense dinar... Quina gana!

Espero que la propera sortida tingui menys entrebancs, si més no meus. Ajudar als demés no hem fa res. Apa, fins la propera!

BDN-BIKES ES RENOVA

Ja fa uns anys que la tenda BDN-BIKES va obrir les portes al públic. En tot aquest temps la tenda ha estat un lloc de trobada per tots els riders de Badalona, i no només per parlar de bicicletes, sinó de somnis i il.lusions compartits entre amics i amigues que tenen un denominador comú: en Jaume.

Ahir, a portes tancades, en Jaume ens ensenyava als 4 gats les seves noves samarretes. Mica en mica la tenda va agafant ressò, mica en mica va agafant color i estil. I és que no es pot parlar de Badalona sense parlar de la tenda, ni es pot parlar de la tenda sense el Jaume.

Que no us agafi el tren, jo ja tinc la nova samarreta de BDN-BIKES!

SLOPSTYLE A BDN

Tot va començar amb el famós salt de les "olles". Una zona de muntanya ideal per a fer salts i passar una bona estona amb els amic s de la bici. Moltes estones són les que s´han passat remodelant salts i refent-los dels que no els han vist amb bons ulls...

Els anys han anat passant i han anat apareixent circuits de bicicleta a Premia (La Poma) a Terrassa, Sant Llorenç, etc., però l'ajuntament de Badalona mai ha escoltat les neces sitats d'aquest col.lectiu. És ara quan les olles va prenent força gràcies a una sèrie de gent, sobretot una en especial, que amb moltes hores de suor, ganes i il.lusions per passar-s'ho bé i aprendre construint ha finalitzat un primera sèrie de salts en aquest indret.

Actualment l'Ajuntament de Badalona té previst col.locar una zona per a les bicicletes, però ja sabem tots que les coses de "palacio van despacio..." i que, l'ajuntament només funciona si hi ha la possibilitat de fer-se ressó polític o treure'n algun profit; per això, parlant per la boca de tots els riders de Badalona. Gràcies al nostre petit gran ingenier per aquests salts.

Un consell però, les ganes per fer coses és important per moure la gent, però no cal deixar-se la salut, cal descansar i demanar ajuda quan faci falta i, ser un pel més pacient!

DANNY MACASKILL SUPERA L'INSUPERABLE

L'altre dia la Laura em va deixar un link d'un corredor de trial-street que es diu DANNY MACASKILL en el Facebook i em vaig quedar de pedra. Ja tenia videos d'aquest element però el que em va passar la Laura... buf! Doneu-li una ullada no tinc paraules...

DEIXAR LES PORS

La por, ui, quina por! No hi ha pitjor mal que viure amb la por al cos. La por ens pot ajudar en certs moments perquè ens manté en alerta constant i ens evita de mals majors. Però potser aquesta perd el seu sentit en la nostra societat actual.

La por a sentir-se diferent, la por a sentir-se sol, la por al fracàs i moltes altres pors ens limiten a fer passos que potser serien vitals pel nostre creixement sols i en societat. No vull dir amb això que la nostra actitud hagi de ser despreocupada i pocreflexiva, però a vegades ens aniria bé poder fer alguns passos sense donar-li masses voltes al mateix punt; sinó és així, podem entrar en un cercle viciós molt potent que ens allunyaria cada cop més de la gent, de nosaltres mateixos.

La por no és amiga de l'estima ni de la confiança, per això l'excés de por ens pot tancar moltes portes ja sigui en parella, entre els amics coneguts o desconeguts, a la família o a la feina. En els últims posts trencava una llança a favor de ser cargol, i encare continuo pensant el mateix, però dient també: tot amb una mica menys de por.

És important acceptar la por com a un element de creixement, de superació. Sense la por no tindríem la sorpresa, el neguit, la il.lusió de saber si funcionarà allò que teníem entre mans. És gràcies a ella que moltes coses prenen sentit.

Em va costar, ho reconec, però l'altre dia vaig tornar a sentir bategar el meu cor, tenia por, però sabia que havia de fer-ho. El pas era important, les pors i dubtes que generaven prendre la decisió oportuna feien córrer la sang pel meu cos, com el nen que descobreix que pot anar amb bicicleta sense rodes i no cau! Quins nervis, quina emoció!

Va ser el primer pas i suposo que a partir d'ara s'obriran nous camins, noves pors. Però gràcies a elles em sentiré viu. Espero que entre tots poguem resoldre els dubtes de les nostres pors, encare que a vegades el resultat no sigui del tot l'esperat.

LES COLÒNIES DE L'ESCOLA

Qui no té un bon record de les colònies de l'escola? Les excursions, colònies i sortides haurien de ser obligatòries per a tots els nens i nenes. És en aquest espai fora de l'aula on els petits aprenen alguns dels sabers més importants: saber-se espavilar, demanar ajuda, compartir, riure, plorar i moltes altres situacions necessàries per aprendre a viure.

És en aquests moments on els nens i nenes expresen realment el que els passa per dins i, on els mestres i monitors podem donar un cop de mà per tirar endavant en el seu creixement personal.

Gràcies a tots ells/es els nens podran gaudir d'una manera lúdica la base per a una vida sana i equilibrada. Gràcies a tots ells, en especial als de Mas Banyeres, on els cursos de 4t del CEIP Pau Casals hem pogut gaudir d'unes agradables colònies!

ESCALADA EN BLOC A TARGASONNE

Aquest cap de setmana m'he tornat a veure amb una colla de ments inquietes: els UT. Ens hem vist les cares al poble de Targasonne, un lloc ideal per fer escalada en bloc.

Tal i com diuen els locals, Targasonne és un caos de blocs de granit. Petits, grans i mitjans blocs de pedra repartits de forma desorganitzada i posats expressament per poder-los escalar; tot un plaer pels nostres gats i un càstig sever pels nostres dits!

Situats en el càmping de l'Enclave, en el poble d'Estavar, cada dia hem fet una sortida a una zona de l'extens mapa de blocs. La veritat és que és inacavable. Tens roca per fer bloc els 365 dies de l'any! Només cal tenir clar quins són els camins per arribar-hi...

Un crashpack, uns gats i magnesi són els elements indispensables per escalar en bloc. Eps, i no oblidem una mica de teca, molta aigua i crema solar! Entre bloc i bloc passen les hores; escalar a Targasonne significa perdres en el temps. Només el mal en els dits del peu o de les mans són un bon indicador de que l'escalada a arribat al seu final. I no serà per ganes, però la pell ha de durar per l'endemà...

No només d'escalada hem viscut aquests dies. Tot s'ha de dir que la companyia ha ajudat molt i les idees esbojarrades del Martí i de la Cati, també. Sinó pregunteu-vos què feiem el dissabte a la nit: seguir el partit del Barça-Madrid? Nooooo, sinó fer un bon sopar seguit d'una guerra amb pistoles d'aigua. I és que ni el millor partit del Barça pot aixecar tanta felicitat i somriures com un bon cap de setmana amb els teus amics i amigues a Targasonne.