15/5/09

DEIXAR LES PORS




La por, ui, quina por! No hi ha pitjor mal que viure amb la por al cos. La por ens pot ajudar en certs moments perquè ens manté en alerta constant i ens evita de mals majors. Però potser aquesta perd el seu sentit en la nostra societat actual.

La por a sentir-se diferent, la por a sentir-se sol, la por al fracàs i moltes altres pors ens limiten a fer passos que potser serien vitals pel nostre creixement sols i en societat. No vull dir amb això que la nostra actitud hagi de ser despreocupada i pocreflexiva, però a vegades ens aniria bé poder fer alguns passos sense donar-li masses voltes al mateix punt; sinó és així, podem entrar en un cercle viciós molt potent que ens allunyaria cada cop més de la gent, de nosaltres mateixos.

La por no és amiga de l'estima ni de la confiança, per això l'excés de por ens pot tancar moltes portes ja sigui en parella, entre els amics coneguts o desconeguts, a la família o a la feina. En els últims posts trencava una llança a favor de ser cargol, i encare continuo pensant el mateix, però dient també: tot amb una mica menys de por.

És important acceptar la por com a un element de creixement, de superació. Sense la por no tindríem la sorpresa, el neguit, la il.lusió de saber si funcionarà allò que teníem entre mans. És gràcies a ella que moltes coses prenen sentit.

Em va costar, ho reconec, però l'altre dia vaig tornar a sentir bategar el meu cor, tenia por, però sabia que havia de fer-ho. El pas era important, les pors i dubtes que generaven prendre la decisió oportuna feien córrer la sang pel meu cos, com el nen que descobreix que pot anar amb bicicleta sense rodes i no cau! Quins nervis, quina emoció!

Va ser el primer pas i suposo que a partir d'ara s'obriran nous camins, noves pors. Però gràcies a elles em sentiré viu. Espero que entre tots poguem resoldre els dubtes de les nostres pors, encare que a vegades el resultat no sigui del tot l'esperat.

3 comentaris:

Laura ha dit...

plas plas plas plas!! (aplausos)

Me n'algro que trobessis dins teu prou voluntat i valentia per poder fer el teu pas, fos quin fos.

I el cert és que, encara que intentant superar les pors fem un pas incorrecte, això també ens aporta un aspecte positiu. Aprendre.
Potser no hauràs aconseguit l'objetiu, però hauràs après una manera incorrecta d'assolir-lo, fet que et permetrà buscar-ne una de correcte!

Però sens dubte, el més emocionant és quan intentes superar la por, deixar-la de banda i fer un pas endevant, amb els ulls tancats si cal... i llavors veus que no passa res dolent, que funciona, que el pas és ferm i que t'aporta satisfacció!
Quin escalt d'alegria!!!

Molta sort i bones decisions!!

nès ha dit...

benvingut al club dels que superen les pors!!! ole ole!! o plas plas, com fa la laura....jewjew...
ja t'has piratejat el llibre que et vaig dir, perla?

Anònim ha dit...

T'havia dir que les teves paraules hem recordaven una cançó de quan era jove, del grup Falsterbo3, i l'he trobada. Aquí tens la tornada

Deixa la por i
disposa´t a lluitar.
El camí és llarg i dur,
no et cal oblidar.

Aquí trobaràs la lletra completa
http://www.falsterbomari.com/pagina.asp?0=4&1=419718&2=12819&3=54129

Si mires els autors de la lletra i de la música segur que et sonaran, eren dos dels integrants del grup.

Ànim. La por fa creixer
Mari