Nou àlbum de FitoFito ja va fer un gran primer disc i amb aquest segon una cançó molt encertada. No deixo d'escoltar una de les seves cançons: antes de que cuente diez y no paro de pensar la veritat que amaga alguns dels seus fragments "y no volveré a sentirme extraño aunque no me llegue a conocer..." "y no volveré a sentirme mal si algo no me sale bien..." En fi, molta vida ja ha corregut per saber encaixar la realitat tal i com és. Espero que amb els anys tots ho poguem aconseguir sense haver de donar-li tantes voltes a les coses que ens passen. Si voleu veure el vídeo clique aquí.
3 comentaris:
Ei! Aquest disc no és el segon!! És el cinquè!! Aquest home ja porta una llarga trajectòria! Als anys 80 va començar amb el grup Platero y tu (aquest grup ja no existeix) i després va crear Fito y los Fitipaldis! Doncs això, un petit apunt!
Apalins,que vagi bé!!
Petons.
Sílvia.
Gràcies Silvya (Mustarós???) per l'apunt!
És necessari conèixe'ns a nosaltres mateixos, però cal molta humiltat per acceptar allò on no som capaços d'arribar-hi. Sort tenim d'estar envoltats de gent que, o bé ens ajuden a fer-ho, o ho fan per nosaltres.
I referent a fonamentar tantes reflexions en tota mena de llibres i cançons... s'ha de saber gaudir sense pensar-hi tant en tot, sinó qualsevol entreteniment es convertirà en un desgast bestial de neurones, i creu-me, això no pot ser bo.
T'ho dic perquè t'aprecio, Oriol.
Cuida't.
Un petóoooooo!!!
Publica un comentari a l'entrada