Croquis del sectors en els Cingles de la Trona
Caminant en la recerca del sectors d'escalada. Una excursió maca, oi nois?
Un aràcnid passejant-se per les parets (sembla una gominola!)
Puja i baixa a Siurana, Josep, Pep i jo. Tenim una hora i mitja de viatge des de la UAB fins al mateix poble (més sinó us perdeu donant una volta pels pobles del voltant...) Busquem un sector per escalar on hi hagin diversitat de graus i els sectors situats en els Cingles de la Trona és un bon lloc. Tenim un petit problema, però, i és que per accedir al sector Grau del Mesets tornem a fer una petita volta pels camins i ens adonem que hauríem d'haver agafat el cotxe; per no fer-ho anem al sector Can Melafots no abans sense fer una altre volta pels corriols de Siurana, cap en expedició Oriol Masachs (continuo dient Josep i Pep que la visita pels corriols era preparada... no ens hem perdut pas! ;))
Arribem, per fi, al sector esperat i comencem a provar alguna via. El sentit comú ens diu que per escalfar hauríem de començar per vies de grau per sota dels nostre nivell i, com no, en Josep es fica de ple en un 6a+, via Trigonometria (nº22) i embolica que fa fort! Una via, per cert, molt maca. Les preses són força bones i el pas el té realmet abans de xapar la R (reunió).
Ressenyes sector Can Melafots 
Josep en la 1ª via del dia, Trigonometria, 6a+
Pep preparant-se per començar a escalar. Aixeca el cul home!!!
Pep tibant en la 1ª via Al costat nostre es col.loquen un grupet de 3 per tibar de valent en un 6c+. Com són tres la Mari Luz ens demana si es pot posar amb nosaltres. Així que acceptem i en Josep i un servidor ens posem a fer un 6a+ (nº25) mentres el Pep i la M.Luz es posen a tibar a la via del costat (nº23).
Segones vies, Josep en la Mamà ja he espitao (nº25) i Pep, assegurat per Mari Luz , en la Barrufet (nº23)
Ja són es 2 i decidim deixar el sector Melafots per anar als Graus del Meset. De camí, com no, ens tornem a perdre... però amb l'ajuda d'un escalador entomem el camí bo. Arribem a peu del sector per un camí de baixada i indicat amb un cartell. Mirem els cròquis de la zona, no entenem res; preguntem, ens situem i acabem al principi del sector. No veiem clar que les vies de davant dels nostres nassos corresponguin al croquis, però és igual, hem vinguat a escalar!
Mentres anem fent la via rebem la visita d'un gos que, amb molta mà esquerra, es situa al meu costat mentres em menjava un entrepà de llom (quina casualitat, no?) La via en si,via Rocky (nº6)?, és bastant diferent del sector anterior: les preses són petites i el pas està a l'entrada a partir de la 3ª xapa. A mi, personalment, m'ha costat. Segons els croquis és un 6b, segons altres 6b+, segons Josep i Pep 6a+. És igual, la qüestió és que m'ha costat força treure'm la via: no veia els passos i no podia tibar, em faltava pila. En fi, que haurem d'anar a entrenar a la Panxa del Bou on el Josep es posa tant fort ;)
Pep i Jsep pujant en la 3ª i última via del dia, Rocky (Ja ho té quan no trobes els sectors, et passes més estona caminant que escalant)
Servidor i un amic amb ganes de menjar-se en meu entrepar de llom!
Acabem el dia just quan el sol ens diu adéu i els colors de la posta es deixen veure en la roca. Tenim ganes de tornar-hi, però sense perdre temps en buscar zones i camins... Tranquils nois, sort que jo ja havia vingut alguna vegada per Siurana i ja em coneixia els sectors i corriols! Juas, juas!
L'encant de Siurana és evident, i encare més amb un dia com el que hem tingut i una posta de sol que dona aquest color roig a les parets.
2 comentaris:
Vem escalar poc però vàrem descobrir un bon lloc d'escalada amb ambient fanàtic eh!! dere dere!!! A més vàrem riure molt que sempre és el més important!
A veure si podem anar repetint aquestes sortidetes!
Quan vulguis Josep! Però deixa'm temps per posar-me al teu nivell que em falten algunes hores de la Panxa del Bou encare! ;)
Publica un comentari a l'entrada