Això és el que passa quan escales amb el Martí: de cop tens un psicòpata capaç de desmuntar-te el dia amb un simple Alien...
És un nen petit... i com m'agrada! :)
Si vols treure el millor de tu només et cal fer allò que més t'agrada i compartir-ho amb qui sap prendres la vida amb molta ironia i molts somriures.
Truco en Martí: "què fas demà diumenge?" i la resposta és: "apuntat que anem a un sector de Montserrat on hi han clàssiques assequibles". A les 8.45 espero en Martí a Collbató per fer un mos i dirigir-nos al Clot de la Mònica, sector de la Pastereta on hi ha clàssiques a l'ombra (si més no fins a les 11:30).
Sóm 6 i fem 3 cordades. En Martí i jo fem parella i ens posem a fer la via Vilambar, 130 m amb 4 llargs: 6a, V+,V+ i V. Començar amb el 6a ens fa una mica de pal però el Martí es treu els passos com un campió a l'estil que tant el caracteritza... AMB BON HUMOR!!! Ai mal pensats! què us pensaveu...?
Mentres la resta de cordades fan i desfan les vies nosaltres anem a la nostra: riures, poses, fotos, recordant vivències, bla, bla, bla... Esalar amb en Martí és una AVENTURA!!! La resta dels comapanys se'n han d'anar i ens deixen sols desmuntan la via. Recollim i anem a fer uns veures, comprem uns canelons i un pollastre al Bruc i anem a dinar a casa seva, a Castellfollit del Boix.
Què us puc dir a partir d'aquí. El poble increïble, apartat al mig de la muntanya, poca gent, una remullada a la piscina i a dinar. Més tard arriba un amic de Manresa, un company molt sa que de segur ens veurem aviat escalant o en qualsevol moguda. Passem la tarda mirant coses a internet, truca la Cati, la xicota del Martí, que ve de Mallorca cap al pis. En Martí ens convida a sopar, preparem una amanideta de pasta i per postres ensaimada de Mallorca amb gustos variats!
Com he deixat constància en el Facebook, gràcies Martí per dies com aquests. Tu i la gent que t'envolta han fet d'avui un dia molt singular. En fi, una gran ventada d'aire fresc que ha aconseguit treure el millor dels meus pensaments per donar-li canya aquesta vida tan desaprofitada (llegiu-vos el llibre EL MÓN SOBRE RODES d'Albert Casals i sabreu de que us parlo). Fins la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada