CLASSICA A LES AGULLES AMB JOVES PROMESES

Aquest diumenge vem quedar per fer clàssica a les agulles de Montserrat. Una cordada entre el Martí i la Kati i, una segona de tres: en Ramón, el seu fill Pau i jo.

La veritat és que no m'havia acostat mai per la cara Nord de Montserrat i em va semblar molt maca. Deixant el cotxe al pàrking la Massana vem enfilar pel camí fins a les mateixes agulles, fent un tros del camí dels Frares; per cert, molt entretingut i força atractiu (queda pendent per la propera Martí!). Allà ens vem separar les 2 cordades per fer cada unes agulles d'iniciació (entre III i IV)

.

Qui diria que amb 9 anys en Pau escalés tant bé. A sobre era la primera clàssica! Res, ja li he dit al seu pare que me'l reservava com a compi de cordada per quan les cames em facin figa! jeje. Dos llargs entretinguts ens van portar al cap de l'agulla, en Martí i la Kati van tenir algun que altre despiste, però. Sinó pregunteu-li al Martí que be que s'ho va passar fent el segon llarg d'uns 20 m amb només una xapa!!!

De tornada amb una mica de presses perquè el Pau i el Ramón tenien compromisos familiars, vem arribar al pàrking. Ens vem despedir fins la propera, però l'aventura no va acabar aquí... Tot just posar la primera marxa, un parell de maniobres per sortir d'aquell raconet on havia aparcat el cotxe i... cotxe travat! Les dues rodes davanteres se'm van caure en un forat i havien quedat colgades. Com el cotxe té tracció davantera no havia forma de treuere'l. Sort d'una gent que havia al costat que amb una corda i un gat el vem poder treure. Buf! quina manera de suar.

Quan semblava que tot ja havia passat surto del pàrquing i una dona em demana ajuda. El cotxe se li havia aturat perquè s'havien deixat les llums enceses... Així que res, acabava de sortir d'un petit problema tècnic que me'n vaig cap un altre (sort que no era el meu). Vem intentar carregar la bateria i res! Vaig arrossegar el cotxe fins al punt més alt de la carretera per deixar-lo caure a la baixada i res! Al final acompanyo a la família al poble d'on eren (Igualada) i cap a casa. Arribo a les 6h i sense dinar... Quina gana!

Espero que la propera sortida tingui menys entrebancs, si més no meus. Ajudar als demés no hem fa res. Apa, fins la propera!