27/11/08

EL PLAER D'UNA PETITA PRESA



Pels que no esteu acostumats a les emocions direu: "què hi troba aquest en agafar-se a una paret on no hi ha on agafar-se...?" Doncs molt, la veritat, buscar qualsevol sortint de roca on només les puntes dels dits s'hi poden agafar i que, només depenent d'aquest petita presa, es pot fer la via sencera, passa a ser un plaer en MAJÚSUCULES!

T'arribes a sentir tant ple, orgullós d'haver superat aquella via gràcies aquella minúscula presa que tant d'esforç va suposar físic i mentalment.

Potser us semblarà exagerat però, el plaer d'una petita presa pot comparar-se a menjar-se una bona tassa de xocolata calenta en ple hivern mentres plou. Proveu-ho, no exager-ho. Ara bé, res millor que combinar l'escalada i la tassa de xocolata!

1 comentari:

Mònica López ha dit...

Oriol, sé que ets prudent i prens moltes precaucions a la muntanya... però... si us plau, vés en compte amb això d'enfilar-te per les parets, que hi ha molta gent que t'estimem.