ORIENTANT-NOS PER SILS

Mapa dels Estanys de Sils

Temps parcials i totals de la cursa.

Després d'una dura jornada escalant a Siurana l'endemà tocava orientar-se amb el mapa i la brúixola. Feia falta dormir una mica més, però el vici pot més, així que a les 8h marxem els 5 cap els estanys de Sils. En Xavi i l'Eli de parella en la categoria H-21B, l'Enric solet com un mussol corrent en la mateixa categoria, i l'Anna i jo en ANI.

Com sempre, feia temps que no corria en orientació i ja que l'Anna està iniciant-se en amb els mapes no em sembla pas malament deixar la categoria H-21B i fer un gest d'humilitat i tornar als inicis. Ens anem alternant una fita cadascú i la veritat, és que no va anar gens malament, sinó fos per la fita nº2 on vem perdre totalment el Nord, i ens hi vem deixar uns 15 minuts extres...

Acabada la cursa decidim fer un mos a Cabrera per després anar a escalar a les parets de Banyadores on vem acabar de gaudir del dia. Cansats però contents vem tornar cap a casona, sinó fos per l'últim dels desitjos que em quedava per acabar el dia... menjar-me una crep de xocolata negre amb maduixes!!!!

PARETS DE SIURANA, TOTA UNA FESTA

Els intrèpits escaladors apunt de grimpar per les partets de Siurana

Siurana, indret idílic per escalar i conviure amb els amics 24 hores nonstop. Temps assoleiat amb una micona de vent.El dia promet, gent amb ganes d'escalar i passar-s'ho bé. Comencem pel sector al costat del pàrquing del castell, Can Melafots. El grau pica, els quintos són escassos i en Xavi comença a obrir 6a-6a+ que ens fan suar de valent!

Vistes impresionants amb en Xavi de fons acabant d'encadenar un 6a?

Caty que puja de valent, sempre amb un somriure a la boca

Més tard seguim el camí cap als Cingles de la Trona on fem un sectoret no ressenyat però força maco on acabem el dia. Vies de IV-V-VI i VII. Aprofitem per relaxar una mica els braços després de l'exigència al sector anterior on totes les vies són força atlètiques: molt de canto però a tibar de braços! Aquest nou sector és més del meu estil, cantells petits de roca adherent on tots els petits i grans forats deixen marca a la teva pell! Els bidits i monodits són la tònica de les vies, però fan gaudir de valent. Anem cremant metres i arriben els 6a+, una passada de vies! Per acabar la jornada, a l'estil Josep Claramunt... ;), a tibar de 7a! (de segon, eh!) Quin tros de via, en Xavi va veure dos cracks encadenant-la amb una soltura que feia ganes de provar-la i, com no, s'hi va posar. Se la va treure, i de quina manera!, perquè pel que fa a mi, de segon i enxoriçat quasi tota l'estona (val a dir que cada cop m'hi penjo menys de la corda! :D).

Segon sector del dia, vies de IV i V grau. Encare fa falta passar el raspall en algunes preses...

Laura menjant-se metres i més metres de paret

Xavi reposant d'un braç en un 6c... Però que guapo, el 6c!

Dos 6a+ molt potents amb en Xavi en el de més a l'esquerra

Mmmm... 6a o un quartillo?

El 7a que el Xavi es va treure de sota la màniga... buf! Sort que aquesta vegada no havia de fer l'últim llarg com el de Malanyeu..., perquè tibava de valent!

Bé, que us haig d'explicar, escalar amb el Martí sempre és garantia de... passar-s'ho bé? ;)

El 7a del Xavi, què fort que està el bou! A què sembla que el faci en lliure? On està la corda?

El dia va a acabant pel que fa a les grimpades. Aquestes deixen pas a les estones de bar entre cervesa i cervesa acompanyades d'unes patates braves vi i formatge (sempre he pensat que aquesta segona part són les millors postres d'un àpat!) De camí al poble ens trobem, per fi, amb en Sergi i un col.lega, amb els que, per raons tècniques, ens trobem al final del dia (sort que es quedaven a dormir a la furgo) La tarda al bar es fa molt amena, tots els comentaris del dia semblen no tenir fi sinó fos que haviem de preparar el sopar. Decidim ajuntar totes les furgonetes i fer-nos un corralito on asseguts a l'aire lliure acabaríem de compartir les experiències alpines! jeje! "És tard, Pep, que fem?" Aquesta va ser la frase final que, amb molta mandra, vaig haver de repetir perquè l'endemà m'esperava una cursa d'orientació a Sils. Però aquesta és una altre conte que ja us explicaré més endavant.

El col.lega del Sergi en vies de Vè grau. Aprofitant el dia fins l'últim raig de llum!

E cuando arriba a casa... un capuchino, vull dir, una cervesa!

Què monos!

I després del bar... corralito a l'aire lliure!

DESDENTEGADA, QUANTES VIES PENDENTS...

La petita llagosta provant el seu turmell en els quintos de la Desdentegada

Diumenge 21 de març quedem per anar a escalar amb el grupet de Badalona i el bou de Sabadell. Algun indret on els que comencen tinguin vies per tibar i, com no, on el bou es pugui realitzar... ;), és a dir, la Desdentegada; sector caracteritzar per buscar-lo i perdre's pel camí...

Ja per començar ens deixem l'arnès de l'Anna i per postres en Sergi i jo agafem una ruta "alternativa" per anar a Collbató, vaja, un començament de dia que Déu ni do! Esmorzem a Ca l'Anna on la petita llagosta li tira els trastos a la cambrera... (Sergi, que ja ets gran per fer aquestes miradetes, eh?) Agafem el cotxe i cap al sector s'ha dit. Pel camí tenim dubtes, com sempre..., del camí correcte. Ja se sap, els camins del Senyor mai són clars! Fins que, al final, l'encertem i ens trobem a peu de vies.

Ens separem en dos grupets: els de Badalona escalfen motors a les vies dels IV on tenim problemes amb les reunions; i si a sobre cada 20 minuts apareix un grup de gent que vol fer el mateix... No estavem pas gaire tranquils, que digem. Eps, bona gent però! El Josep i jo comencem a tibar amb els quintos que, quin carai de cinquens, eh! Pulits i que no et deixaven progressar amb desimboltura. Quina diferència amb les vies del costat que la roca s'enganxava a tot arreu (no m'extranya de 6c cap amunt...)

Josep escalfant motors en un cinquè pulit, pulidot, pulidíssim!

I de segon plat... un 6c!!!!

L'excusa perquè vaig de segon... mama, tinc pooooor!

El Josep m'anima i comença a provar la segona via del dia, un 6c (és el que té anar amb el bou, està fort com un roure i vinga a tibar fort! Josep et recordo que em vaig quedar tocat d'un dit per seguir els teus passos, i ja veurem com acabaré... ;)) Doncs, a part d'alguna bufada, el senyor es treu la via amb prou dignitat, sort que l'animava des de baix, que sinó... I després, un servidor, de segon. Llàstima d'un dels passos intermitjos perquè era un 6c força bo, crec que hi tornaré, però de primer (aix, em sembla que he parlat massa!)

Marc acabant la via amb tota relaxació (és el que té després d'escalar amb gel...)

I l'Eli... com sempre, feliç!

ENSURT A HERBORISTES, PIC DEL MARTELL

A peu de via, després del ràpel per trobar el camí d'accés...

Per fi podem quedar amb en J.Antoni per tibar a la roca. Decidim anar a Herboristes, una via clàssica del Pic del Martell situada al Garraf. Comencem bé el dia perquè ens perdem en l'accés a la via. Sense voler agafem el camí que puja a Penya Ginesta, i no!!!! s'ha d'agafar el camí que puja de més a la dreta i seguir les fites!!!! Quin desastre... Total, que ens plantem a la part alta de la via on iniciem un ràpel ves a saber on... Per sort, uns companys de paret ens comenten que la tenim al costat.

Últim llarg de la via, on en J.Antoni decideix transformar-se amb home ocell...

Després de la caiguda passo jo de pimer i ell es treu la via com si res, és que... ;)

Ens posem arnès, caxarritos i cap amunt! Ens anem alternant els llargs, un jo, un el J.Antoni fins que arribem al llarg xungo; bé, no tant per la dificultat sinó pel marrón en què ens hem trobat. En J. Antoni tira de primer, col.loca una cinta a un clau, un pont de roca, i un friend del 4... Superat aquest punt tira cap amunt i és quan "passó lo que passó": "Uri, que els braços no m'aguanten!". Cau, però no em preocupa, té el friend no gaire lluny dels peus, li tibo i ja està... I ja està? No, no està! CLACK!!! El friend salta i em trobo el meu col.lega baixant directe cap a mi! I què fa que l'acabi aguantant? el miraculós TASCONET!!!!! I jo que em feien més gràcia els FRIENDS, però no!, a partir d'ara incondicional dels tascons, jeje! Sort que la caiguda no ha anat més lluny que una contusió al dit gros del peu; i sort que el J.Antoni escalava en botes i no amb peus de gat!!! Esperem que la propera tot vagi molt millor, segur! ;)

Herboristes, 71, rebatejada com a via de l'home ocell per les qualitats del col.lega J.Antoni

INCOMUNICATS PER LA GRAN NEVADA

Les tres princeses del Cicle Mitjà prenent una dutxa de neu

Feia molt de temps que no havia vist una nevada com aquesta. Mica en mica els flocs de neu queien al terra fins formar una capa consistent. Les cares dels nens anaven canviant, somiant amb córrer per tocar la desitjada neu. Passaven els minuts i les hores, i la neu anava avisant que la tarda seria molt llarga. Entre cafes, comprant mitjons secs, xocolates i altres extres per passar les hores, la Renfe no donava senyals de vida. Carreteres tallades, pobles incomunicats. Es feien realitat els nostres dubtes, la neu havia agafat prou com per no moure ni cotxes ni trens, estàvem incomunicats per la gran nevada.

Us imagineu el pati de l'escola ple de neu i cap nen sense jugar-hi? Impossible!

Un grup de mestres intentant tornar a casa sense caure de cul a terra!

I de quina millor manera es pode passar les hores quan no es pot tornar cap a casa? Menjant una bona tassa de xocolata!

ESPORTIVA A MALANYEU

La colla pessigolla a peu de vies

Sense comentaris... Fent el que fem els grans escaladors... grans tonteries! ;)

Martí enfocant el Pedraforca (que justament no es veu en la foto...)

Malanyeu, sector d'escalada força interessant, uns km més amunt de Berga. Des del poble, les parets semblaven plaques llises de pedra; tot cara al sol, una zona perfecte per escalar! Josep, Martí, Sergi, Xavi, Laura i jo pujàvem des del km 17 per trobar-nos a les parets amb altres escaladors, Gemma i companyia. La paret tenia molt bona pinta sinó fos que en algunes xapes la distància allunyava força. Mentres un grup de nosaltres escalàvem en vies de V-VI grau la resta es dedicava a treure la pols a les vies de VI i VII grau... En fi, un sector que repetirem, de segur!

Laura en les primeres vies de Malanyeu.

Sergi en una via força maca, més a l'esquerra dels quintos i amb xapes cosidetes, quin luxe!!!

Les vistes impresionants! (Això també va per tu, guapa!)

Col.legues escalant al costat del sectoret més a l'esquerra (sector pels cracks: Xavi, Josep, Laura, etc.)

Josep tibant fort en el 7a. Els teuniu ben posats, si senyor!

SEGON CURS D'ESCALADA EN GLAÇ

Mestres i alumnes del curs II d'escalada en glaç

Objectiu d'aquest cap de setmana, segon curs d'escalada en gel a Benasc amb l'escola CIM. Sóm 11, bé, 10, o bé 9... Això li haurem de preguntar al nostre mestre Jordi que ho tenia molt clar... ;)

Comencem l'aventura i marxem 2 furgos i un cotxe en direcció al càmping Anneto; reservem un bungalow tot fent la viu-viu per poder-hi dormir algun que altre de més. Tenim sort i acabem dormint a la calentona caseta. El guarda del càmping ens avisa que el pas cap a Aigualluts està tancat per risc d'allaus i la proposta d'anar a escalar a Manporros para todos està anul.lada, caxis, mala sort!

Ens aixequem aviat i ens dirigim cap a una sector a 30 min-1h de les pistes de Cerler. El lloc per començar està molt bé: paret per tothom, i diferents nivells i tipus de glaç. La veritat, una zona molt recomanable. L'únic inconvenient del dia va ser la falta de fred i la maleïda pluja a partir del migdia que ens va deixar ben molls! Sinó doneu un cop d'ull a la foto el muntatge que vem haver de fer per assecar la roba de 10 persones en una caseta de 5...

De camí a les cascades de gel, a prop de Cerler

Jordi, un dels mestres fent una de les columnes del sector

Gel per a tothom, fins i tot per practicar Dry-Tooling!

Un cop tot penjat i preparat marxem a Benasc a fer unes birretes i a donar la "classe teòrica" del dia. Quan tornem preparem sopars i projeccions de vídeos i fotos al.lucinants del mestre Jordi (quina enveja de viatges...) Cansats comencem a caure cap al llit però la nit no s'acaba... Els roncs dels nostres amics Marc i Josep ens fan la nit més llarga (ei, sense rencances!) ;)

No us ho podeu imaginar, roba penjada per tot arreu!

Diumenge, després dels vídeos dels cracks en gel, anàvem a menjar-nos el món... Poso punts suspensius perquè lo de menjar-se el món va ser literal; vem arribar al sector que les columnes de glaç es queien, la calor era insuportable per dur a terme unes bones picades. Estàvem tots que no podíem. Però bé, això és el que té el gel. Sort que l'equip de la CIM són gent amb molt sentit comú i hem aplaçat el segon dia de curset per un finde amb més bona meteo (és a dir, molt de fred!!!!)

De camí al sector del 2n dia de curs... Bé, una excursioneta maca si més no