La muntanya, un espai ideal per parar el temps per pensar i reflexionar.
Tot i estar de vacances, alguns dies semblen passar amb menys pressa. Andorra sempre m'ha ajudat a trobar aqjuest ritme. Aquest cop hem anat la Natàlia i un servidor i hem pogut gaudir d'uns dies genials tot fent excursions i xerrades força interessants.
Rutes a les vall d'Incles i a Tristaina han estat les excursions més importants. L'estany del Juclar va ser el primer i els de Tristaina els següents. L'objectiu de la segona excursió era arribar als llacs, i si era possible, al pic de Tristaina. Res semblava dir que no, excepte per la tempesta que se'ns va tirar a sobre. Del sol més radiant als cops de vent i pluja i pedregada inclosa. Com sempre, a la muntanya cal anar preparat, per més bon temps que faci, oi Natàlia?
Hores i hores de xerrera constructiva es van repetir al llarg del dia. A vegades no et pares a pensar en segons què fins que algú te'n fa adonar i et treu de dins el cap idees que tenies força oblidades. I no tothom està preparat per poder-ho fer amb tacte. Cal llegir en compte els senyals que ens trobem pel camí. Espero estar més receptiu a partir d'ara. Gràcies i fins la propera!
De camí a l'estany del Juclar.
Refugi del Juclar.
L'estany, fi de la primera excursió.
Vistes amb ritmes pausats i tranquils.
De camí al Pic de Tristaina.
I no pas fàcil, no.
Tot i que no vem arribar al punt més alt, la recompensa està en el nostre interior i en tot el que hem fet per intentar-ho. La propera si, ja veuràs!
