Els primers rajos de sol comencen a escalfar els mantells de neu
De camí a la Pica d'Estats un paisatge de neu impresionant ens va emborratxar tots els sentits. Llàstima que la imatge que percebem no és sempre la que tornem a veure a les fotos. Les imatges que guardem a la memòria no són la suma de dígits com passa a l'ordenador, sinó que també s'hi afegeixen sentiments i sensacions. Mentres feia les fotos l'aire fred em carregava les piles, i els ions que es desprenien amb el moviment de l'aigua feia que tot fos més agradable als meus ulls. A veure què us semblen! :D
Ni l'aigua en moviment es pot resistir el fred provocant noves formes amb el gel
l'ombra guarda un paisatge invernal fred i humit en contrast amb el pic assoleiat
Fins i tot les flors seques deixen marca en el blanc de la neu
Els núvols ens avisen de l'inestabilitat a capes altes de l'atmòsfera
Estalactites compartint espai entre la molsa verda i humida
La lluna en el fons deixant enrera la matinada i obrint pas al nou dia
Paisatge de pessebre: neu, molsa i un bosc frondós ple de vida
L'aigua en moviment en ple paisatge invernal
6 comentaris:
Molt xules les fotos...però que que!!! com va anar???!!!
Ei xiquet! l'article encare no l'havia escrit. Ara és just a sota, però molt bé, tot i no fer cim pel temps...
Què maques les fotos...
Gràcies per compartir amb nosaltres aquests paisatges!!!
Encara que no hi haguem anat a aquests llocs tan xulos, és una sort que ens deixis gaudir de les imatges.
Jolín... torno a mirar les fotos i em pregunto si algun dia jo veuré coses així en persona...
Bé, un altre cop, gràcies per compartir-ho amb nosaltres.
Impressionant!!!! encara tindrem un fotògraf de paisatges en potència!!!!! T'apunto a un concurs?!?!?! Felicitats!!!!
Gràcies Enric! Em començo a posar vermell...
Publica un comentari a l'entrada