EN DIRECCIÓ A LA PICA D'ESTATS

De camí al refugi envoltats de neu i més neu

La Pica, la muntanya més alta de Catalunya, i encare no trepitjada pels meus peus. Sortim el dissabte pel matí per arribar fins al refugi de Vallferrera (a unes 3-4h caminant des del poble d'Àreu). Arribem al refu amb els últims raigs de sol, l'accés se'ns ha fet més lent per la neu, haguéssim d'haver portat les raquetes... Pel camí paisatges idílics se'ns obren als nostres ulls, neu per parar un tren! El fred però també hi ha participat i es deixava veure a través de les estalactites penjades de qualsevol punt, increïble!

A mig camí, amb els ulls oberts de bat a bat per l'espectacle de la neu entre els arbres

Jugar a daus, la millor opcions si porteu guants! ;)

Arribats al refugi ens posem a menjar una micona i per passar el temps treiem un joc de daus per passar la tarda fins a l'hora de sopar. La veritat és que amb els "fred", perquè realment no en feia tant, jugar a daus era la millor opció amb els guants posats, perquè a les cartes hagués estat un martiri... Hora de sopar, sort del fogonet! No hi ha res més reconfortable que prendre una sopeta calenta dins d'un petit refugi. La veritat és que dormir en un refugi no guardat té el seu què. Acabem de sopar i rebem una última visita de 2 excursionistes més que es plantegen fer la Pica com nosaltres. Ells sortiran a les 6h, nosaltres a les 7h llargues.

Sortint al refugi i canviant de vall, el sol comença a sortir...

Passant per indrets força idílics amb vistes espectaculars.

És de matí, els col.legues s'han comportat, poc soroll i ja són fora obrin la traça. Quan nosaltres sortim els acabem agafant, s'han perdut un parell de vegades, seguir el camí amb tanta neu i sense camí obert no és fàcil! Arribem als plans abans dels llacs i el J.Antoni es queixa d'unes molesties al genoll que el fan parar. Mentres esperem picant alguna cosa veiem que el mal temps se'ns tirarà a sobre i decidim baixar a meitat del recorregut. És una llàstima, però val més una retirada a temps que trobar-nos amb problemes en el cim amb unes condicions metereològiques adverdes, i neu a dojo que alenteixen el nostre pas.

Els plans on vàrem fer la paradeta per dinar i, malauradament, prendre la decisió de tornar (la Pica al fons a la dreta)

Arribem al refugi i sort de la decisió perquè es posa a nevar! Mengem, recollim trastos i cap avall que fa baixada. La tornada se'ns fa un pel llarga contant que hem fet pel matí l'accés a la Pica i tornar fins a Àreu. El camí preciós, veieu les fotos en el post anterior IMATGES PER GUARDAR A LA RETINA; és un camí a la vora del riu molt recomanable per fer una excursió fins al refugi, aquest és el de camí a la Pica per la Costa de Lari,, GR1). La propera vegada anirem amb raquetes i amb unes previsions de la meteo que ens permetin arribar al cim.

De tornada, el temps fa mala cara

Refugi de Vallferrera. El que és obert és el de la teulada que fa el canvi d'angle (és molt petitó)

Dins del refugi, no més del que es veu, la porta d'accés toca a la taula i té plaça per 12!

Senyals a les roques per avisar-nos que compartim espai amb els isards!

I aquesta és la petjada real, força semblant al dibuix, no?