Després d'esperar i discutir quin seria el millor dia per pujar la Jungfrau degut al mal temps, vem decidir pujar amb el risc d'un canvi meterològic important, tot i que teníem un 50% de probabilitats de que sortís bé.
Des de Jungfraujoch vem anar a fer un reconeixement de la gelera, les esquerdes, els possibles camins, i la sorpresa va ser que, amb la boira, poca cosa vem poder deixar clara. Això sí, sort d'un guia que vem trobar al refugi que ens va indicar clarament el camí i els "perills"que podíem trobar.
El despertador va sonar a les 3h de la matinada i ens indicava que era l'hora de començar el viatge cap a la Jungfrau. Després d'un esmorzar amb poca gana ens vem vestir i preparar tot el material necessari per l'ascenció. Un cop fora del refugi el cel estrellat ens feia deduir que tindríem un bon dia, encara que un pel ventós.
De camí seguíem les altres cordades que feien com nosaltres el mateix pic, la Jungfrau. No feia fred i això feia suposar que la tornada seria esgotadora entre la neu tova i, com no, tindríem un risc afegit, les allaus.
Un cop arribat a la gelera d'Aletsch ens vem encordar, el dia anterior ens va deixar clar que caure en una esquerda d'aquelles dimensions no podia suposar res bo. Encordats sense grampons ens vem dirigir al peu d'on començaria l'ascensció tècnica, pujar per una cresta de roques d'un 2n-3r grau d'escalada.
Passada la zona de roques tornem al gel i a la neu i aquí s'obra un paissatge, tot i que molt tapat per la boira, plè d'arestes, pujades de més del 70% i zones molt compromeses alpinísticament parlant. Si més no, ens va posar a prova a la cordada, perquè a 100 m del pic el dia es va aclarir tot i que amb un vent molt important que ens va fer tirar enrera. La desició era clara, no pujaríem arriscant la nostra integritat per més ganes que tinguéssim, el vent era massa fort i ens posava en ple compromís entre tornar cap al refugi abans d'hora o un final bastant indecís i perillós. Personalment, molt satisfet d'haver pres aquesta decisió.
De tornada el dia es va aclarir, amb ganes de seure i prendre alguna cosa calenta les cames es movien poc a poc en direcció a Jungfraujoch. Allà una part de la cordada vem esperar la resta del grup que ens esperava en el refugi per recollir la resta del material.
En fi, un dia gloriós per les experiències, i les vivències a flor de pell que ens va deixar un regust especial en cada una de les boques dels membres de la cordada. Hi haurà un altre intent en els pròxims anys? No ho sé, però si és així estarem preparats. Fins la propera Jungfrau!
2 comentaris:
I tant que hi haurà més intents, i faré els possibles per tornar-hi a ser, aquest cop procuraré no trepitjar la cor... Uri, gran guia del jungfri!!! Una abraçada
I la propera vegada jo també hi pujaré i no m'hauré d'esperar al refugi llegint durant 5 hores ;)
Una abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada