Diria que va ser una de les primeres experiències "alpines" més agradables que havia tingut fins ara. Tenia clar fins a on es podia arribar tot explorant la gelera, els meus límits i els dels companys amb qui anava; però no vaig comptar amb la majestruositat de la glasera. Em va impactar tant que no tenia clar si aquell paisatge formava part dels Alps o bé estava en la mateixa Antartida. La veritat, tot un espectacle de formes i colors.
2 comentaris:
Es impresionante! Me gustan tus fotos, me dan mucha envidia sana.
Grácias! la verdad es que me hace mucha ilusión que disfrutes de mis fotos.
Espero que sigas dándole una ojeada al blog que seguro que te sorprenderé con otras fotos. Aunque tu gusto por el arte no tiene nada que envidiar! No se te da nada mal. Me gusta!
Publica un comentari a l'entrada