ANYS I ANYS, PER MOLTS ANYS!

El grup d'amics després de la trobada sorpresa.

Avui diumenge hem cel.lebrat l'aniversari del Jordi. Festa sorpresa, excursioneta, dinar i un llarg sobretaula han fet del dia d'avui un aniversari amb totes les de la llei. Per molts anys xiquet! Que per molts anys ho poguem tornar a cel.lebrar com el dia d'avui.

Un bon dinar i un llarg sobretaula han fet del dia d'avui un magnífic aniversari.

I és que el temps amb bona companyia sempre passa molt lentament...

Us deixo un vídeo que hem estat escoltant a la tarda. Un vídeo molt significatiu i representatiu dels pensaments que han fluït sobre la sobretaula d'avui. Amb la mà al cor, és per pensar-hi.

SOM-HI, UNA ALTRE VEGADA!

Josep tornant a tibar. Sembla extrany, alguns deixen d'escalar i comencen quasi de zero, en canvi ell, com si ho hagué fet tota la vida. Molt bé bou!

En Josep és un bou de Sabadell, que feia uns mesos va estar de baixa per una lesió. Passada la recuperació hem anat quedat amb la calma per no forçar la cosa i, pel que sembla li va força bé. Va ser un dissabte o diumenge, ara no me'n recordo, que vem quedar amb ell i en Pep. Zona d'escalada... com no, Sant Llorenç, al secgtor Roc Colom. Teniem pendent un 7a i un parell de 6c. I tot i fer una paradeta o altre en les 3 línies, ens va anar força bé, si més no no diu el contrari el genoll del Josep... Ara després de tan bloc, no val a badar, que després no puc pujar més de 5 metres sense fer un repós. I més ara que haig d'estrenar la meva nova corda de 80m!

Roc Colom, un sector de Sant Llorenç amb molt bona roca. Per repetir!

Els dos bous amb qui vaig compartir un magnífic dia de corda.

NONSTOP

Cap de setmana nosnstop blocant per terres de les Guilleries i del Maresme.

Aquest cap de setmana ha estat un no parar. Blocant per Savassona, descobrint nous blocs, noves vies gràcies al local Xavi Sava, i diumenge, a Can Boquet per acabar de rematar dits, braços i molt més.

El grup de fèmines blocaires. Molt i molt fortes!

I és que ja no em queden empremptes digitals als dits..., és el que té blocar molt i provar moltes vies. Llançaments, bloqueixos, passos de regletes, bidits, plans, etc, etc, etc han estat la tònica d'aquest llarg cap de setmana.

Sempre envoltat de gent amb moltes ganes de blocar.

Projectes per acabar, projectes nous per començar. L'Enemic continua pendent, però amb moltes ganes de tornar perquè cada vegada que el provo arribo un pas més amunt. Ara toca dutxar-se, relaxar musculatura, cremeta pels dits i divendres cap a la prova de bloc del mes al rocòdrom de Molins de rei. Si és que abans no hem fet una paradeta per la Panxa del Bou, no fos cas que m'entrés el mono de l'escalada...

Xavi Sava, local i guia d'aquest dissabte pels nous sectors a descobrir en terres de Savassona.

Cares noves, de totes les edats, fanàtics per aquesta disciplina.

Res no ha quedat per provar: sostres, "mantels", què més?

Xavi Sava blocant fins l'últim raig de llum.

Salva postant-se les piles poc a poc. Molt bé bou!

Apretant, donant-ho tot.

I no importa quan de temps portis escalant. Veterans i novells, tots hi tenen cabuda.

Noves vies de blocs on ens pensàvem que ja estava tot dit.

Marc mirant-se els passos amb ull clínic. Un altre bou que mica en mica es va posant a to.

Eps, no tot és escalar. Sempre hi han moments per desconnectar!

Uri, donant-ho tot en vies inhumanes! (7a)

I és que l'escalada en bloc és el que té, t'absorveix segon a segon.

Raúl, lluitant sota l'agradable sol d'hivern.

Fins al límit. Zas!

Savassona faci sol, boira, fred o calor. Myriam sota la mirada atenta del Salva.

El resultat d'escalar amb tanta intensitat: sense empremptes digitals!

CLÀSSICA A LES AGULLES: ROC DE L'OU

Bola del Partió, l'agulla perfecte per una clàssica divertida i practicar.

De tan en tan val la pena deixar el bloc i tornar a agafar les cordes i els peus de clàssica. Si a més a més es pot combinar amb uns passos d'artificial, millor!

J.Antoni en el primer llarg de la via.

Roc de l'Ou semblava l'agulla més apte per recordar algunes maniobres. J.Antoni i jo ens posem en marxa amb tot l'equip a les esquenes. Després de donar alguna volta que altre trobem l'accés a l'agulla. La seva estètica és espectacular: tenim vies per tots els gustos, però nosaltres ens decantem per començar de menys a més i ara toca recordar i passar-ho bé. Si no fos pel vent i pel fred que vem passar l'excursioneta hagués sortit genial, però és el que té fer clàssica: arriscar-se a l'aventura!

L'assegurador, sempre pendent de tots els moviments.

Ja en l'últim llarg, l'artificial ens recorda la valentia del aperturistes.

Més vistes montserratines.

4ª PROVA INTERCLUBS

Primeres vies al roco de l'Hospitalet.

Ja la tenim aquí, la 4ª prova interclubs d'escalada en bloc. Aquest cop ha tocat al roco de l'Hospitalet, format per una part externa i uns plafons interns. La participació assegurada i les ganes per posar-se a prova, també. Ja vaig comentar que el meu objectiu en aquestes proves de bloc era aconseguir acabar totes 6 vies. Aquest cop, igual que les anteriors, em queda pendent l'última de les 6. El per què...? Doncs perquè encara queden molts petits suis per menjar... En fi, amb ganes per la propera a Molins de Rei. I demà una de Savassona, a veure si cau ja el projecte de l'Enemic!

La participació i les ganes de tibar assegurades!

Els culpables de tot aquet embolic tan agradable. Ànims bous, heu aconseguit més del que us heu pensat. Gràcies!

FERRETEJANT PER MONTSERRAT

Aquí els tenim, els membres de la Ferrata Teresina.

Post pendents però amb molt bon records. Aquí us deixo el post de la ferrata a Montserrat: la Teresina. Jordi, Carol, J.Antoni, Jofre i jo mateix.

J.Antoni en el petit pont de la ferrata.

Un dels passos interessants després del pont. Carol en el pas.

Els germans grimpant fort per les parets Montserratines.

Si haguessim de resumir aquesta ferrata és la versió clàssica de l'escalada aplicada a una ferrata. No està tan equipada com la de Centelles i s'han de fer alguns passos de grimpada-escalada. Recordar que hi ha un parell de trams on el cable de vida està fet malbé i això, pels novells, s'ha de tenir molt en compte! Ara, si aneu amb gent preparada, us recomano portar una corda per assegurar justament aquests passos i alguns trams més aeris.

I mira que es queixava força, però per la cara no ho sembla...

Una paradeta per agafar forces.

Però no us espantessiu pas, amb una mica de seny i algú amb experiència que us acomanyi, la Teresina es transforma en una ferrata força distreta i assequible dins d'un dels millors paratges de la terra catalana: Montserrat.

El pas més espectacular de la ferrata: la ximeneia final, tot just abans d'arribar al cim!

I ja se sap, quan s'arriba el cim, la fita!

Sort del bar que encara estava obert, perquè el fred i la gana van calar de debó. Sinó mireu la cara del Jordi...

Vistes de la cara Nord de Montserrat, senzillament espectacular.

TARGASSONE, TERRA MÍTICA

Targassone, terra blocaire.

Targassone, terra de somnis per tot blocaire. Myriam, Salva, Raúl, Pep, Laura, Xavi i un servidor, tots 7 preparats per una aventura de 3 dies plena de magnesi sota les ungles i dits entumits pel fred i la bona adherència de la roca.

La troupe a Targassone.

El premi per assolir el bloc estava assegurat!

La diferència d'aquesta trobada amb les anteriors van ser prou significatives: una nova i agradable companyia, peus de gats nous i molt de fanatisme. Per si fos poc, a tot això li hem de sumar un parell de 6c a la butxaca! Ue! No m'enrollo més les imatges parlen per si soles!

Raúl, projecte pendent, no...? (7a)

Salva apretant en l'adherència.

Pep, no és broma, jo vull escalar com tu d'aquí uns any! Fort bou!

Nous sectors, noves vies. Sector per repetir.

Xavi, fent via en un 6c d'alçada!

Un dels blocs més mítics per la Myriam a Targassone. Quin plaer de sostre. Queda pendent!

Últims blocs d'aquests tres dies. Raúl, apretant fort (7a). No et canses bou?

Més sostres per acabar el llarg cap de setmana. Amunt!

Per acabar, una de les imatges per guardar a la retina.