La foto que més carinyo he agafat d'aquestes fotos. Ho té tot, sensibilitat, detall, moviment, energia. M'encanta!
Maig, mes de festa popular a Badalona. Cremada del dimoni, correfocs i molts altres actes culturals típic d'aquestes festes fan d'aquestes dates dies de llum i de color.
Correfoc a la rambla de Badalona.
Pluja d'espurnes.
La càmara no sempre pot estar al teu costat, quasi sempre, però no sempre... Curiosament, les fotos que tiro amb altres aparells, en aquest cas un smart phone Ericson Arc-S, no acostumen a sortir tan bé com amb la digital. Però vet aquí que en casos excepcionals apareixen fotos com les que veieu. Qualitat màxima 8gb per foto, mai comparables amb les 12 de la Lumix, però l'escència, el color, l'instant queden perfectament reflectits. És quan llavors, apareix la típica frase: la bona foto és una suma de factors, un dels més importants, l'ull del fotògraf. I molt orgullós de les escenes. A gaudir-les!
El Dimoni, hores abans de ser cremat.
Correfocs que transmeten passió pel foc.
Cremada del dimoni a la mateixa nit. La nena tapant-se les orelles, un gest molt seguit per molts espectadors.
Diables, dracs i molts altres més, omplint la nit del correfoc.
1 comentari:
Jo hi era uns metres mes enllà de la nena que tapa les orelles.
D'ençà que la cremada és piromusical amb musiques tant i tant conegudes, intento no perdre-m'ho.
Sobretot si per ser música NORMAL i no les aberracions que construeixen per a La Mercè.
Jaume
Publica un comentari a l'entrada