Aquí els tenim, els membres de la Ferrata Teresina.
Post pendents però amb molt bon records. Aquí us deixo el post de la ferrata a Montserrat: la Teresina. Jordi, Carol, J.Antoni, Jofre i jo mateix.
J.Antoni en el petit pont de la ferrata.
Un dels passos interessants després del pont. Carol en el pas.
Els germans grimpant fort per les parets Montserratines.
Si haguessim de resumir aquesta ferrata és la versió clàssica de l'escalada aplicada a una ferrata. No està tan equipada com la de Centelles i s'han de fer alguns passos de grimpada-escalada. Recordar que hi ha un parell de trams on el cable de vida està fet malbé i això, pels novells, s'ha de tenir molt en compte! Ara, si aneu amb gent preparada, us recomano portar una corda per assegurar justament aquests passos i alguns trams més aeris.
I mira que es queixava força, però per la cara no ho sembla...
Una paradeta per agafar forces.
Però no us espantessiu pas, amb una mica de seny i algú amb experiència que us acomanyi, la Teresina es transforma en una ferrata força distreta i assequible dins d'un dels millors paratges de la terra catalana: Montserrat.
El pas més espectacular de la ferrata: la ximeneia final, tot just abans d'arribar al cim!
I ja se sap, quan s'arriba el cim, la fita!
Sort del bar que encara estava obert, perquè el fred i la gana van calar de debó. Sinó mireu la cara del Jordi...
Vistes de la cara Nord de Montserrat, senzillament espectacular.
1 comentari:
Hagues molat acompanyar.vos.
Saludos.
Jaume
Publica un comentari a l'entrada