La Placa Sibarit és una dels sectors de Sant Llorenç del Munt que recordo amb més bon record. Allà hi vaig conèixer part de la tropa d'UT, entre ells la Cristina, que encare que no pugui ser entre nosaltres, la recordarem sempre en els nostres cors i en cada una de les preses que tinguem a les mans mentre escalem.
És també un dels sectors on la exigència de les seves parets es deixa notar (fins i tot en les entrades dels quartillos!!!). Aquest cop la placa és el repte pel Josep que intenta encadenar un 7ª, juntament amb el nostre amic Ramón. EnMartí, la Cati i jo ens dediquem a anar-nos posant les piles a poc a poc. Baixant un pelet el grau que s'havia assolit anem tibant. Comencem amb un V+ on ens deixem els braços. La primera via i amb els braços ja embutits (quina descepció...) Després anem als 4ts i més tard al 6a* i la cosa canvia. No sé si perquè tenim el cap més ben posat o perquè els braços ja estan calents però ens la treiem com si res.
En fi, crec que estic tornant a recuperar mica en mica la meva confiança a la paret. I tal com hem quedat amb l'amic Sergi el 7a no trigarà gaire a arribar. Josep, ja pots córrer, que els alumnes acabaran passant al seu mestre! jeje
1 comentari:
Moltes gràcies per les fotos crack!!!
Estàs fet un roure maresmeny!!!
Publica un comentari a l'entrada