ESCALANT A FONT SOLEIA DE SANT LLORENÇ

Vistes de Font Soleia, a Sant Llorenç

Sant Llorenç és sinònim de tibar fort. Si no plovia anàvem algun dels seus sectors i si plou anem al rocòdrom de la Panxa del Bou de Sabadell. Finalment, després d'un esmorzar com Déu mana ens acostem a la Font Soleia, un sector de Sant Llorenç.

Uau! El paisatge és preciós: una barreja entre les parets de Montserrat i Siurana. Parets desplomades se'ns obren a la vista després d'un camí verd i humit tret de les millors pel.lícules d'aventures d'Indiana Jones (bé, és un símil una mica cutre però és perquè us feu l'idea...) Així que el Mister, en Josep, deixa la motxilla i diu: "provem aquest 6c encare que sigui agafant-se de cinta en cinta i almenys fem algo..." Ja! mentider! Un 6c de 20 metres, almenys? desplomat (fixeu-vos en alguna de les fotos i veureu que la corda que l'assegura no està tirada cap enrera, és totalment vertical! imagineu-vos com és la paret...), a més la via és sostinguda i s'ha de passar per una fissura on has d'empotrar mans, braços, genolls i tot el que es pugui empotrar. En fi, que el crack se la treu de primer, jo, naturalment de 2n i pillant-me per tot arreu...; això sí, els braços inflats a més no poder.

El Mr pujant el 6c de primer. Quan m'hi he posat jo no em passava pel cap com s'ho havia pogut manegar el tros de bou.

Abans parlava de deplomats oi? Ja sé que les fotos enganyen pero la corda blava que assegura al josep està totalment vertical. No creieu que desploma una mica...?

Després del 6c, com el mister no estava prou cremat, prova un 7a. Buf! buf! buf! Eps, el Josep també bufa, però se l'acaba treient. Joseeeeep, estàs molt fort bou!!!! Acaba la via i anem a fer un mos per dinar amb la seva dona i el seu fill, en Pau; que si se li dóna per escalar, no vull imaginar-me el que podrà arribar a fer si el seu pare, sense entrenar... es fa un 6c de primer i un 7a per, res... acabar de cremar la pila. ;) La propera, provaré el 7a, de segon, és clar!!!! Abans però en Josep i jo ens haurem endrapat un bon esmorzar. Arreveure i BON ANY!!!

7a del Josep, bufa bou , bufa!!!

Per acabar el dia una trobada amistosa amb exemplars de burros catalans; pregunta fàcil: quí és el més burro de la foto?

EL MEU PRIMER 6C ENCADENAT!!!

Proposta pel Josep: anem al Llençol o a la Desdentegada? Com el dia no promet massa sol decidim per la primera. L'única "desventatge" que té el Llençol és, però, que per accedir-hi s'ha de patejar 30 min de pujada sostinguda... Bé, tampoc ha estat un martiri, si més no hem escalfat, no Josep?

Arribem al sector i un petit grup d'escaladors ens havien pres les vies... El Josep que és previsor em parla d'uns sisens més cap a la dreta. Escalfem, com no, amb un 6a (Com diu en Pep, escalar amb en Josep és igual a apretar segur! ;) ). La via força maca però amb uns passets una mica tocanassos per la meitat de la via...

Primera via del dia, un 6a (típic escalfament amb el Josep, es veu que els quintos no existeixen...)

Amb la mateixa reunió aprofitem i passem la corda pel 6c. Ens mirem la via i en Josep prova de primer; i com és clàssic amb ell, se la treu (està fort el bou!) Jo la provo de 2n i veig que me la puc treure i em proposa que la faci de primer... Ai! en aquell moment em venien tots els mals, la provo o no la provo? Era el meu primer 6c de primer... Va, m'arrisco! La via me l'aconsegueixo treure encadenada! Ei, el meu primer 6c!!!!! Hi ha un petit i gran PERÒ! A veure, si posem totes les cartes sobre la taula un 6c no l'he fet exactament... Si observeu a la foto veureu una pedreta, o més aviat una pedra no tan petita que és la que m'ha ajudat a arribar a la primera presa... Això vol dir que tècnicament... no és un 6c, és un 6b+ (havíem quedat així Josep? lo del 6a no, eh? que tiba cony!)

El petit gran problema, és un 6c amb roca o un 6b+ per la petita ajuda que em va donar?

Per acabar bé el dia el Josep em fa passar la corda per un 7a... Recoi de nen! sempre vol tibar! Ara entenc que el fisio del Pep li prescrivis, per ordres del metge, estar-se ben lluny del Josep! És que et posa al límit! Doncs el 7a està per fer, perquè ni pedres, ni rellotges que dónen superpoders han pogut fer que en Josep es treies la via... Je, je! Què et pensaves bou, que et sortiria el dia rodó? Doncs, no! (perdoneu però és que li tinc una ràbia aquest xiquet de Sabadell, no entrena (bé, això ho diu ell...) no té temps: la dona, el fill... i es va treient 6c, 7a. Doncs avui no tocava! Eps, no trigarà gaire a encadenar-la, que me'l conec! ;)

Doncs aquí teniu el meu primer 6c!!!

UN NOU ENTRETENIMENT: SLACKLINE

Slackline, una modalitat esportiva per practicar l'equilibri. Només l'equilibri...? Mireu els videos i ja veureu que més es pot fer.

En el post de Labuerda vaig esmentar que en Raúl va portar un SLACKLINE. Em va semblar força interessant, sobretot per substituir les barres d'equilibri que tant trigarien arribar a l'escola. De moment me n'he comprat una per provar què tal va, i és un vici!!!! Doneu-li una ullada aquests vídeos i veureu que no faig broma quan dic que enganxa més que la cola!!! ;)

L'Slackline és equilibri mental i físic: video 2

Qui diu que l'Slackline és cosa de nens...: video 3

També us el podeu fer vosaltres amb poc material: video 4

L'ÚLTIMA CURSA DEL 2009 A AVIÀ (BERGA)

Mapa de la cursa curta, i potser massa hi tot!

Tant curta que és la primera vegada que baixo de l'hora

Final de temporada de curses d'orientació, l'última a Avià (Berga). Mentres pujava per l'autovia

-11ºC! El cel molt clar i un dia radiant, però quina rasca!!!! És la primera cursa que veig que les bicis també hi participen, algun dia d'aquests en faré alguna...

La cursa ha anat força bé, si no fos per algun "ramat" de nens que tenia per darrera cridant "esta aquí!!!" Vist el panorama m'he dedicat a llegir bé el mapa i intentar fixar-me en tots els elements topogràfics per anar entrenant. Tot i així anava trotant perquè sinó el fred no te'l treies de sobre.

Quan he arribat, després de 47 minuts, els he comentat als organitzadors la diferència entre la curta i la llarga. En fi, la llarga no era pas més difícil tècnicament parlant, sinó que només tenia el doble de fites i més distància... M'ha fet una mica de ràbia perquè la curta se m'ha fet molt curteta i ja que hi estava m'han proposat de fer la llarga, però ja estava massa fred i tornar a començar em feia moooooolta mandra.

Ara toca la del 23 o 27 de gener? Bé, una cursa de resistència ultrallarga: 6 hores!!! S'haurà d'entrenar, si més no a córrer una micona.

PER LLEPAR-SE ELS DITS

Els meus gustos culinaris són ben senzills, m'agrada tot! i si a sobre és casolà com una bona truita de patates, millor!

No hi ha res com una bona truita de patates amb pà amb tomàquet, si o no? De les poques coses que sé fer bé, culinariament parlant, ho reconec, i ara em toca posar-me una medalla..., la truita de patates em surt per llepar-se els dits!!! Bona cuina! :D

IT 'S HARD TO SAY, IT'S TIME TO SAY IT: GOOD BYE, GOODBYE

Photograph

Nickelback és un dels grups que m'agrada sentir de tan en tan. Les seves melodies amb un punt de Heavy melodic nostalgic i algunes de canyeres que et posen les piles em serveixen per posar algunes coses al seu lloc. Aquí teniu algunes de les cançons que m'agraden tan per la seva melodia com pel seu contingut. Us fa?

Good times gone

Savin' me

Feelin' way too damn good

EL PLAER DE LA LECTURA

Petits plaers d'aquesta vida, la lectura.

Ahir, de camí per fer té calentó, passava per davant de la llibreria Saltamartí de Badalona. Com el cap de setmana van fer la Marató de TV3 em vaig quedar encuriosit per donar una ullada al Llibre de la Marató. Buscant buscant vaig topar amb un de la Imma Monsó, titulat Una Tempesta. Mirant-me'l molt per sobre vaig començar a fullejar i el resum de la contraportada em va cridar prou l'atenció per fer-me amb ell. A veure que en penseu:

"Imma Monsó reprèn a Una tempesta l'atmosfera intrigant de les seves primeres novel.les per explorar la complexa relació entre l'escriptor i els lectors i per parlar, sobretot, de la por: de la por a perdre aquells que estimem, de fer-nos mal, de no ser estimats o de ser-ne massa... Amb humor , perspicàcia i ritme, Monsó ha escrit una d'aquelles novel.les que es llegeixen d'una tirada però que persisteixen amb tossuderia en la ment del lector."

Al darrera d'aquest va caure, naturalment el de la Marató. No em digueu que la frase que encapçala aquest llibre no és fulminant i directe, a més de la foto, molt encertada per cert: "VULL SABER CONTRA QUÈ LLUITO". No vaig volguer llegir més, el compro. Penso que un llibre darrera aquesta frase ha de dir molt. Quí no ha patit mai més del compte sense saber el PER QUÈ del problema? La part més dolorosa de qualsevol trastorn, problema i ja sigui físic o mental és QUÈ COI EM PASSA? No ens quedem més tranquils, encare que la solució sigui a llarg termini i de camí costerut, si sabem A QUÈ fem front? De veritat, hi ha frases que em marquen i aquesta n'ha estat una, perquè, en fi, la vida no és sempre una lluita? I ja que estem aquí citant frases, recordo una altre, i em sembla que la vaig treure d'un sms del mateix programa de TV3, que diu: "viure és lluitar pel teus somnis". Bé, no tinc més paraules, penso que queda prou clar: el llibre de la Marató és un llibre per llegir. Ja us diré el què, que encare no l'he començat!

Per acabar aquesta llaaaaaaaaaaaarga cita de llibres, no vaig marxar de la llibreria sense una eina molt didàctica i interessant pels curiosos de la vida: l'agenda ALMANAC del CORDILL. Després del famós calendari del pagesos penso que aquesta agenda està molt ben aconseguida i està plena de curiositats per xafardejar sobre medicina natural, dites i refranys populars, trucs culinaris, i moltíssimes coses més molt sucoses per ulls observadors i ments inquietes.

Refranys, dites, medicina natural, endevinalles, calendari astronòmic i un llarg etc fan de l'Almanac del Cordill una agenda per tenir a la cuina de casa.

SEGONA TROBADA A LABUERDA

La colla pessigolla

Després d'un primer intent ens posem d'acord per pujar a Labuerda, poble on la Laura ens acull divendres nit amb la casa ja calentona i el sopar preparat, tot un detallàs! L'objectiu de l'endemà és incert, que si bloc, esportiva... Al final, el temps ens fa pensar en buscar un racó de sol i acabem tibant a un sector molt agradable de roca bona i amb ganes de repetir; quines vies!!!

Quin esmorzar... xocolata calenta!!! mmmm

Sector del dissabte: Foradada del Toscar. Excepte les 2 primeres vies, la resta, molt bones!

Una de les dues primeres vies... pulidetes i exigents! Nassos de 6a+ i 6b, i a sobre per escalfar... Ni d'aquesta ens salvem, en Xavi com en Josep, a tibar de valent!!! ;)

Dissabte a 2-3 graus però amb un sol que escalfava com si estiguessim a 15.

Xavi tibant en la via 12; un 6b?... semblava més un 6a

Servidor en la mateixa via, preses molt bones i per disfrutar

Pep en primera línia i Steph tibant (suca Pep, suca!)

Mentres en Xavi li fot a una via amb sostre (no ressenyada) en Norbert fent via en el fons

Norbert apretant fort

Xavi abans del sostre. Un parell de passets i amunt, com si res...

Perquè en Pep encare no m'ha passat el vídeo però, tot i que me la vaig treure, els pegues no van parar, un darrera l'altre. No m'estranya que l'endemà em fes mal el canell.

Després de tibar força ens anem a comprar quatre coses pel sopar i tornem al camp base: Labuerda. Per relaxar els braços en Raúl ens té preparada una sorpresa: una cinta d'equilibri penjada entre arbre i arbre acaba sent la neura de la tarda, tant que ja tinc pensat comprar-la per l'escola i que els nens i nenes acabint sent tots uns equilibristes.

La nota del dia: la cinta d'equilibri del Raúl. Un juguet molt divertit!!!!

La tarda-nit es presenta llarga: entre els jocs de taula: kiriki, cartes i els vins de la zona acabem passant les hores rient i jugant com autèntics ludòpates. Sopem les delícies del Pep, un cuscús de pollastre per llepar-se els dits. Continuem jugant, com no?, i ja entrada la matinada comencem el joc de rol "Los hombres lobo de Castronegro". Som poquets però el joc pren la nit i ens deixem emportar per la màgia d'aquest joc. Imagineu-nos: tots en rollana tapant-nos les cares com a nens petits mentres un de nosaltres ens posa en escena una història de por... Va ser, senzillament, genial!

Pep tibant en un 6b+; Xavi assegurant com sempre... amb alegria!!! ;)

Diumenge va anar a un altre ritme, cansats de la nit anterior, el sol que no volia sortir. Vem anar a escalar en un dels sectors de Ovena? Com era de suposar vem trobar altres escaladors. Unes vies senzilletes per evitar petar el canell, cosa que vaig fer en el dia anterior... i cap a casa. Bé, a casa directament no! Abans uns tes calentons amb una coca típica de la zona ens van ajudar a aguantar el tipus fins arribar a barna. La propera serà de gel, no Xavi? Que si continua fent el fred que fa no trigarem gaire.

NOU VÍDEO DE LA BÈSTIA, MACASKILL

Macaskill, als teus peus, bufffffff!!!!

Buscant vídeos y noves imatges per entretenir la meva ment inquieta amb el biketrial i em trobo aquesta grata sorpresa... :D. Quin tros de vídeo, quina passada! Veure'l anar amb bici és tota una experiència extrasensorial. IN-CRE-Ï-BLE!!! I per més nous vídeos, cliqueu aquí o aquí, o aquíiiiii!! jejeje. Ho reconec, amb 34 anys no tenia cap idol, Macaskill ara ho és! I per postres mireu el min 2 d'aquest vídeo: record mundial en bunny! buf!!!!

GRÀCIES!

Sopar d'aniversari al Tagliatella

Una de bitlles per acabar aquests 4 dies de "petites vacances"

Des del divendres 4, el meu aniversari, han passat 4 dies plens d'activitat. Començant pel sopar d'aniversari, escalant a les parets de Montserrat, visita a la Fira Mediaval de Vic, sessió de bitlles i moltes altres coses que han anat passant. Entre totes aquestes em quedo amb la més important: he pogut celebrar el meu aniversari i la resta d'activitats envoltat de les meves amistats. A tots vosaltres, MOLTES GRÀCIES per compartir aquestes estones amb mi.

FIRA MEDIAVAL DE VIC

Caramels de tots colors i olors, i productes naturals, omplen els carrers cèntrics de Vic

Com cada any, per aquestes dates, es celebra la Fira Mediaval de Vic. Una fira molt aconseguida tant per les grans dimensions que ocupa com per l'espectacle que s'hi ofereix; carrers engalanats de l'època, firaires, antics oficis, animals, espectacles de carrer i gastronomia a dojo fan d'aquesta fira una fira especial.

I les ametlles garrapinyades, què me'n dieu...? Mmm, ja sento l'olor!

Les olors de les herbes remeieres deixaven constància de que en aquella època no feien falta les medicines actuals

Només per donar-hi la volta i olorar els incens i les herbes remeieres: eucaliptos, romaní, farigola, entre moltes altres, val la pena. Deixar-se perdre entre venedors disfressats amb les seves túniques tot prenent un té de menta calent amb el fred vital de Vic és tot un plaer.

artesans ensenyant-nos com es feien abans els productes de casa

I quin tros de pa!!!

Els espectacles de carrer animaven la fira

Birgueries artesansals deixaven la boca oberta a qualsevol vianant que hi passava per davant

El tió ja es deixa veure per les properes festes de Nadal

L'arbre dels desitjos deixa que la gent diposi les seves il.lusions i esperances en cada una de les seves branques

Els 3 elements morts de gana amb un entrepà de butifarra de pagès com Déu mana!

PROVANT NOVES FIGURES

Provant una i altre vegada noves figures

Des de que he tornat a agafar la KOXX de trial estic provant de fer noves figures amb la bici. De moment no us puc oferir cap vídeo perquè les poques vegades que m'ha sortit no l'he pogut filmar, però segur de que aquí poc el tindreu; i qui sap si amb la nova bike... :D

PRÒXIMA BIKE...

Nou model de cuadre per trial-street de Tarty bikes

Ja fa temps que vaig al radera d'una bicicleta per fer trial, street, dirt i tot el que es posi per davant. I sembla que comença a definir-se aquest nou projecte. Si linkeu en la pàgina de Tarty bikes podreu veure més informació d'aquest model per fer trial-street. Tinc ganes de veure-la montada! Falta però comparar-ho amb algun model que ja he vist; aquest altre model la porta Cesar Cañas i falta veure a on es pot comprar. Anirem mirant, però no trigarà gaire a caure. :D