BLOG DE L'ORIOL MASACHS

ESCALANT ENTRE FLOCS DE NEU

2012-02-05T19:17:00.007Z

Escalant a Gelida sota els flocs de neu caient sobre els nostres caps, genial!

Després d'un dissabte a Savassona pedalejant, avui diumenge, amb la son a les orelles, hem quedat amb en Pep i uns amics a Gelida. Feia temps que no hi anava i no recordava quin tipus de roca es trepitjava.

Encigalada a l'entrada de la via. Ara per l'esquerra, ara per la dreta...

No està gens malament el nou plumes, oi Pep!

El Jordi ha vingut després i el Sergi ha hagut de quedar-se a casa per problemes "tècnics". El fred ha estat intens però no prou com per no escalar fins que... ha començat a nevar! Jo diria que és la primera vegada que he escalat amb els flocs de neu caient per sobre nostre. 3 vies, poques però ben aprofitades, el que més, l'entrepà de truita de patates i el té calentó al bar. Això, no té preu!

Tibant moments abans de la nevada. Gelida, per què aquest nom? Quin fred que hem passat, brrrrr!

ESCALADA ARTIFICIAL A... SAVASSONA???

2012-02-04T19:08:00.006Z

Fa dos dies tornava a l'orientació, avui, a l'escalada artificial i a Savassona!

Temporal de neu, fred Siberià. Aquesta setmana les temperatures màximes ronden als 5 graus i les mínimes ni us explico... Dijous a la tarda escoles tancades i dissabte matí... Savassona!

Amb l'exclusiva d'un paisatge nevat!

Myriam, la companya d'artifo. Un altre cul inquiet...

La gran majoria pensareu: més bloc, bloc i bloc. Doncs no! Els meus dits estan un pel castigadets i cal donar-los un temps de repòs. I que millor que practicar l'escalada artificial, on la gran majoria dels esforços es centren en les extremitats inferiors. I a on? A savassona???? Terra mítica pels blocaires, doncs sí! Aquí em teniu, de pràctiques en artificial amb la Myriam que també té els dits tocadets mentres la resta de la colla no para de blocar. El dia, genial (amb el plumes , però) I demà... una mica de Gelida o Font de l'Ametlló.

Raúl en línia ascendent, provant el projecte Morpheus. La propera caurà segur!

Sort del Xavi que està en tot! Fort Xavi, fort!

Paisatge nevat de Savassona a punt amb l'últim raig de llum. Sense paraules.

ORIENTACIÓ NOCTURNA

2012-02-04T09:22:00.005Z

1ª cursa d'orientació nocturna a Badalona.

Aquest dimecres vaig tornar a les curses d'orientació, ja una mica oblidades, i no per ganes! De moment comencem per una ben a prop de casa. La meteo no pintava gaire bé, pluja, fred, en fi, tot per l'orientació! L'Enric Guillen com a organitzador ens va deleitar amb una cursa curta i una llarga. La meva opcio, la curta. Suposo que el meu cap encara no estava prou centrat com per tornar a començar amb una llarga, la propera però sí que ho serà. A veure però si tornen les populars com fa anys anteriors enlloc dels rogainings, que pel meu gust, es fan un pel llargues.

Les següent... Vosaltres mateixos, qui en tingui ganes aquí us deixo més informació al blog de LLIGA NOCTURNA-O, i pels més diurns us deixo amb un altre link de la Federació de Curses Catalana d'Orientació de Catalunya.

ANYS I ANYS, PER MOLTS ANYS!

2012-01-29T21:32:00.009Z

El grup d'amics després de la trobada sorpresa.

Avui diumenge hem cel.lebrat l'aniversari del Jordi. Festa sorpresa, excursioneta, dinar i un llarg sobretaula han fet del dia d'avui un aniversari amb totes les de la llei. Per molts anys xiquet! Que per molts anys ho poguem tornar a cel.lebrar com el dia d'avui.

Un bon dinar i un llarg sobretaula han fet del dia d'avui un magnífic aniversari.

I és que el temps amb bona companyia sempre passa molt lentament...

Us deixo un vídeo que hem estat escoltant a la tarda. Un vídeo molt significatiu i representatiu dels pensaments que han fluït sobre la sobretaula d'avui. Amb la mà al cor, és per pensar-hi.

SOM-HI, UNA ALTRE VEGADA!

2012-01-22T19:33:00.003Z

Josep tornant a tibar. Sembla extrany, alguns deixen d'escalar i comencen quasi de zero, en canvi ell, com si ho hagué fet tota la vida. Molt bé bou!

En Josep és un bou de Sabadell, que feia uns mesos va estar de baixa per una lesió. Passada la recuperació hem anat quedat amb la calma per no forçar la cosa i, pel que sembla li va força bé. Va ser un dissabte o diumenge, ara no me'n recordo, que vem quedar amb ell i en Pep. Zona d'escalada... com no, Sant Llorenç, al secgtor Roc Colom. Teniem pendent un 7a i un parell de 6c. I tot i fer una paradeta o altre en les 3 línies, ens va anar força bé, si més no no diu el contrari el genoll del Josep... Ara després de tan bloc, no val a badar, que després no puc pujar més de 5 metres sense fer un repós. I més ara que haig d'estrenar la meva nova corda de 80m!

Roc Colom, un sector de Sant Llorenç amb molt bona roca. Per repetir!

Els dos bous amb qui vaig compartir un magnífic dia de corda.

NONSTOP

2012-01-22T17:10:00.012Z

Cap de setmana nosnstop blocant per terres de les Guilleries i del Maresme.

Aquest cap de setmana ha estat un no parar. Blocant per Savassona, descobrint nous blocs, noves vies gràcies al local Xavi Sava, i diumenge, a Can Boquet per acabar de rematar dits, braços i molt més.

El grup de fèmines blocaires. Molt i molt fortes!

I és que ja no em queden empremptes digitals als dits..., és el que té blocar molt i provar moltes vies. Llançaments, bloqueixos, passos de regletes, bidits, plans, etc, etc, etc han estat la tònica d'aquest llarg cap de setmana.

Sempre envoltat de gent amb moltes ganes de blocar.

Projectes per acabar, projectes nous per començar. L'Enemic continua pendent, però amb moltes ganes de tornar perquè cada vegada que el provo arribo un pas més amunt. Ara toca dutxar-se, relaxar musculatura, cremeta pels dits i divendres cap a la prova de bloc del mes al rocòdrom de Molins de rei. Si és que abans no hem fet una paradeta per la Panxa del Bou, no fos cas que m'entrés el mono de l'escalada...

Xavi Sava, local i guia d'aquest dissabte pels nous sectors a descobrir en terres de Savassona.

Cares noves, de totes les edats, fanàtics per aquesta disciplina.

Res no ha quedat per provar: sostres, "mantels", què més?

Xavi Sava blocant fins l'últim raig de llum.

Salva postant-se les piles poc a poc. Molt bé bou!

Apretant, donant-ho tot.

I no importa quan de temps portis escalant. Veterans i novells, tots hi tenen cabuda.

Noves vies de blocs on ens pensàvem que ja estava tot dit.

Marc mirant-se els passos amb ull clínic. Un altre bou que mica en mica es va posant a to.

Eps, no tot és escalar. Sempre hi han moments per desconnectar!

Uri, donant-ho tot en vies inhumanes! (7a)

I és que l'escalada en bloc és el que té, t'absorveix segon a segon.

Raúl, lluitant sota l'agradable sol d'hivern.

Fins al límit. Zas!

Savassona faci sol, boira, fred o calor. Myriam sota la mirada atenta del Salva.

El resultat d'escalar amb tanta intensitat: sense empremptes digitals!

CLÀSSICA A LES AGULLES: ROC DE L'OU

2012-01-21T00:17:00.003Z

Bola del Partió, l'agulla perfecte per una clàssica divertida i practicar.

De tan en tan val la pena deixar el bloc i tornar a agafar les cordes i els peus de clàssica. Si a més a més es pot combinar amb uns passos d'artificial, millor!

J.Antoni en el primer llarg de la via.

Roc de l'Ou semblava l'agulla més apte per recordar algunes maniobres. J.Antoni i jo ens posem en marxa amb tot l'equip a les esquenes. Després de donar alguna volta que altre trobem l'accés a l'agulla. La seva estètica és espectacular: tenim vies per tots els gustos, però nosaltres ens decantem per començar de menys a més i ara toca recordar i passar-ho bé. Si no fos pel vent i pel fred que vem passar l'excursioneta hagués sortit genial, però és el que té fer clàssica: arriscar-se a l'aventura!

L'assegurador, sempre pendent de tots els moviments.

Ja en l'últim llarg, l'artificial ens recorda la valentia del aperturistes.

Més vistes montserratines.

4ª PROVA INTERCLUBS

2012-01-20T23:47:00.003Z

Primeres vies al roco de l'Hospitalet.

Ja la tenim aquí, la 4ª prova interclubs d'escalada en bloc. Aquest cop ha tocat al roco de l'Hospitalet, format per una part externa i uns plafons interns. La participació assegurada i les ganes per posar-se a prova, també. Ja vaig comentar que el meu objectiu en aquestes proves de bloc era aconseguir acabar totes 6 vies. Aquest cop, igual que les anteriors, em queda pendent l'última de les 6. El per què...? Doncs perquè encara queden molts petits suis per menjar... En fi, amb ganes per la propera a Molins de Rei. I demà una de Savassona, a veure si cau ja el projecte de l'Enemic!

La participació i les ganes de tibar assegurades!

Els culpables de tot aquet embolic tan agradable. Ànims bous, heu aconseguit més del que us heu pensat. Gràcies!

FERRETEJANT PER MONTSERRAT

2012-01-20T22:50:00.006Z

Aquí els tenim, els membres de la Ferrata Teresina.

Post pendents però amb molt bon records. Aquí us deixo el post de la ferrata a Montserrat: la Teresina. Jordi, Carol, J.Antoni, Jofre i jo mateix.

J.Antoni en el petit pont de la ferrata.

Un dels passos interessants després del pont. Carol en el pas.

Els germans grimpant fort per les parets Montserratines.

Si haguessim de resumir aquesta ferrata és la versió clàssica de l'escalada aplicada a una ferrata. No està tan equipada com la de Centelles i s'han de fer alguns passos de grimpada-escalada. Recordar que hi ha un parell de trams on el cable de vida està fet malbé i això, pels novells, s'ha de tenir molt en compte! Ara, si aneu amb gent preparada, us recomano portar una corda per assegurar justament aquests passos i alguns trams més aeris.

I mira que es queixava força, però per la cara no ho sembla...

Una paradeta per agafar forces.

Però no us espantessiu pas, amb una mica de seny i algú amb experiència que us acomanyi, la Teresina es transforma en una ferrata força distreta i assequible dins d'un dels millors paratges de la terra catalana: Montserrat.

El pas més espectacular de la ferrata: la ximeneia final, tot just abans d'arribar al cim!

I ja se sap, quan s'arriba el cim, la fita!

Sort del bar que encara estava obert, perquè el fred i la gana van calar de debó. Sinó mireu la cara del Jordi...

Vistes de la cara Nord de Montserrat, senzillament espectacular.

TARGASSONE, TERRA MÍTICA

2012-01-09T16:05:00.016Z

Targassone, terra blocaire.

Targassone, terra de somnis per tot blocaire. Myriam, Salva, Raúl, Pep, Laura, Xavi i un servidor, tots 7 preparats per una aventura de 3 dies plena de magnesi sota les ungles i dits entumits pel fred i la bona adherència de la roca.

La troupe a Targassone.

El premi per assolir el bloc estava assegurat!

La diferència d'aquesta trobada amb les anteriors van ser prou significatives: una nova i agradable companyia, peus de gats nous i molt de fanatisme. Per si fos poc, a tot això li hem de sumar un parell de 6c a la butxaca! Ue! No m'enrollo més les imatges parlen per si soles!

Raúl, projecte pendent, no...? (7a)

Salva apretant en l'adherència.

Pep, no és broma, jo vull escalar com tu d'aquí uns any! Fort bou!

Nous sectors, noves vies. Sector per repetir.

Xavi, fent via en un 6c d'alçada!

Un dels blocs més mítics per la Myriam a Targassone. Quin plaer de sostre. Queda pendent!

Últims blocs d'aquests tres dies. Raúl, apretant fort (7a). No et canses bou?

Més sostres per acabar el llarg cap de setmana. Amunt!

Per acabar, una de les imatges per guardar a la retina.

ÚLTIMES LECTURES

2011-12-18T11:22:00.007Z

Fa un parell de dies un company em deia "veig que t'agrada llegir, oi?" Des de sempre i suposo que l'entorn familiar ha ajudat bastant, sempre he estat envoltat de lectures diverses: llibres, revistes, diaris, etc. És a través de les lectures que tots els nostres pensaments, angoixes i il.lusions es veuen reflectits amb més o menys mesura. Les ganes de llegir però em van i em venen segons el moment. Últimament bastant i entre les mans encara estic llegint Derzú Uzala pel país de l'Ussuri de Vladímir Arsénieve i, ja acabat, Els ulls grocs dels cocodrils de Katherine Pancol.

Cada llibre té les seves cites, cites que un cop acabada la lectura deixen impregnat el teu pensament. Tot llegint els Ulls grocs dels cocodrils, em vaig trobar la següent: "No és perquè les coses són difícils que no ens atrevim, sinó que són difícils perquè no ens atrevim a fer-les". No és pas una cita de l'escriptora sinó un recurs literari provinent del filòsof, polític, escriptor i orador romà Sèneca. Si hagués de valorar el llibre de Katherine Pancol no aniria més enllà d'una lectura divertida i entreguda, però trobar-se aquest tipus de cites entre les seves línies són el que li donen la màgia literària del moment. Llavors és quan em qüestiono: som nosaltres que busquem un tipus de lectura per buscar allò que volem veure i pensar o, és el llibre que ve a les nostres mans perquè sap el que necessitem?

Del llibre de Derzú Uzala són molts els pensaments que em venen al cap. Llibre d'autor rus, de lectura molt descriptiva i molt detallista, no apte pels que volen lectures àgils. Quan va caure a les meves mans em va costar començar-lo i encara a hores d'ara no l'he acabat perquè la lectura és força feixuga. No osbstant, Derzú Uzala m'ha aconseguit captivar l'atenció. La raó, el seu personatge principal: la seva actitud davant la natura, l'humilitat i el respecte que li dóna al medi natural on viu, el seu caràcter pur i gens maliciós. En resum, el perfil d'un personatge que amb els seus valors donen una gran bufetada al pensament occidental que tenim avui en dia. Potser és això el que m'ha captivat més de la seva lectura, trobar un espai no contaminat per les presses, pel plaer de viure amb un ritme pausat i tranquil.

Per acabar un apunt a una nova lectura que tinc entre mans: Maleït Karma de David Safier. Mentres Derzú Uzala va fent camí pels meus pensaments, Maleït Karma m'omple d'estones divertides i entretingudes. Aquí us deixo un fragment, ja us explicaré com ha anat:

"És aleshores que la Kim s'assebenta que ha acumulat mal karma al llarg de tota la seva existència: ha enganyat el marit, ha negligit la filla i ha amargat la vida a tots els que l'envoltaven. Aviat descobrirà quin és el seu càstig: és en un forat a terra, té dues antenes i sis potes... és una formiga! La Kim no té ganes d'anar arrossegant engrunes de pastís després d'haver evitat els hidrats de carboni durant tota la vida. A més, no pot permetre que el seu marit es consoli amb una altra. Només li queda una sortida: acumular bon karma per ascendir en l'escala de la reencarnació i tornar a ser humana. Però el camí per deixar de ser un insecte i convertir-se en bípede és dur i ple d'entrebancs".

3ª COMPE INTERCLUBS ALS BOUS DE LA SALLE

2011-12-17T19:23:00.012Z

3ª compe Interclubs als Bous de La Salle. Ori a la foto donant-ho tot.

3ª competició Interclubs a La Salle, tot un èxit de participació. Raúl, Xavi, Oriol, Pep i un servidor, tots 5 donant-ho tot al rocòdrom. Vies més fàcils, altres de més difícils, però en general, aptes pels que els agrada escalar sense ser unes fieres.

Vies de tots els gustos i colors. Xavi a la foto amb el seu estil alpinístic.

Cada vegada més les noies demostrant que no hi ha pas tanta diferència en el món de l'escalada. Tot és qüestió de ganes i hores.

Com sempre el meu objectiu ha estat assolit parcialment, 5 de les 6 vies a TOP menys l'última, un pas, un maleït pas m'ha deixat frustrat aconseguir les 6 vies... En fi, no es pot tenir tot! L'ànim però està molt amunt i amb moltes ganes d'entrenar per aconseguir a la propera trobada 6 TOPS al Club Muntanyenc d'Hospitalet (17 i 20 de gener). I si això li afegim que les lesions dels tendons van a menys... perfecte, a tibar de valent!

5ª via de la compe, començen a inflar-se els avantbraços, però el més bo encara ha d'arribar...

6ª via del roco. Un pas, un pas i arribo a la glòria! De moment, Raúl encapçalant el rànquing nº1 de la llista de participants. Sense paraules (bé, si... molta enveja sana)

Pep, posant tota la carn a la brasa! Fort bou, fort!

Un malalt de la neteja... Ni el raspall s'escapa fent bloc al plafó ;)

Després de la compe, un bon sopar i moltes ganes de pasar-ho bé. Moltes? masses... A les 8h del matí tots a dormir. Si és que ja tenim una edat per fer aquestes coses.

BLOC I ESPORTIVA PER LES MUNTANYES DE PRADES

2011-12-11T19:01:00.017Z

Marc apretant en el sector del cremat.

Llarg pont de la Puríssima, dies per a tot i per a tots. Tornem a fer files, Zaida, Sergi, Jordi, Pep i Marc quedem per grimpar per les terres de Prades. Camp base, la Mussara. Dos dies de corda i un de bloc omplen les tranquil.les estones de la terra baixa de Catalunya.

Moments tan engrescadors com la cervesa en el bar.

I moments tan tranquils com els que ofereixen les vistes des de l'ermita de Sant Pau.

Sempre m'han agradat aquestes terres. Grans extensions de boscos poc concorreguts, amagats per la boira entre petits pobles acollidors. Prendre una cervesa en un deliciós bar lluny de les masses al costat de gent que no vol més que viure el dia a dia en aquestes terres tranquil.les fa que, aquestes sortides siguin un descans per el cos i l'ànima.

Jordi grimpant en un 6b sota els últims raigs de sol de Prades.

Els sectors Cremat i Hermita han estat els sectors descalada esportiva que ens han ocupat el divendres i el dissabte. Diumenge, després de que marxessin en Sergi, la Zaida i el Jordi, l'hem ocupat bloquejant pels blocs prop de la Mussara, concretament en el sector Mas de l'Elena, on el Marc ha pogut realitzar un projecte pendent: un 6c de cap a peus.

Pep en el 6b+ del sector de l'ermita. Molt durs!

Sergi en les parets del Cremat, sota la vigilada atenta de la Zaida.

6a de moviments deliciosos al costat d'un 7a de molta exigència física i mental del sector de l'Ermita.

Sense presses Zaida va enfiant poc a poc i posant a prova els seus nervis.

I de l'escalada esportiva a la de bloc. Pep apretant en el pas d'un 6c encadenat pel Marc i per un servidor.

Però mai hem de deixar projectes pendents, oi Marc? projecte... 7a (caurà, sergur!)

INICI DE TEMPORADA INVERNAL

2011-12-07T17:57:00.006Z

Neu, fred i ganes de triscar per la Puríssima.

Primera invernal, objectiu Pic de l'Infern. Al principi no sabíem si anar preparats per a una canal o només per a una travessa per la neu, però el sentit comú ens deia que fèssim una primera cata caminant i després, si hi havia neu, ja hi tornaríem.

Primeres fotos alpines de la temporada amb el J.Antoni.

La sort ens va acompanyar igual que la meteo. Només vem tenir un però, la gran quantitat de gent que vem coincidir. El camí cap al Bastiments era una llarga cua de formigues un darrera l'altre, sort que en direcció al Pic de l'Infern quasi no n'hi havia ningú i la travessa es va fer molt còmode. La neu, prou bona, la propera... una canal, potser?

Vista panoràmica des del Pic de l'Infern amb el Gra de Fajol de fons.

MÉS CELEBRACIONS

2011-12-03T18:48:00.005Z

El grup d'arquers fent diana a l'homenetjada.

Aquest cap de setmana és un no parar de celebracions, i és que el desembre és un bon mes per gaudir dels aniversaris. Direcció hospitalet, festa sorpresa i moltes emocions per destapar. El grup d'arquers preparats per fer diana. si li haguéssiu vist la cara..., és el que tenen les sorpreses, no? Un bon sopar, molts riures i amb ganes d'estrenar els regalitus! Per molts anys Esther! Que per molts anys poguem continuar-ho celebrant amb aquesta il.lusió. Propera... Delafé!

Fent memòria dels bons moments viscuts fins al dia d'avui. I més que ens esperen!

2ª COMPE BLOQUERA A HOSPITALET

2011-12-03T18:09:00.008Z

Raúl en l'última via de la compe, via que no vaig poder tibar per culpa de la lesió.

Cada mes el rocòdrom d'hospitalet fa una trobada amb tots els seus socis per organitzar una competició de bloc. Aquesta consisteix en realitzar 4 vies de diferents graus, aptes per a tots els nivells. Com no el Raúl i un servidor no ens vem negar a la proposta, el dimarts ja teníem els dos peus al roco d'Hospitalet.

L'ambient estava força bé, les vies prou exigents, el plafó, encara que un pel petit, molt ben aprofitat. El punt "negatiu" de la jornada me'l vaig emportar jo... Un altre cop, per falta d'escalfament, i suposo que una sobrecàrrega dels tendons, vaig tornar a recaure amb la lesió que em vaig fer al roco de Molins. Aquesta em va impedir seguir amb els blocs proposats, em va quedar pendent l'última via que, pel que veia, feia tibar de valent! Espero no tornar a recaure i estar preparat per la següent amb els bous de La Salle. A veure...

Penúltima via, tot a pols de braços. Però ja sabeu que a falta de força, tècnica!

CUINA AMB VISTES AL NADAL

2011-12-01T23:46:00.008Z

Pastís tendre de xocolata, per llepar-se els dits!

Aquesta setmana les receptes tenen bastant de pes, sobretot per les salses: el "mojo verde" que acompanya el llobarro i l'all-i-oli que acompanya els peus de porc.

De primer tenim el peix. El secret del plat és la salsa de "mojo verde". Els aprenents la vem fer més suau, però si la voleu fer més picantona apunteu: una bona dosi de coriandre (planta molt semblant al julivert) i el mateix julibert ben picadets, 4 alls i un bon raig de vinagre de poma amb una mica de sal. A tot això li afegirem una llesca de pa de motlle remullada amb llet i ho passem per la turmix mentres ho emulsionem amb un bon raig d'oli.

Llobarro al forn amb patates arrugades (típiques de les illes Canàries) amb "mojo verde".

De segon tenim escarxofes farcides de peus de porc, llagostins i porro. La veritat, no m'han fet gaire gràcia la textura gelatinosa dels peus de porc, però aquesta vegada la combinació amb l'escarxofa ha resultat prou atractiva al paladar.

Escarxofes farcides amb peus de porc, llagostí i porro.

Per acabar, hem fet un pastís de xocolata amb la característica de ser força tendre. Res de l'altre món però molt gustós. Ens podem mans a la cuina?

SAVASSONA A TUTTI PLENI

2011-11-26T18:37:00.010Z

L'Esther, sota la mirada atenta de la Myriam. Gens malament per portar un parell de mesos en el món del bloc.

Aquest dissabte Savassona feia impressió. No hi havia cap bloc desocupat. Joves i no tan joves amb els seus respectius crash-pads apretant fins a més no poder. Pel cap baix deviem ser uns 50-100 blocaires...?

Raúl en un dels sectors poc coneguts per la gran massa blocaire.

La Myriam del rocòdrom de l'Hospitalet, el Jaume Oliveres dels bous de La Salle i molta més gent, tots i totes reunides per practicar el que més els agrada, l'escalada en bloc. En Raúl i jo ens hem acoplat al grupet i aquest cop, hem d'agraïr a la Myriam i al Savi, que ens fessin de guies per evitar repetir blocs.

Myriam tibant fort en un bloc amb molta xixa!

Ara potser no és el moment de comentar-ho, però Savassona és més que els grans blocs del Dau que et trobes a l'entrar. Hi han una sèrie de blocs "amagats" o desconeguts per la gran majoria que ens ha permés escalar amb molta tranquilitat. Com diu la Myriam ha estat un dia SUPER perquè ens ho hem passat "super" amb aquesta gent tan "super" enrollada. Realment ha estat "super" genial! Una abraçada amics, ens veiem dimarts a l'hospitalet! Súper! ;)

Què us haig de dir del Raúl que no sapigueu. Com sempre, penjat com un mico! Bé bou, bé!

Sort del Salva que ens ha deixat la sortida del bloc a punta de caramel. Gràcies Salva! ("Algú ho havia de dir!")

DELÍCIES PEL PALADAR

2011-11-23T23:14:00.006Z

Piruletes de calamar amb butifarra de Perol.

Aquesta setmana comencem amb unes Piruletes de calamar amb butifarra de Perol. Estan acompanyades per unes xips de moniato i yuca i d'una picada tradicional d'all i julibert. Original, fàcil i gustós pel paladar. De segon, unes galtes de porc a la vainilla amb patates i pinya. En un primer moment el record de les galtes de porc les vaig associar a una massa de carn força greixosa, però per la meva sorpresa és una carn molt melosa i excempte de greix! Per postres acabarem amb uns daus de cacau i gerds amb galeta. No cal dir com ens vem netejar els dits, oi...?

Galtes de porc a la vainilla amb patates i pinya.

Deliciosos daus de cacao i gerds amb galeta. Per llepar-se els dits!

ARRIBAREM A VEURE ALGÚ QUE EL SUPERI?

2011-11-20T21:32:00.003Z

Amb l'escalada quan algú escala molt bé es diu que balla per la paret, Macaskill balla amb la bicicleta, no hi ha dubte. Gaudiu del vídeo!

VA DE CREPS

2011-11-20T20:58:00.005Z

Un got de llet, un got de farina, un ou, una cullarada de sucre i un polsim de sal. Ho passem per la túrmix i ho posem a la paella calenta (abans impregnada d'un punt de mantega perquè no s'enganxi) Li podem posar sucre i/o canella amb el contingut que ens vingui més de gust (plàtan, melmelada, xocolata...) I a gaudir de la crep!

INSPIRED BY JOHN SHREWSBURY

2011-11-17T00:08:00.003Z

Inspired, no decepciona.

PER LLEPAR-SE ELS DITS!

2011-11-16T23:23:00.005Z

Pörkölt. Estofat amb la carn magre del cap de llom, però que originariament es fa amb carn de vedella. Deliciós, sobretot amb l'acompanyament dels "ñoquis" que li hem afegit una salsa de crema de llet amb yogurt.

Avui són d'aquells dies que penso: vaig fer bé, no m'he equivocat, vaig prendre una decisió i tu mateix veuràs el què... Realment va ser un encert apuntar-se al curs de cuina. I és que amb receptes tan senzilles com aquestes, fa que qualsevol de vosaltres us aventureu a cuinar, a provar i a experimentar en el món dels gustos, aromes i colors. Apunteu, apunteu, que la d'aquest dimecres n'hi ha per llepar-se els dits!

Sopa de ceba amb ou "poche" i formatge de raclette. Un primer entrant calent, perfecte per aquesta època amb un regust als plats típics i tradicionals de l'àvia.

I el pastís d'ametlles amb gerds. Bo i més que bo, requetebó!

RETROBADA A SAVASSONA

2011-11-13T15:20:00.007Z

Vies d'adherència, de canto, de sostre i molt més a Savassona. I tot això envoltat d'un paratge idílic.

Sempre hi ha un moment per retrobar-se amb antics companys. Aquest cop ha estat a Savassona i amb un crash-pad a l'esquena. Agnès, Albert i Norbert són companys de roca que feia temps que no veia i em va fer il.lusió que compartíssim aquest moment amb ells i algunes cares noves.

Agnès, visualitzant un 6a+/b d'adherència. Quin tros de via!

La meteo no pintava gaire bé, així que l'interior semblava la millor opció. Quan deixavem les terres del Maresme amb un solet insolent i ens dirigíem a les denses boires de linteror se'ns va parar el cor. Però no deien que faria mal temps??? Sort que un cop allà i després de fer-la petar i esmorzar de valent , vem anar deixant temps per a que el sol treies el nas.

Les vies d'adherència van ser el primers blocs. L'humitat, però, va fer que la molsa jugués en contra d'aquesta.

Un dia molt suau en quant a bloc, tot i que els meus dits ho van agraïr. Però la companyia ho va compensar prou. El dia genial amb l'afegitó d'un sopar sorpresa a casa del Raúl (ara ja puc dir que SÍ he estat al seu piset).

En Norbert, recolocant-se en una via molt maca en el gran dau.

El Dau Petit, com sempre donant molt de joc.

Però encara tinc pendent el 6c que el Raúl es va poder treure amb la punta del nas. Molt bé Raulete!

I és el que té el bloc, apretar fort com un bou!

I com no, fer-la petar amb els amics. Fins la propera!

MÉS PLATS, MÉS GUSTOS.

2011-11-09T20:26:00.009Z

De primer cabdell a la planxa amb vinagreta d'anxova, acompanyat amb unes làmines de parmesà. Nosaltres li hem afegit seva confitada i la veritat és que li dóna un punt extra. I el tomàquet, el marinem amb herves de Provença per arrodonir el plat.

De segon, confit d'ànec amb salsa de raïm acompanyat amb unes patates confitades.

I de postres... un milfulls de plàtan amb xocolata i menta. Increïble! Els companys de cuina li han afegit la crema anglesa... Què voleu que us digui, és deliciosament bo.

ÉS DE NIT QUAN HI VEIG CLAR

2011-11-08T19:50:00.009Z

És potser la que m'agrada més de totes. Fent proves amb llum indirecta vaig poder capturar aquesta imatge tan delicada i de llum suau.

Mentres tornava amb bicicleta de la feina a casa per la Serralada Marina, em vaig dedicar a fer tot un seguit de fotos. Va ser l'excusa ideal per estrenar un nou frontal per la bicicleta i, amb aquesta, poder fer aquestes delicioses fotos.

M'encanta aquest contrast entre la llum i la foscor.

i l'increïble el blau metàl.lic que poden tenir certs fruits de la naturalesa.

fantasmagòric , no?

2ª COMPE INTERCLUBS A MOLINS DE REI

2011-11-06T11:39:00.020Z

Apretant fort a penúltima prova de la compe de bloc INTERCLUBS.

2ª competició de la prova d'INTERCLUBS. Aquesta vegada toca a Molins de Rei. El Raúl sembla que s'ha recuperat de la seva lesió del genoll i jo, encara no sabia el final que em preparava en acabar la prova...

Joves promeses.

Raúl, no tan jove, ;) però amb un futur prometedor.

6 vies d'escalada marcades cadascuna amb el seu color. La veritat és que aquest cop moure's pel plafó va ser molt més fàcil que la primera. És tot un encert això de que cada via tingui un color perquè facilita molt la progressió entre les altres vies.

Sort dels colors que sinó sempre s'escapava una mà o un peu de més...

Raúl, treballant sempre al milímetre.

El començament va ser força bo, però la tercera via em va jugar una mala passada: un dit mig-empotrat en una presa més una relliscada, resultat... lesió al tendó del dit anular i alguna que altre lesió en els lligaments del canell. Sembla però que, al final, no ha estat gaire cosa. Una bon tapping, antiinflamatoris i repòs. No sembla una lesió forta, perquè sinó l'endemà no hagués pogut anar a fer bloc (això sí, pssssst... només 4rts i sense apretar...)

Després de la lesió un tapping de protecció em va permetre continuar però ja amb molta por a lesionar-me més. Conseqüències... no poder acabar l'última via.

El segon tapping amb Vendatge Neuromuscular, tota una gran solució per curar, prevenir i continuar blocant!

Del Raúl, que voleu que us digui, sota la mirada atenta i el seu posat seriós anava encadenant una a una tots els blocs. Molt bé Raul! Ara a esperar la propera al rocòdrom de La Salle, que pinta molt i molt bé. Espero estar del tot recuperat perquè sinó m'agafa de tot!!!

Pim-pam, pim-pam, Raúl ve, Raúl va. Em sembla que ja sé els resultats finals de la prova INTERCLUBS...

Una altre promesa de l'escalada.

FANATISME PEL BLOC

2011-11-06T10:59:00.008Z

Ingrid començant a practicar inicis del mantel, sota la mirada atenta del Xavi.

Una cosa que he après d'uns companys de l'escalada, Josep i Laura, és que, aquells dies que menys t'esperaries haver escalat per culpa d'una meteo inestable, acaben sent tota una sorpresa. És clar, però, que qui no risca no pisca, així que aquest dissabte vem agafar els crash-pads i cap a Can Boquet.

Passos d'oposició, de recolocació. En fi, un dia on la tècnica es va treballar en primera persona.

El dia va ser força productiu, en Xavi, la Ingrid i un servidor ens vem dirigir cap al sector clàssic on teníem un parell de zones clixades. Sort del granit que és una roca molt noble després de la pluja i ens va deixar grimpar uns quants blocs. Els que més, blocs d'adherència per acabar amb un sostre en tota regla. Em sembla que la propera promet. Els objectius en l'escalada en bloc apunten alt!

Paraules textuals: "impossible aguantar-se, com vols que ho fem això? Es necessita molta força..." Doncs aquí ho teniu, fent els seus primers passos extraplomats!

Sinó pregunteu-li al Xavi, que em sembla que no s'ho acabava de creure...

I com no, amb la pluja.... els bolets!

Un dia sota núvols, boira i moltes ganes d'escalar, fins la propera!

TERCERA CITA CULINÀRIA

2011-11-02T20:28:00.011Z

Aquest dimecres hem començat amb una caçolada de musclos, tot seguit una hamburguesa de magret d'ànec amb chutney de pera i, acabarem amb un pastís de castanya. M'agradaria recalcar la delícia del segon plat. El magret d'ànec mai no m'havia resultat tan agradable al paladar, sobretot, gràcies a l'acompanyament, el deliciós chutney de pera. Feu-me cas, proveu-lo de fer, i ja em direu el què. Si teniu una mica de paciència d'aquí molt poc podré penjar les receptes. Mentres anem fent boca amb aquestes gustoses imatges.

Caçola de musclos.

Hamburguesa de magret d'ànec amb chutney de pera.

Pastís de castanya.

OLOR DE TARDOR

2011-11-01T19:45:00.008Z

Tardor, època de colors,

de fulla caduca,

de vida,

de terra humida,

de pluja.

REI DE REIS SOBRE DUES RODES

2011-11-01T17:04:00.002Z

Danny Macasckill en la seva línia.

"I TU QUÈ VEUS QUAN TANQUES ELS ULLS?"

2011-10-28T23:36:00.004+01:00

El que més m'agrada fer després de veure una pel.lícula que em fa pensar, escriure i deixar la ment que flueixi sobre el teclat. Eva, és una d'aquestes pel.lícules, després de la Voz dormida. Preneu-ne nota.

"I tu què veus quan tanques els ulls?" Aquesta és, potser, una de les frases que més m'han quedat de la pel.lícula Eva. La frase que pot fer que tot s'acabi en un moment, la frase que permet anar més enllà del aquí i ara. És quan tanco els ulls que torno a sentir-me segur i els problemes deixen d'existir. Moltes vegades penso en tancar els ulls per tornar-los a obrir i veure un món millor, un món més optimista i ple d'il.lusions. És el nostre deure, com a persones, tancar i obrir els ulls un altre cop per poder crèixer i millorar. No és un tancar els ulls i prou, és un tancar, dormir, recuperar, reequilibrar-se i tornar a afrontar els desequilibris que la vida ens planteja dia a dia. Ara me'n vaig al llit a tancar els ulls, a descansar, a sentir-me bé amb mi mateix i saber que, quan em desperti, seré millor persona, perquè, tindré els ulls més oberts que mai.

NOVES RECEPTES

2011-10-27T10:27:00.012+01:00

Segona tanda de plats al curset de cuina. Aquesta vegada substituïm els fideus per arròs i el salmó pel pollastre, i de postres...

... pastís de pastanaga i marcaspone! Mmmmmm!

De primer un deliciós risotto de safrà amb xampinyons i de segon un bon pollastre amb rovellons i pinyons.

DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES

2011-10-23T18:22:00.007+01:00

Qui no li fa gràcia que de cop i volta li facin un regalet? Doncs acaba de caure a les meves mans el CD de Delafé i Las Flores azules! Tot va començar per les vacances a Andorra. Just arribar vem enganxar les festes d'Escaldes i Delafé tocaven en concert, una gran arribada, si senyor! Ens va agradar tant escolar-los en directe que des de llavors tenim ganes de repetir. I repetirem, i tant! Mentres esperem el pròxim concert a Manresa (18 de nov) i després Bcn i Mataró, anirem fent boca amb el CD. Moltes gràcies Esther! Ens veiem ballant Delafé, i no paris de ballar!

LA VOZ DORMIDA

2011-10-23T17:59:00.005+01:00

La voz dormida, una pel.lícula amb molt sentiment i crítica social.

Gran pel.lícula, si senyor! Truco a la gent, ara vinc, compreu les entrades i jo sense saber el què aniriem a veure. Havia escoltat alguna crítica i sabia que podia estar bé, però em vaig emportar una gran sorpresa. Des de la interpretació dels personatges, el fil argumental, l'enfoc, tot es mereix un 10! Si us agrada les pel.lícules crítiques amb la història aquesta és la vostra. Ara, prepareu una bona dosi de mocadors perquè és impossible acabar-la sense deixar anar una llàgrima. Una pel.lícula amb molt de sentiment. Us la recomano! Eps, que tot això ve d'un llibre, pels qui volgueu llegir-lo abans de veure-la per la TV.

EL MÓN GROC

2011-10-22T19:11:00.007+01:00

Ja havia llegit els dos llibres posteriors al Món groc, el verd i el lil.la, ara tocava llegir el primer. A la llibreria me'l van etiquetar com un llibre d'autoajuda, però no es tracte de res més que una lectura on l'autor escriu les seves vivències personals i, com les ha encarat per superar tota una sèrie d'entrebancs o situacions que requereixen un esforç personal important.

El que està clar és que les lectures d'Albert Espinosa són lectures fàcils d'entendre i rodejades d'emocions intenses. Per a quí us agradi creure, tenir ilusions i compartir la part positiva d'aquesta vida, aquesta és una bona lectura. Espero que us agradi!

ELS DIMECRES FAN OLOR A CUINA

2011-10-19T20:31:00.012+01:00

El resultat del treball en grup sota la mirada atenta del Xavi, cap de cuina.

Ja hem començat, el dimecres fan olor a cuina a l'escola Terra Escudella. 15 minuts d'explicació, organitzem els grups i a cuinar!

hamburguesa amb salmó amb timbal d'arròs en crostra i gírgoles. Deliciós!

De primer Fideus amb shiitake i jengibre, de segon, hamburguesa de salmó amb timbal d'arròs en crostra i gírgoles; i de postres deliciosa carbassa amb xocolata blanc i iogur. Què me'n dieu? Té bona pinta, no? Ara toca practicar a casa i consolidar els 180 minuts que han passat en un tres i no res. Bona cuina!

Bona combinació de carbassa amb xocolatga blanca i iogurt.

BLOC A LA RIBA

2011-10-17T19:51:00.019+01:00

La Riba, zona de bloc més que recomanable al costat de casa.

Qui ho havia de dir que aquest cap de setmana li treuríem tan de suc al poble de La Riba. No en tenia ni idea del raconet que estàvem a punt de descobrir. Forces blocs de roca calcària i amb bastanta alçada és la tònica de l'indret. Afegim-li a tot això, un llogaret paisatgísticament parlant d'excepcional: barreja de pineda amb bosc de ribera, rierols i indrets bucòlics a peu de bloc. En resum, un regal per a la vista a una hora i mitja de casa!

El sector d'esportiva, pica que pica, a 10 minuts del refu.

El bloc a la Riba característic per la seva cara fotogènica.

Nou escaladors vem ocupar les diferents zones del poble: uns cap al sector d'esportiva i els altres fent bloc. El sector d'esportiva el grau sembla que pica de valent. Preses molt i molt agressives per la pell feien lluitar de debó cada una de les vies de la paret. Suposo que quan les vaig provar portava molta guerra de bloc en els meus dits i molta pell fora del seu lloc.

Johana apretant fort en un 5+ de passos de 6a+/6b...?

Laia seguint camí ascendent en el món de l'escalada (eps, que ja ha fet de primera!)

En quant al bloc, impresionant. Tots els blocs situats en petites esplanades que formaven diferents terrasses. Tots a l'ombra i acompanyats de rierols i una neteja excelent en quant als seus voltants. Val molt la pena tornar-hi i repetir. La tendència son els blocs alts, molt i molt de coco! Ja us ho dic jo després d'emportar-me un 6c que, tot i tocar de peus a terra, encara em tremolaven les mans...

Preciós 6a+ de la zona de bloc. Al final Pep i un servidor ens l'hem pogut encadenar!

I quines apretades, buf!

Sessions de bloc continues, pegue rera pegue anàvem catant la roca de La Riba. Genial!

Un 6c de molt de coco. Molt bé Jordi!

Les ressenyes les podeu trobar al mateix bar-refu Els Mesets, situat a la part alta del poble i a 1o-15 min de la zona de bloc i d'esclada. És una zona per repetir, sobretot pel tema bloc que és el que a hores d'ara em pren més hores d'escalada. I és que haig d'amortitzar el crash-pad! Fins aviat!

I és que la disciplina del bloc té això, compartir sensacions, pors i molts somriures.

Somriure's i moltes animalades també.

Eis, no ens oblidem pas dels moments relax... ;)

FERRATEJANT PER OLIANA

2011-10-12T10:32:00.013+01:00

La primera ferrata de la parella. Felicitats!

Després de la competició de bloc a Sant Cugat ens dirigim en Jordi, Carol i Esther cap a Andorra. Volem fer la ferrata Oliana i oxigenar-nos una mica amb els aires pirinencs. Vem tenir sort amb el temps i la ferrata la vem gaudir d'allò més bé.

Tot i que no sigui un pont espectacular, la verticalitat de les parets d'Oliana fan d'aquesta ferrata una de les més espectaculars de Catalunya.

Bones vistes, bona paret.

Un altre dels passos singulars de la ferrata.

El sopar va ser un moment per recordar: confidències, veritats, crítiques constructives. A veure si es pot repetir una altre vegada. Un bon cap de setmana. Un cap de setmana que tot just feia un any habíen passat moltes coses, coses que ara per ara van a millor, segur!

Bons records, bons moments, bona gent.

Una de les imatges tan típiques de la ferrata, el vol dels voltors.

1ª PROVA COMPE DE BLOC INTERCLUBS

2011-10-12T09:21:00.013+01:00

Primera prova de l'interclubs en el plafó del roco de Sant Cugat.

Aquesta és la segona competició d'escalada en bloc que porto de currículum. La primera va ser l'Open nocturn, aquesta l'Interclubs. Les meves aspiracions no són més que posar-me les piles en aquest àmbit, tenir una motivació més i conèixer més la gent d'aquest ambient.

Raúl obrint, com a totes les vies, la 3ª via de la prova.

Última via de la compte (7a+?). Una mica més fort i la propera vegada la faig, segur!

Marc del CE de Molins, encadenant el 7a+. Estan forts aquests bous de Molins!

2ª via del plafó. Mica en mica es va complicant la cosa.

Són 8 proves, una cada mes repartides entre els diferents rocos dels Centres Excursionistes de la zona: Sant Cugat, Molins de Rei, Hospitalet i La Salle. Per veure més informació doneu una ullada a la pàgina d'INTERCLUBS. Ara a esperar la propera a Molins i un mes per anar fent boca, per anar entrenant. Ja en tinc ganes!

Raúl encadenant el 7a+. Quin bou estàs fet! Crec que és dels pocs que ho ha encadenat tot a la primera. I això que no està en les seves millors condicions...

Raulete en el pas d'adherència. Apreta bou!

EVA, CIÈNCIA FICCIÓ DE COLLITA PRÒPIA

2011-10-06T20:37:00.004+01:00

Quan vaig veure el trail.ler ja vaig intuir que seria una bona pel.lícula. Eva promet i obre en primera posició el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Llàstima que no hi puc assistir. Gran pel.lícula, apunteu-la a l'agenda!

L'ADÉU D'UN GENI

2011-10-06T16:07:00.004+01:00

"Tu tiempo es limitado, de modo que no lo malgastes viviendo la vida de alguien distinto. No quedes atrapado en el dogma, que es vivir como otros piensan que deberías vivir. No dejes que los ruidos de las opiniones de los demás acallen tu propia voz interior. Y, lo que es más importante, ten el coraje para hacer lo que te dice tu corazón y tu intuición." Steve Jobs.

“Your time is limited, so don't waste it living someone else's life. Don't be trapped by dogma - which is living with the results of other people's thinking. Don't let the noise of other's opinions drown out your own inner voice. And most important, have the courage to follow your heart and intuition. They somehow already know what you truly want to become. Everything else is secondary.” Steve Jobs.

BLOC A CAN BOQUET

2011-10-03T18:05:00.007+01:00

El nostre guia espiritual, en progressió ascendent. Tindrà límits...?

Què millor que estrenar el crash pad bloquejant a Can Boquet? Repetim el sector clàssic amb l'equip de Montmeló: Laia, Josan i Vicens amb el guia sensei Raúl i de l'amic Sergi. Com hi havien compromisos de tarda la quedada va ser més matinera però van caure un parell de projectes pendents. El nostre guia espiritual (Raúl) es va emportar per la patilla el 6c de la foto (feia falta moooolta pila), un 7a+ (eps, i això que diu que no està fort... lkjdflkjldkjflakdjklfj!!!!!), i per postres una via de "lance" que flipessssssssssss.

Josan apretant en el sector clàssic.

Els amics del Vallès estrenaven magnesi, i no sé si és per això, però la seva tècnica va fent alguns salts qualitatius importants. Si la cosa segueix així, quina por que em fan... Com sempre la jornada s'acaba amb la pell ben pulida. Sort de la crema miraculosa Climb On, que sinó... A veure si d'aquí un parell de setmanes podem organitzar una sortida de bloc + orientació. Creue'm els dits!

Climb On, la crema reparadora per excelència de qualsevol escalador. Una joia!

NOVES ADQUISICIONS

2011-10-03T17:39:00.003+01:00

Aquesta és la nova adquisició: un crash pad de la casa Mad Rock. La idea principal era agafar un de la casa Millet un pel més prim i 2 dits més ample, però just arribar a la botiga, zas! Ja me l'havien pres... En fi, no n'estic pas descontent, no. Ara toca amortitzar la inversió. Bé, suposo que radera el crash pad venen uns peus de gats un pèl més tècnics, no Raúl? ;)

CURS DE CUINA PER HOBBIE

2011-09-21T13:04:00.005+01:00

Escola Terra d'Escudella

Aquest any deixo el ball, el ritme i la música pel davantal, la forquilla i la teca. Ja feia temps que li donava voltes, vull cuinar, vull cuinar! Des de que va aparèixer el món de la muntanya no he tingut caps de setmana per dedicar-me, així que he buscat alternatives, en aquest cas un curs de CUINA PER HOOBIE de l'escola Terra d'Escudella. A veure com va. Bona cuina!

TEATRE DE QUALITAT

2011-09-19T12:58:00.008+01:00

Des-penjades una obra deliciosament divertida, per pensar i reflexionar el per què de tot plegat.

Cada any m'agrada revisar la cartellera dels "petits" teatres o teatres alternatius, Versus teatre, Teatreneu, etc. Penso que en aquests teatres la interrelació entre l'espectador i l'actor és més directe, més viva. Aquest divendres passat vam anar a veure DES-PENJADES, una obra més que recomanable. Si voleu donar-li una ullada mireu al díptic. Després d'aquesta petita joia anem per la segona PLANETA ESO, que pel que sembla també pinta molt bé. I afegim al carro una altre de IMPRO. Aquest mes va de teatre!

Propera visita al Versus Teatre, PLANETA ESO.

PSICOBLOC A TAMARIU I A L'ESCALA

2011-09-16T15:54:00.014+01:00

Cala Montgó, el paradís del psicobloc a la Costa Brava.

El psicobloc, una disciplina per centrar el cap, o no!

Aquest cap de setmana ha estat passat per aigua, però no en el sentit figurat de que la cosa no ha pintat bé, sinó al contrari! Dissabte de kayak i psicobloc a Tamariu i diumenge una altre de psico a la Cala Montgó (l'Escala). Realment, el millor que es pot fer en aquests dies de calor asfixiant.

El grup de kayak-psicobloquero!

Metres i metres de roca d'on poder gaudir del millor psico de la zona.

Tamariu, una altre zona de psicobloc molt recomanable. L'accés és però amb kayak!

Dissabte vem agafar el kayak per pèls! El vent no pintava gaire bé, així que ens vem dedicar a apretar en les zones de psico més properes a la platja del Castell. Els salts a l'aigua eren el que més gaudíem entre apretada i apretada: 5,8, 10 i fins a 12 metres d'alçada! Diumenge, vem fer repòs de kayak i ens vem dedicar a tibar en el sector d'esportiva de la Cala Montgó, amb l'esperança de tibar de psico. Resultat increïble. Cala Montgó té un potencial molt bó per l'escalada sobre el mar amb múltiples vies, de tots els graus i alçades. Res, que aquest dissabte hi tornem, que la temporada s'acaba!

Jordi tibant en una de les vies esportives del sector Cala Montgó. Un 6b per gaudir com un nen!

Els efectes colaterals d'escalar amb els peus de gat i aigua salada... Hulk!

Zaida agafant pila pas a pas.

Sergi mirant-se la via, en un sectoret molt tranquil de l'Estartit.

KAYAK I VENT

2011-09-09T16:33:00.008+01:00

Aquest cap de setmana respira kayak i psicobloc per les venes. La meteo pinta bé en quant a sol i calor, però i el vent... Us deixo un article extret del Martín Costa, un entès en la matèria.

Meteorología para Kayak II: El viento

El sol sale para todos, pero no calienta igual a todas las partes del planeta. Ya sea por efecto de la inclinación del eje terrestre que causa las estaciones o porque las distintas superficies absorben el calor de manera distinta, el resultado es que nuestra atmosfera en está en constante movimiento. El aire se calienta y sube, dejando un espacio vacío que tiene que ser ocupado y las masas de aire empiezan a circular, generando viento y transportando humedad, dinámica esencial para la vida en la Tierra, y para los deportes de vela.

Para nosotros los kayakistas, el viento es más bien un obstáculo inevitable en nuestras travesías por lo que nos conviene ponerle tanta atención como aquellos que se benefician de él.

Estas diferencias de presión en la atmosfera producen un desplazamiento del aire de las zonas de alta presión hacia las de baja presión que sumada a otros factores como la gravedad, las fuerzas de Coriolis, la fuerza centrífuga y la fricción terminan por generar un viento que determinará nuestro andar sobre las aguas.

El viento está definido por la intensidad ( o fuerza ) con la que sopla y por la dirección de donde viene. Normalmente lo encontramos denominado en nudos ( 1 nudo = 1 milla marina por hora = 1.85 km por hora ) y la dirección basada en las 8 direcciones de la rosa de los vientos ( N, NE, E, SE, S, SW, W, NW )

Para simplificar la cosa, Sir Francis Beaufort, marino inglés, desarrolló una escala empírica sobre los efectos del viento sobre las velas, que posteriormente fue asimilada al efecto sobre el mar y asociada con la intensidad del viento medida por un anemómetro. De ahí salió la escala de Beaufort y en el siguiente cuadro la vemos asociada a la escala de Douglas sobre el efecto en el mar:

Resumiendo, 0-3 todos remamos felices, 3-4 empieza la diversión, 5 los nuevos sufren los experimentados se divierten, 6 los experimentados se aplican los nuevos se dan vuelta, 7 todos sufren, 8+ todos se dan vuelta, puerto cerrado.

Como habremos podido deducir, las olas son producidas por el viento. Cuanto más tiempo y fuerza tiene el viento para soplar sobre las olas sin obstáculos, más se desarrolla la ola. En un lago, las olas serán más grandes en la orilla hacia donde sopla el viento. En el mar se complica más, ya que puede haber un mar de viento ( olas causadas por el viento ) y un mar de fondo ( olas que viajan desde tormentas lejanas ), y no necesariamente en la misma dirección.

Dado que los kayaks navegan normalmente cerca de la tierra, debemos también tomar en consideración el efecto de la geografía en el viento, para buscar las orillas más protegidas o evitar los corredores de viento.

Otro aspecto a considerar es que el viento en la orilla es siempre menor que mar adentro, ya que los obstáculos terrestres afectan el viento tanto a barlovento ( viento arriba ) como a sotavento ( viento abajo ) y dependiendo de la altura del obstáculo.

En los lagos interiores los vientos pueden diferir mucho de los vientos marinos. Hay fenómenos de vientos locales, que son causados por diferencias térmicas más que por gradientes isobáricos. El más común en Chile es la virazón o brisa marina que sopla desde el mar tierra adentro ( viento W ) una vez que el sol empieza a calentar y el análogo terral que sopla durante la noche hacia la costa ( viento E ).

También son comunes en las zonas montañosas los vientos catabáticos, que bajan por las laderas de las montañas, produciendo turbulencias y llegando a niveles peligrosos en las zonas de glaciares y fiordos, donde son conocidos como williwaws y pueden llegar a los 120 nudos. Otro tipo de viento catabático es el puelche, que viene de las pampas argentinas y sopla cálido desde el Este anunciando lluvia.

El viento es el principal elemento atmosférico que nos afecta. A partir de los 10 nudos, ya tendrá algún efecto sobre nuestro andar, a los 20 ya nos impide alcanzar un kayak en caso volcamiento y a los 30 prácticamente impide avanzar a un kayak. Tomémoslo siempre con especial consideración al salir (o no) a remar.

Queda pues para el último artículo de la serie lo relacionado con los patrones del clima y la interpretación del meteo.

Pendientemente,

Martín

UN EXEMPLE A SEGUIR

2011-09-08T20:44:00.004+01:00

"No oblideu mai que si ens aixequem ben d'hora, però ben d'hora ben d'hora, i no hi han retrets, no hi han excuses i ens posem a pencar, sóm un país imparable". Guardiola, un model educatiu a seguir.

Com a mestre d'EF mai m'ha agradat utilitzar el futbol com a recurs fàcil per tenir la classe sota control. Crec, al contrari, que hem d'intentar educar els nostres nens i nenes sota un punt de vista crític i exigent. Perquè dic això, ara us ho explico. El futbol, per mi, té dues vessants: una de bona i una de dolenta. La dolenta, com a l'època dels romans, és l'excusa perfecte per distreure al poble de les coses importants; la bona, Guardiola. Des de que sóc mestre d'EF i Guardiola comença a tenir un paper decisiu al futbol, aquest esport m'ha servit per donar exemple als alumnes que intento educar. M'encanta poder dir que Guardiola és un exemple a seguir. El seu tarannà treballador, perseverant, educat, amic dels seus amics, tot això i molt més m'ajuda a portar la meva tasca educativa en el camp de l'EF. Gràcies Guardiola per ser com ets. Espero que el futbol s'impregni del teu caràcter treballador. Gràcies Guardiola per aquesta frase que m'ha fet posar la pell de gallina "No oblideu mai que si ens aixequem ben d'hora, però ben d'hora ben d'hora, i no hi han retrets, no hi han excuses i ens posem a pencar, sóm un país imparable".